L'ACCIDENT

L'accident es va produir un dimarts més o menys sobre les tres de la tarda, baixava del 'Paseo de Andalucia' de Bellavista cap l'estació del tren pel carrer de Cardedeu. En arribar a l'stop' amb carrer Girona, em vaig aturar, el mirall de la dreta no reflectia cap vehicle, encara que seguint el meu costum, vaig mirar a l'esquerra: efectivament no en venia cap. Entro la primera, arrenco, i a l'instant apareix davant meu en la meva mateixa direcció un Seat Ibiza. Xoquem, millor dit l'envesteixo pel seu darrere. El cop és poca cosa, i no em preocupa, el que realment em preocupa és d'on carall ha sorgit l'Ibiza que feia uns moments no hi era.

En baixar de la furgoneta interpelo a l'home que baixa del seu vehicle amb una expressio entre astorada i absent...

- D'on carall ha sortit vostè? si fa un moments no hi era...

- No ho se!  és la contesta de l'home.

No se d'on vinc, ni que faig en aquest cotxe, ni qui sóc, perdoni, però és així, dispensi... estic molt confòs.

Jo insisteixo: Però home de Déu!, si he mirat el mirall. M'he aturat, he mirat a l'esquerra i abans d'arrencar al davant, i vostè no hi era però de sobte ja hi era i hem xocat, poc, però hem xocat.

- M'ho pot explicar?

- No ho sé - contesta l'home -, ja li he dit que no recordo gran cosa, ni qui sóc, ni que faig aquí, ni sé quin dia és....

Aleshores, l'home s'atura.... ha recordat quelcom...

- Ja ho recordo - diu - anava de Badalona a l'Aeroport per anar a veure la final de la Champions a Atenes entre el Barça i el Milan, tinc, o tenia un vol a les 10 del mati... quina hora és ara?

- Veurà, són les tres i deu de la tarda, però em sembla que no acabarà de ser conscient del dia i l'any...

- Perquè? som a disset de maig - ho recordo - demà juguem la final a Atenes i jo espero ser-hi quan aclareixi aquest petit incident amb vosté.

No se com dir-li al pobre home, però li ho haig de fer saber:

- Veurà, el que li vaig a dir és delicat, i li agraïria s'ho agafés amb calma, perquè encara que li sembli una bestiesa inversemblant, és cert. Avui, ara i aqui sóm a 5 d'agost de l'any 2014 després de cristu, i em sap greu, però potser millor que es perdés la final, el Barça va perdre 4-0 amb el Milan i aixó va ser la fi del 'dream team'.

L'home em va mirar, diria que de sobte va comprendre que no l'hi estava mentint i que érem on deia que érem.

- Aleshores? vol dir que...

El vaig interrompre...

Miri, no sé que li ha passat, ho puc intuir, però si vol un consell, el millor que pot fer, és fer-se l'orni i presentar-se a qualsevol comissaria dels mossos dient que no sap qui és, que no recorda res, ni sap l'any en que viu, no dirà cap mentida i encara se'n podrà escapolir del sidral, perquè si explica el que vostè i jo ens temem, serà pitjor el remei que la malaltia. Suposo que els seus, fa temps que més que desaparegut, l'han donat per mort i es pot trobar amb canvis a casa seva, però creguim, facis l'orni, és la millor solució.

- Potser si! va dir l'home, però i el cop que m'ha donat, hauriem de fer 'el parte'.

No vaig poder evitar un somriure.

El parte?...Senyor, vostè fa 20 anys que no té assegurança.