La Generalitat ha desplegat un ampli dispositiu per localitzar la canilla de gossos salvatges de Seròs (Segrià). Ha ampliat fins a cinc el nombre de gàbies trampa, un sistema que fins ara no ha donat cap resultat, i també ha incrementat les patrulles d'agents rurals que fa més d'una setmana que pentinen, al llarg de les 24 hores del dia, la zona del Baix Segre amb l'objectiu d'atrapar, ja sigui vius o morts, els gossos assilvestrats que tenen acovardits els veïns de la zona. Els agents rurals creuen que darrere dels dos atacs al mateix ramat d'ovelles que s'han registrat en menys d'una setmana hi ha un grup de quatre gossos. Però no són els únics que ronden per aquesta zona, ja que els agents també parlen d'una altra canilla formada per una desena de gossos. El cap del cos a Lleida, Llorenç Ricou, no confia a capturar els animals amb les gàbies trampa. «És molt difícil, ja que aquests animals actuen sempre de nit, surten quan tenen gana i el seu comportament és totalment imprevisible. Són molt astuts», va explicar ahir en una roda de premsa després de la reunió mantinguda amb el cap dels serveis territorials d'Agricultura a Lleida, Jaume Fabà.

La noticia és preocupant, no ja pel bestiar anorreat, sinó per la manera de comportarse dels gossos, aquella teoria de que l'home és l'ùnic animal que mata per matar i no només per alimentar-se, aquests gossos l'estan tirant pel terra, no maten per menjar (que també) maten per matar, per fer mal, pel pur plaer o de ràbia per la seva situació, però maten indiscrinadament i a l'engrós, com si d'una guerra es tractés, o potser d'això es tracte, i aquest comportament acosta aquests gossos al nivell dels homínids, en la seva pitjor vessant, aixó si.