Avui és un dia trist per mi, un dia en el que sento una sensació agredolça, en que percebo que quelcom s'ha trencat, o és a punt de fer-ho. La divisió de la societat catalana s'ha consumat, a partir d'avui només hi ha bons catalans (els que aniran a votar) i mals catalans (els que no). Mals catalans, traïdors, botiflers, i més, lluny molt lluny de la tolerancia i comprensió de les idees de l'altre. S'ha acabat imposant el totalitarisme panfletari. Que hi farem!, Un totalitarisme panfletari generosament subvencionat en alguns mitjans d'opinió, o millor dit, d'intoxicació.
Intueixo que anirà a votar més gent de la que pensaba,  ho dic basant-me - per exemple - en les meves filles que no havien a penes anat a votar anteriorment i avui hi aniràn, o la Maria i el seu marit, ell murciano i ella catalana que estàn a urgencies (ell està ingressat) i estàven preocupats perquè no hi podien anar, o les seves filles que també hi aniràn i votaran si,si!, gent que en principi semblaria no hi havia d'anar hi ho farà.

L'exit de la consulta d'avui (consulta no deixa de ser un eufemisme) serà possible gràcies per sobre de tot a la tossuderia del Govern de Rajoy en posar pals a les rodes una vegada i altra, negant-se en tot moment a dialogar amb el Govern de Catalunya. O potser sia, com afirmaven alguns que aquesta consulta havia estat pactada entre els dos Governs amb la consequent indignació de Junqueras, i encara que sigui d'amagatotis si que hi ha hagut diàleg. De totes maneres, passi el que passi, no passarà res, demà seria 10N i seguirem on som per molt de temps. No s`ha fet bé, ni aquí ni allí, i el que em sap més greu es que hi ha gent que aquest procés l'ha fet seu, molt seu i l'ha abraçat amb una enorme i sincera il·lusió.

Per acabar, per posar aigua al vi o simplement per saber-ho, m'àgradaria saber el cost de la campanya i l'acte d'avui. Ho dic per les urnes, els anuncis a premsa radio i televisió, les paperetes que he rebut a casa, més abans els fulletons, tot aixo ha hagut de costar molts diners, diners que entre altres coses fan falta per als professionals sanitaris que es queixen que encara no han cobrat la paga extra, de la manca de mitjans que tenen a urgències en general i en particular al Parc Tauli, del que en puc donar fe en ser-ne un habitual visitant el pare, etc. I no em titlleu de demagog, perquè tot aixo és real, fa temps que succeeix i per part del Govern, no hi ha hagut ni temps ni diners ni ganes de almenys, intentar solucionar-ho encara que sigui a base de pegats que és el més recurrent. Tots els esforços de la administració catalana s'han concentrat en el 9N, esperant que tot ho solucioni la pluja que vindrá després.
Avui, votaran els vius i els morts escriu Juliana a la Vanguardia.