Si poguéssim conservar l'energia que prodiguem en aquesta successió de somnis realitzats nocturnament, la profunditat i subtilesa de l'esperit arribaria a proporcions insospitades. L'argument d'un malson exigeix un malbaratament nerviós més extenuant que la construcció teòrica millor articulada. Com, després del despertar, recomençar la tasca d'alinear idees quan, en la inconsciència, estàvem immersos en espectacles grotescos i meravellosos, i deambulàvem a través de les esferes sense l'obstacle de la antipoètica causalitat?. Durant hores vam anar semblants a déus ebris i, sobtadament, quan els ulls oberts suprimeixen l'infinit nocturn, hem de tornar a enfrontar-nos, sota la mediocritat del dia, amb un afartament de problemes incolors, sense que ens ajudi cap dels fantasmes de la nit. 

La fantasmagoria gloriosa i nefasta haurà estat doncs inútil; el somni ens ha esgotat en va. En despertar, un altre tipus de cansament ens espera; després d'haver tingut escassament temps per oblidar el del vespre, restem aquí enfrontats amb el de l'alba. Ens hem esforçat hores i hores a la immobilitat horitzontal sense que el cervell aprofités absolutament res de la seva absurda activitat. Un imbècil que no fos víctima d'aquest malbaratament, que acumulés totes les seves reserves sense dissipar-en somnis, podria, possessor d'una vigília ideal, desintrincar tots els replecs de les mentides metafísiques o iniciar-se en les més abstruses dificultats matemàtiques.
Després de cada nit estem més buits: els nostres misteris, com els nostres tot, han fluït en els nostres somnis. Així la tasca del son no només disminueix la força del nostre pensament, sinó també la dels nostres secrets ...

E.M.CIORAN - Breviari de putrefacció