Mossèn Josep M. Ballarín ha tornat a defensar avui a l'expresident català, Jordi Pujol, davant l'allau de crítiques que està rebent d'ençà de la confessió d'haver amagat una herència a Andorra. En el seu espai d'opinió a El Matí Digital, Ballarín declara: "Sé segur que en Pujol no és un lladre". En el text, el capellà sembla fer referència a una trucada que ha rebut d'algú que li ha retret les seves primeres declaracions en què defensava a l'exlíder de CiU: "Me les ha dit totes. Estava enrabiada, entre d'altres per haver dit missa per un lladre". El clergue insisteix que Pujol no és cap lladre i afegeix que, "si ho fos, en comptes d'una missa li'n diria tres". 
Ballarín ja va defensar l'expresident en declaracions a Nació Digital, convertint-se en una de les poques veus que s'han aixecat a favor del polític. Hom, porta dies donant-li voltes a l'assumpte, perquè - no ens enganyem - aquest afer a molts ens ha deixat tocats. I hom, estaria amb Mossèn Ballarin, Pujol no és un lladre, de la mateixa manera que Franco no era un lladre, d'aixo s'en cuitàven la familia i altres. Ja se que la comparació no és la més adequada, pero ambdos, Franco i Pujol, malgrat les seves diferències abismals, eren líders austers, cadascun amb les seves formes, i, em nego a creure que Jordi Pujol hagi posat la mà al calaix. Altre cosa és que doni la cara pels fills i més a la seva edat, però servidor estaria amb Mossèn Ballarin, més que res per que hi ha coses que un les perceb i és molt difícil que s'equivoqui. El temps ho dirà. 

Recordo fa anys (uns trenta), que un dia vàrem anar a la platja amb la Nuri i les nenes, nenes que ja tenien 12 i 11 anys. Erem a Blanes i les nenes se'n van anar cap la riba i es varen llençar a l'aigua posant-se a nedar. I jo, no sabia que les meves filles sabien nedar, perqupe em passava el dia treballant a Barcelona. Al cap d'una setmana vaig deixar aquesta feina - molt ben remunerada - per poder estar més amb la familia, agafant-n'he una altra que així m'ho permetia. 

Hi ha un punt fonamental en el cas Pujol. Un no es passa la seva vida creant una imatge de lider honest i patriota, sense saber que el poden agafar per les olletes malgrat un silenci pactat, a no ser com deia ell l'altre dia: sóc més burru del que la gent es pensa. Nomès que jo no crec que sigui burru, i em resisteixo a creure que sigui un lladre.