ÚLTIMS ESCRITS :

ÉBOLA


És divendres 8 d'agost del 2015. No sé perquè escric aquest comentari al bloc. Fa dies que no rebo a penes comentaris, de fet, ahir i avui ja no n'he rebut cap. Malgrat això, continuaré narrant la successió dels fets fins on sé...

Els hospitals de campanya instal·ats als camps de futbol de la ciutat estàn saturats, ija ni tan sols es poden enterrar els morts, que els cremen apilats com si fossin runa. S'han habilitat altres descampats per acollir improvisadament els infectats. No sé si són certes les xifres que donen per la radio o la televisió (les poques que emeten), diria que per no alarmar encara més a la població, però la xifra de baixes entre que donen em sembla que no s'ajusta a la realitat, i diria que són moltes més, almenys a Sabadell.

Pel carrer no volta ningú, de tant en tant passa algun cotxe o algun vianant al que tant se li deu fotre tot, i deu pensar que quan mésa aviat s'acabi tot millor per a ell.
Fa ja dies que ni tan sols se sent cap ambulancia, i a casa estem acabant el menjar i l'aigua.  Tampoc sé per quan de temps tindrem aigua corrent i llum, així com internet. La llum se'n va sovint, però de moment al cap d'una estona torna.

No estic espantat, la sensació més aviat és de resignació. Tot s'ha ensorrat i l'epidemia del virus filoviral, amb precissió militar ha fet la seva tasca d'anorreament. De fet, a casa no sabem que fer, quan sens acabi el menjar haurem de sortir a buscar-ne i no se si en trobarem, atès està tot arrassat per la gent previsora que va carregar de menjar i beguda quan encara s'hi era a temps.

Sortir de casa, es un greu risc de contaminar-se, però d'aci a tres o quatre dies no tindrem més remei que fer-ho. Morir per morir, que més dona, i potser quan més aviat millor, seguir, amb el panorama que hi ha no té cap sentit.
Aquest és, llevat que canvíi la situació, el meu darrer escrit, un escrit que ni tan sols sé si algú el llegirá, però quedarà almenys com a testimoni dels fets, juntament amb els anteriors, de com l'epidemia d'ébola s'ha endut per davant tota una civilització. Ja deia el Conseller que no ens preocupessim, que tot estava controlat, oi tant, ell va ser dels primers de caure, al peu del canó, aixó si.

Sort pels qui quedeu per explicar-ho, jo no crec ho pugui fer.

7 comentaris:

  1. me iré con los Pujol ¡¡¡¡
    allí el Ebola no me encontrará ¡

    ResponElimina
  2. En la pelicula V de Vendetta, aparece la poblacion con miedo a una enfermedad que contamino el agua y con la disculpa de la enfermedad (que segun se demuestra en la pelicula fue inducida por el gobierno) se atemoriza y esclaviza a la poblacion. ¿Quien no tiene miedo al ebola?, pues parece ser que tan solo los misioneros y algun voluntario que se queda alli, con dos cojones, con perdon...Un saludo aseptico

    ResponElimina
  3. Per desgràcia es parla poc sobre els problemes africans, tan sols quan són una amenaça per a nosaltres, de tota manera aquest és molt greu i fa temps que s'investiga perquè avui tot és molt permeable, en tot cas mai estem vacunats del tot contra tot

    ResponElimina
  4. Miquel, on aniras: a Caralps o a Andorra sur mer?

    ResponElimina
  5. Júlia: que diu en Boi Ruiz que tot està controlat, Fixa't que porten gairebé 1000 morts a Sierra Leona i paísos veins i ningú se n'havia preocupat; ah! però porten al Pajares aqui i tothom es posa nerviós. I de fet Julia, quan el Conseller diu que no ens hem de preocupar, que tot està sota control, és quan començo a preocupar-me.
    Encara sortirà algun paparazzi que voldra fer fotos del Sr.Pajares saltant-se els controls de seguretat,que pots comptar deuen ser de la senyoreta Pepis i s'infectarà ell i n'infectarà d'altres i ja la tindrem armada...

    ResponElimina
  6. Esperem que no arribi tan lluny!

    ResponElimina