ÚLTIMS ESCRITS :

XARLATANS


Parla avui Júlia Costa  al seu bloc de xarlatans. Aquest escrit meu és de febrer del 2013, i en ell parlava de charlatans (abans ho deiem aixi) però de charlatans professionals:

"Quan hom era un infant, la fira de primavera i la d'hivern a Sabadell, la feien al carrer de Vilarrùbies, on hi havien les parades, mentre que les atraccions s'ubicaven a la plaça del Taulí. Més o menys a mig carrer, a les cantonades s'hi posaven els "charlatans". N'hi havien uns quants, però un em tenia fascinat. Era de Terrassa, de mitjana edat, grassonet, lleugerament alopècic i de cabells arrissats, un xic de sobrepès i galtes vermelles que presagiaven infart a curt termini o excés d'espirituosos. Segons explicava havia guanyat un premi a Madrid com el millor "charlatàn" d'Espanya, premi, que consistia en un diploma i mil pessetes. Sempre que ho explicava feia la brometa que amb les mil pessetes havia tapat forats, i el diploma encara el tenia ple de pols damunt d'un armari a casa seva.
Aquest "charlatan" venia fulles d'afaitar de la marca "Palmera" (per cert que l'Espinás ahir o abans d'ahir parlava d'un cas similar), però el sistema de venda era curiós. Ell anava explicant les virtuts de les fulles d'afaitar de la marca "Palmera" mentre feia un dibuix amb guixos de colors, que sortejava entre els compradors. Però l'oferta d'un paquet de fulles "Palmera" que suposem costaven 10 pessetes, s'ampliava normalment amb una pinta per a calbs (feia la brometa de usar-la al reves), una pastilla de sabó i al primer que comprés, li regalava el dibuix: I ni deu, ni nou, ni vuit, ni set, ni sis: després de més d'un quart d'hora de xerrameca les acabava venent per cinc pessetes, les fulles d'afaitar, la pinta i el sabó, quant els mateixos productes comprats a qualsevol "adrogueria" que ja es deia en aquells temps, devien costar com a molt, una o dues pessetes(*).

Aixó és la campanya electoral, més la pre-campanya. La diferencia rau en que abans teníem uns "charlatans" que com el de Terrassa en sabien un munt, i ara ni tan sols aixó. Almenys abans ens prenien el pel amb estil, tot i què és cert que molts ens em varem cansar també en descobrir per reiterat incompliment, el tripijoc, i hem acabat preferint ens prenguin el pel sense més. Almenys no fa tant de mal i ja estem avisats i curats en salut."

(*) Sincerament, no recordo com anava la qüestió de preus fa cinquanta anys, considereu-ho una comparativa.

3 comentaris:

  1. Bueno yo soy un charlatan que en vez de hojas de afeitar, vende "hierro organizado", pero charlatan , al fin y al cabo.

    ResponElimina
  2. hay que ver como triunfan los eufemismos, ahora se DICE VENDER hierro organizado a vender camioncitos. Podrias decir también que te dedicas a vender PLATAFORMAS MÓVILES AUTÓNOMAS.

    ResponElimina