08 de desembre 2014

PERIODISME


Va escriure un breu article justificant els fets de la setmana que començava a quedar enrere i el va enviar al director de La Santa Alfaguara. Anys abans, quan va ingressar a l'alcaldia, havia començat col·laborant en la diagramació i redacció de 'L'Aldaba', fins que l'alcalde el va clausurar el 1977, per crear La Alfaguara de Calataid, inspirada en la font que hi havia al pati central de l'alcaldia i en concordança amb el perfil més espiritual que pretenia imprimir al nou diari. 'L'Aldaba'
Fundada pel seu propi pare el 1952, en temps dels Medina, sortia un cop per setmana, sense colors i gairebé sense fotos. Amb la mort del doctor i la renúncia d'algun dels seus freqüents col·laboradors, 'L'Aldaba' va començar a canviar d'estil i, per moments, va augmentar els seus lectors. La lletra impresa impressionava molt a la gent que només coneixia la lletra manuscrita dels seus veïns, gairebé sempre dibuixada en una llibreta de magatzem. Per aquell temps, Basílides va aconseguir convèncer a l'anterior director de 'L'Aldaba', un vellet cec i gairebé sord, d'incloure una pàgina de prediccions astrològiques, com les que encara es veien en les revistes de moda que van arribar abans de 1962. I qui millor que ell mateix per a això, que tenia a casa un telescopi i sabia una mica de càlculs astronòmics? Mai ningú es va preguntar d'on sortien tals prediccions, i el director va oblidar aviat que l'autor era el nou empleat de tresoreria. 

Encara que, després de tot, el seu mètode era raonable, o almenys conseqüent amb la teoria dels quatre elements: si és cert que els nascuts sota un mateix signe hereten dels astres les mateixes característiques psicològiques i fins a la mateixa sort, llavors n'hi ha prou amb estudiar a una sola persona per signe per saber com és la resta de la humanitat i quines possibilitats té cada un en un futur immediat. Per exemple, Basílides sabia que la Nana era de Verge. Així que, quan la veia deprimida o ansiosa, escrivia, per a aquesta setmana: «Verge, cuidi la seva ansietat.» I després afegia algun esdeveniment concret: «rebrà una bona notícia en el camp laboral,» perquè sabia que determinat mes la seva mare li anava a augmentar el sou. També sabia que la dona del senyor Ferrando era Escorpí, i quan la veia una mica més provocativa que de costum escrivia en Escorpí: «En l'amor, necessitat de canvi ...» Per descomptat que mai va creure en l'astrologia, però almenys era honest , encara que un honest incrèdul: si tots els homes i dones de Verge no estiguessin deprimits aquesta setmana i a punt de rebre un augment de sou, si tots els homes i dones d'Escorpí no tinguessin la mateixa mala sort en l'amor, llavors l'horòscop no servia per al que diu que servia. I la culpa no era seva. 

A més, mai va caure en la gràcia de recomanar un número diferent de loteria per a cada signe, ni en el costum d'identificar un signe amb les habilitats artístiques i un altre amb les habilitats científiques, ja que havia notat ja, en les enciclopèdies, que els naixements d'artistes i de científics estaven escampats indiferentment per tot l'any. La veritat és que des de llavors es van vendre gairebé cent exemplars més, i mai ningú va quedar desconforme amb les prediccions de l'Aldaba, fins i tot quan llegien un signe aliè com a propi o quan Basílides s'equivocava en l'ordre. 

De passada, afegia fragments imprescindibles de Heidegger que treia de l'armari de rebost del seu pare, que espantaven tant a la Nana i el van privar de la salutació dels seus companys de treball.

«Al principi de la seva història, el saber absolut ha de ser un altre que al final. Certament, però aquesta alteritat no vol dir que en el començament [era la llum i] el saber de cap manera encara no fos saber absolut. Ben al contrari, justament en l'inici ja és saber absolut, però saber absolut que encara no ha arribat a si mateix, que encara no ha esdevingut un altre [o el mateix], sinó que només és l'altre. La resta: ell, l'absolut, és un altre, és a dir, és no absolut, és relatiu. El no-absolut no és encara absolut. Però aquest encara-no és l'encara-no de l'absolut, és a dir, el no-absolut no és d'alguna manera i malgrat això sinó precisament perquè és absolut, perquè és [tà] no-absolut: aquest no, per raó del qual l'absolut pot ser relatiu, pertany a l'absolut mateix, no és diferent d'ell, és a dir, no se'n va a dormir al seu costat, extint i mort. La paraula "no" a "no-absolut" de cap manera expressa alguna cosa que sent present per a si jeiés al costat de l'absolut, sinó que el no al·ludeix a una manera de l'absolut.

»(Martín Heidegger: Fenomenologia de l'Esperit. Curs del semestre d'hivern, Friburg, 1930-31. Edició de Der Mann ohne Eigenschaften, 1953. Traducció, introducció i notes: Heidi und seine Brüder, Heide und Heger.)»

Escritos Críticos

jorge majfu


SHARE THIS

4 comentaris:

  1. Heidegger nunca ha acabado de hacerme el peso.
    Prefiero los humanistas metafísicos como Gabriel Marcel. Aún así, comparto alguna cosa de su pensamiento
    Salut

    ResponElimina
  2. Jo es que m'atabala, però Joge Majfu si que em fa el pes.

    ResponElimina
  3. El horoscopo existe, al final solo somos agua al que los planetas afectan y modifican su conducta, mira la Luna y como afecta a los hombres...

    ResponElimina
  4. tintarel·la di luna, tintarel·La Color late cantaba Mina y habia un toro que estaba enamorao de la Luna y la luna lunita Cascabelera.
    En la luna habitan los selenitas y también hay unos nazis que nos tienen que invadir este año y se les está acabando el tiempo.
    Eso que dices tu no será la astrología que según cuando has nacido tienes unas tendencias y cosas asi, pero los horóscopos se hacen a boleo como el del cuento.

    ResponElimina