09 d’agost 2014

EM RESISTEIXO A CREURE...


Mossèn Josep M. Ballarín ha tornat a defensar avui a l'expresident català, Jordi Pujol, davant l'allau de crítiques que està rebent d'ençà de la confessió d'haver amagat una herència a Andorra. En el seu espai d'opinió a El Matí Digital, Ballarín declara: "Sé segur que en Pujol no és un lladre". En el text, el capellà sembla fer referència a una trucada que ha rebut d'algú que li ha retret les seves primeres declaracions en què defensava a l'exlíder de CiU: "Me les ha dit totes. Estava enrabiada, entre d'altres per haver dit missa per un lladre". El clergue insisteix que Pujol no és cap lladre i afegeix que, "si ho fos, en comptes d'una missa li'n diria tres". 
Ballarín ja va defensar l'expresident en declaracions a Nació Digital, convertint-se en una de les poques veus que s'han aixecat a favor del polític. Hom, porta dies donant-li voltes a l'assumpte, perquè - no ens enganyem - aquest afer a molts ens ha deixat tocats. I hom, estaria amb Mossèn Ballarin, Pujol no és un lladre, de la mateixa manera que Franco no era un lladre, d'aixo s'en cuitàven la familia i altres. Ja se que la comparació no és la més adequada, pero ambdos, Franco i Pujol, malgrat les seves diferències abismals, eren líders austers, cadascun amb les seves formes, i, em nego a creure que Jordi Pujol hagi posat la mà al calaix. Altre cosa és que doni la cara pels fills i més a la seva edat, però servidor estaria amb Mossèn Ballarin, més que res per que hi ha coses que un les perceb i és molt difícil que s'equivoqui. El temps ho dirà. 

Recordo fa anys (uns trenta), que un dia vàrem anar a la platja amb la Nuri i les nenes, nenes que ja tenien 12 i 11 anys. Erem a Blanes i les nenes se'n van anar cap la riba i es varen llençar a l'aigua posant-se a nedar. I jo, no sabia que les meves filles sabien nedar, perqupe em passava el dia treballant a Barcelona. Al cap d'una setmana vaig deixar aquesta feina - molt ben remunerada - per poder estar més amb la familia, agafant-n'he una altra que així m'ho permetia. 

Hi ha un punt fonamental en el cas Pujol. Un no es passa la seva vida creant una imatge de lider honest i patriota, sense saber que el poden agafar per les olletes malgrat un silenci pactat, a no ser com deia ell l'altre dia: sóc més burru del que la gent es pensa. Nomès que jo no crec que sigui burru, i em resisteixo a creure que sigui un lladre.

SHARE THIS

12 comentaris:

  1. Segurament els qui durant anys heu cregut en Pujol ara us resistiu a creure l'evidència. Potser "lladre" no seria ben bé la paraula, però jo estic segur que va afavorir l'enriquiment il·lícit, el va tolerar i el va permetre. El de la senyora i els fills. Què els podia retreure, si sabien que el papà amagava diners a Andorra?
    Fa molts anys es va parlar dels negocis de Hidroplant de la senyora Ferrusola, de com extorsionava els clients. Quants anys fa que el Maragall va parlar del 3%? Quants anys va durar la maquinària del Palau?
    D'altra banda, Francesc, aqui l'única novetat interessant és que confessi (quan es veu acorralat), perquè la burgesia catalana ha fet exactament el mateix des del segle XIX.

    ResponElimina
  2. FRancesc, si uno te dice que para hacer tal obra o para obtener tal concesión pública, tienes que hacer tal o cual donativo al partido, no es robar, son contribuciones ideológicas. El pequeño detalle de que lo que pagamos los ciudadanos por estas obras se sale de madre, da igual, es lo mismo, ya dijo alguien que el dinero público no es de nadie. Ademas si tus hijas se presentan con un Ferrari, lo ves normal, pasa todos los días. Repartes dividendos en un banco y al año siguiente quiebra, lógicamente, no puedes estar en todo. Eso no es robar.
    Estoy de acuerdo contigo.
    Total, si es dinero público, que paguen otros y si no llega ya subimos los impuestos.

    Este señor tiene una jeta de cemento, dice que si le llama la Justicia, estará a su disposición, no te jode, no le queda otro remedio. Se cree por encima del bien y del mal, pero esto no es nuevo, la gente que esta mucho en el poder, se piensa que un país o un ayuntamiento es suyo.
    Muy buenas las lecciones de moralidad y dar copia a la Hacienda catalana y justificar subidas de impuestos con el concepto de "nos roban". Por la cagada se conoce al pájaro, supongo que dirá que ha sido por si tenia que huir por miedo a una dictadura fascista y tal, siempre se puede justificar.
    Jesus Gil también lo hacia y hubo mucha gente que lo justifico, siras que no es lo mismo, como dicen los que justifican a Jesús Gil.
    ESte señor no pagara un duro, y los beneficios obtenidos por el escaqueo fiscal serán claramente superiores a lo que pague de multa, es la historia de este país, solo pagamos cuatro gilipollas. Como es mayor, no puede ir a la cárcel y dentro de unos años la publicidad dirá "que tuvo problemas fiscales", es la Historia de este país....Este país lo hacemos la gente que trabajamos y contribuimos y hay que tener una jeta impresionante, majestuosa, de cemento para exigir a tus vecinos que paguen y tu lo no hagas, eso es de sinvergüenzas. ¿Quien cojones se cree para no pagar? ¿quien?. Este y los demás, ojo...

