GOSSOS SALVATGES - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
GOSSOS SALVATGES

GOSSOS SALVATGES

Share This

La Generalitat ha desplegat un ampli dispositiu per localitzar la canilla de gossos salvatges de Seròs (Segrià). Ha ampliat fins a cinc el nombre de gàbies trampa, un sistema que fins ara no ha donat cap resultat, i també ha incrementat les patrulles d'agents rurals que fa més d'una setmana que pentinen, al llarg de les 24 hores del dia, la zona del Baix Segre amb l'objectiu d'atrapar, ja sigui vius o morts, els gossos assilvestrats que tenen acovardits els veïns de la zona. Els agents rurals creuen que darrere dels dos atacs al mateix ramat d'ovelles que s'han registrat en menys d'una setmana hi ha un grup de quatre gossos. Però no són els únics que ronden per aquesta zona, ja que els agents també parlen d'una altra canilla formada per una desena de gossos. El cap del cos a Lleida, Llorenç Ricou, no confia a capturar els animals amb les gàbies trampa. «És molt difícil, ja que aquests animals actuen sempre de nit, surten quan tenen gana i el seu comportament és totalment imprevisible. Són molt astuts», va explicar ahir en una roda de premsa després de la reunió mantinguda amb el cap dels serveis territorials d'Agricultura a Lleida, Jaume Fabà.

La noticia és preocupant, no ja pel bestiar anorreat, sinó per la manera de comportarse dels gossos, aquella teoria de que l'home és l'ùnic animal que mata per matar i no només per alimentar-se, aquests gossos l'estan tirant pel terra, no maten per menjar (que també) maten per matar, per fer mal, pel pur plaer o de ràbia per la seva situació, però maten indiscrinadament i a l'engrós, com si d'una guerra es tractés, o potser d'això es tracte, i aquest comportament acosta aquests gossos al nivell dels homínids, en la seva pitjor vessant, aixó si.

6 comentaris:

  1. El roce con los humanos , les contagia. No obstante los perros salvajes son bastante peligrosos, hace dos años cortando leña en el monte se me acercaron tres y estaba yo solo, con la motosierra como defensa me acerque al coche y pude evadirme, no hicieron mencion de atacar, nada más que gruñir, pero note que me estaban rodeando, gracias a que tenia el coche cerca, tarde unos dias "en cagar duro" y jamas he vuelto yo solo al monte. Ojo al tema...

    ResponElimina
  2. eso me preocupa a mi que ando por ahí con la bici, aunque nunca me he encontrado,jabalíes si, me encontré hace tiempo uno que estaba herido lo que les hace aún más peligrosos.
    Ni Indurain en sus buenos tiempos me hubiese pillado bajando por el camino.

    ResponElimina
  3. Lo importante, y es verdad, es no hacer movimientos bruscos y no mirarles a la cara. Te retiras despacio y sin hacer ruido, normalmente evaden sitios frecuentados, pero son imprevisibles. Yo pase mucho miedo, lo reconozco, porque donde yo estaba no hay camino casi y el pueblo más cercano esta a seis kms. Con jabalis he tenido más contacto, aunque ninguno herido, suelen esquivar a la gente, (la mayoria de animales lo hacen) y tambien me he encontrado lobos en Soria huyen en cuanto te detectan y te les tropiezas solo con el viento en contra, cuando estudiaba Forestal pase muchas noches en el monte, unas veces yo solo y otras no. He tenido muchas experiencias, cuando duermes tu solo en mitad del monte, los sonidos son la leche... sobre todo las primeras veces. He "disfrutado" el miedo, no te creas, que ya me gustaria a mi ver a muchos "valientes"...

    ResponElimina
  4. Me recuerdas a Rodriguez de la Fuente.
    "En la fría noche de la estepa de Burgos, duerme Temujin enmedio del bosque rodeado por los lobos que le acechan......"
    Decía este hombre que si mirabas fijo a los ojos a los lobos estos te respetaban, yo no lo probaría por si acaso.

    ResponElimina
  5. A mí m'ha passat moltes anécdotes al bosc, la més bonica va ser amb un bambi, es va creuar de sobte bricant i jo vaig posar-me les mans darrera l'esquena i el vaig mirar fixament, inmóvil, es va aturar just devant meu, i ens vam mirar, va ser un instan precios, tot semblava quiet menys els nostres bategs...ara lo dels gossos ho entenc, crec que el que més els posa a la defensiva son les nostres mans, que ells entenen que son les nostres potes i és amb el primer que ataquen, amb les urpes, abans de la dentallada derriven o intenten derrivar a la víctima amb les potes. Això és el que han fet amb el bens, i és el que farien amb tu si es sentissin intimidats. Els porcs senglars no solen atacar per atacar encara que diuen que si però jo no ho he vist mai i al poble ningú ha sigut mai atacat per un porc senglar, i mira que hi hà caçadors... tres gossos és una situació compromesa, al bosc hi hà molta pau fins que deixa de haver-ni...però va bé per motivar la musculatura jajajaj

    Sempre recordaré aquell bambi... els índis segur que tenen una creença sobre això...

    ResponElimina
  6. no em parlis de Bambi que encara estic traumatitzat per la peli de la Disney de quan era jovenet.
    El que em te negre al bosc, són els conillets petits que em trobo i que no hi ha manera d'aconseguir fotografiar, van rapidíssims, i mira que n'hi ha a la primavera.

    ResponElimina

.