Reconec que en el seu moment, quan a través del bon amic Pep Ribal i Serra vaig saber per primera vegada del filòsof romanés Emil Michel Cioran, llegir-lo, saber-ne del seu pensament fou per a mi una sotragada molt forta. Després, en una traducció al català que el mateix Pep va fer i es va auto editar del “breviari de putrefacció” i “de la inconveniència d’haver nascut” vaig aprofundir en el coneixement del seu pensament.
En Pep, va auto-editar 10 ejemplars del breviari de putrefacció i de la incoveniència d'haver nascut traduïts al català per ell mateix, i em va regalar els dos números 1 de cada, ejemplars únics que malauradament s'han perdut, més ben dit, els hi vaig deixar a algú que estudiaba filosofia i amb qui he perdut el contacte, però en castellà, els podeu trobar en pdf aqui i aqui,
No es tracta d’estar d’acord o no amb tot el que deia Cioran, però si almenys encara que sigui a nivell de teorització val la pena plantejarse algunes de les seves teories sobre l’esser humà. Per exemple estic totalment d’acord amb ell en la qüestió de suïcidi, del qual en parlava un comentari anterior.
Només es suïciden els optimistes - deia Cioran - perquè són els qui n'esperaven alguna cosa de la vida. El suïcidi és un dret a contemplar, que no ens ha estat atorgat, però el tenim. En canvi no tenim el mateix dret a decidir abans de néixer, ens abandonen aquí i espavila't. Deia en un dels primers aforismes de "el marmessor de la ignorància" ”Si abans de néixer, als nadons els hi fessin un tràiler del que seria la seva vida, dubto molt que cap d’ells volgués sortir de l’úter matern.
A la contra de la Vanguardia d'avui, entrevisten a un altre malalt de Cioran, Alberto Dominguez. de Mataró. Com la Vanguardia digital és només per a suscriptors, us adjunto escanejada l'entrevista, aixó com aquí us deixo els enllaços d'altres vegades que us he parlat d'ell.
DE LA INCONVENIÈNCIA D'HAVER NASCUT
GENEALOGIA DEL FANATISME
BREVIARI DELS VENÇUTS
CIORAN I LA FILOSOFIA
El suïcidi és l'únic acte de control que hom té sobre la vida.
ResponEliminaaixí és Marta, ja que no podem escollir venir (ens hi porten) almenys tenim el dret a decidir a abandonar el paisatge. Però com deia Cioran, no val la pena matar-se, sempre ho fas massa tard.
ResponEliminaHe guardado el recorte . Muy bueno
ResponEliminaCioran le conocí aquí, no puedo hablar de su obra nada más que por lo aquí expuesto. Me gusta la "retranca" que expone, ese (por llamarlo de alguna forma) cinismo realista.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDaniel, tienes un par de enlaces a pdf, que puedes leer a ratos.
ResponEliminaEn llegir 'la contra' Miquel, tot seguit he pensat amb tu, i com som a l'estiu, m'he dit: a veure si avui no haurà llegit la Vanguardia...., per això ho he publicat.
ResponElimina