    ResponElimina
  3. La Generalidad compra por 135.882 euros un fondo documental al cuñado de Jordi Pujol
    La Consejería de Cultura de la Generalidad ha comprado a Francesc Cabana Vancells su "fondo documental de historia de la empresa catalana" por 135.882 euros.
    Así lo recoge el Diario Oficial de la Generalidad de Cataluña (DOGC) del pasado 12 de junio, en el que, sorprendentemente, no se dan más detalles de la adquisición, tales como su contenido o los motivos de su compra por parte del Gobierno autonómico. Además, y al contrario de lo que ha ocurrido con otras adquisiciones recientes de fondos documentales, en esa ocasión, la Generalidad no ha dado publicidad a esta operación

    ResponElimina
  4. LLuís, la que es quedava collars era la Carmen Polo, però Franco estic segur que no es va posar ni una pela a la butxaca, i ja sé que la comparació no és la més adequada, però a Pujol el veig de la mateixa manera. La Marta i els seus negocis o el parent de la marta per qui per cert habia treballat Artur Mas, es una altra historia...

    ResponElimina
  5. Ah!Daniel, cada dia tiene un Lamboghini de un color mi hija pequeña, però eso es normal.. le gustan.
    Por cierto, me voy a Ibericus a buscar un jamón y no lo pagaré, les diré que se trata de una contribución ideologica. A ver si cuela.

    ResponElimina
  6. claro que no han dado publicidad, era para ver si tu no te enterabas, però si se piensan que estás en la inopia, van daos. Lo que se te escape a ti.

    ResponElimina
  7. Amb LLUIS BOSCH punt per punt
    Salut

    ResponElimina
  8. Francesc, en Ballarín sempre m'ha semblat una mica fantasma, és un altre producte mediàtic típic del país. Dit això, el problema del teme pujolià és que ens toca moltes fibres i és com allò de què et critiquin la família els altres, encara que tinguin raó, que emprenya d'allò més. Tota la veritat no se sabrà mai i hi ha molta gent enfangada a dreta i esquerra amb coses d'aquestes i d'altres. Pel que fa a l'austeritat, hi ha una dèria a condemnar personatges a causa de les seves disbauxes sexuals quan jo sempre he insistit en el fet que hi ha molts personatges lamentables que eren austers i estalviadors, Franco no era pas orgiàstic, per exemple, com molt bé expliques. El tema dels fills i de no haver tingut temps per a ells em sembla un cuento xino psicològic, els nostres pares prou feina tenien a fer bullir l'olla i jo el veia molt poc, de petita, al meu pobre progenitor pluriempleat.

    De tota manera no trec a Pujol mèrit polític, un mecànic de cotxes ha de ser bon mecànic de cotxes però si ens fa pagar-li en negre i és abusiu, doncs... ara bé, potser val més un bon mecànic estafador que un mecànic pur que no té ni idea d'arreglar motors i ens arranja el cotxe a preu barat i ens fotem una hòstia a la primera de canvi, no sé si m'explico.

    El pitjor del tema PUjol és que aquest senyor ens predicava més que el capellà del barri, inspirava confiança i en les distàncies curtes guanyava molt, això ho saben els que hi han tingut alguna relació, que jo no.

    Crec que tothom ho sabia, socialistes i iniciatius inclosos, però quan convenia callar, es callava, hoy por ti mñana por mi. En tot cas sé de moltes corrupteles a nivell mitja i petit que fins i tot sembla que fan gràcia, i en el fons molta gent no critica que aquestes coses es facin sinó que s'esbrinin, és allò tan català de 'pecat amagat, és mig perdonat'.

    El tema encara donarà per molt, per si estàvem avorrits aquest estiu.

    ResponElimina
  9. Un conseller d'esquerres, a L'Hospitalet, anava fa anys per la fira posant-se les botes de gambes a la planxa i no pagava un duro, per posar un exemple viscut i conegut. Amb les Olimpíades a l'ajuntament barceloní, que és tota una història, molta gent va sucar pa, el que passa és que si ens toca alguna molleta, mira, tots contents.

    ResponElimina
  10. Júlia: si tanta gent ho sabia, podien haver-ho denunciat abans,hauria fet menys mal a nosaltres, al país i al procés sobiranista.

    ResponElimina
  11. Júlia, tenim al Bustos a que 'pa que te cuento'

    ResponElimina