"Davant la legió de sorpresos, ell insisteix que va actuar com li va ensenyar el seu pare. «Em diuen que podia haver agafat els diners i tirar el maletí a un contenidor, però jo no sóc així i, a més, a Déu no li hauria agradat», defensa. «Els diners no eren meus. Si tinc un cèntim, un dòlar, és el que tinc, però robar...». I igual que les històries de Nadal, la seva també va tenir un final feliç, i l'agraït propietari, un empresari de la zona, li va entregar 100 euros que el Pedro encara conserva intactes a la butxaca."
Això és el que explicava Pedro, el Nigerià que es va trobar un maletí amb 16 mil euros i el va entregar a la Policia. El que diu és molt bonic i l'honora, sembla tret d'una pel·lícula de Capra, i entenc que és així com s'ha d'obrar. El que no tinc gens clar és si en trobar-me en una situació igual a la de Pedro hauria obrat jo com ell, o m'hauria quedat el maletí i els diners, o possiblement retornat d'alguna manera el maletí (sense els diners, clar). No ho sé, a vegades en aquestes situacions fins que no t'hi trobes no saps com reaccionaràs, però deixeu-me que us ho pregunti a vosaltres?.... que farieu en una situació com aquesta?
Publica un comentari a l'entrada