La crisi econòmica ha fet que algunes famílies no arribin a final de mes, però que encara més arribin "justetes" i "no puguin permetre's extres" en les seves despeses. Davant d'aquesta situació i amb vista al Nadal, el psicòleg educatiu Jesús Francisco Javier Ramírez i el pedagog Valentín Martínez-Otero han incidit en la importància de "dialogar" amb els nens i ajudar que comprenguin la situació.

"És clar que els nens es sentiran malament, no només si no reben regals, sinó també si el regal que reben no és el que ells tenien pensat --ha assegurat Ruiz, en declaracions a Europa Press-- i això és més normal del que pugui pensar-se, perquè no són poques les famílies que directament no poden ni tan sols menjar". En aquest sentit, tant el psicòleg com el pedagog han coincidit en la importància de fer partícips de la situació econòmica als nens per ajudar-los a "racionalitzar" el problema. Martínez-Otero ha recomanat que el diàleg amb ells es dugui a terme "en termes comprensibles" que estiguin "adaptats a la seva edat i circumstàncies". De fet, ha suggerit com a exemple, que "després d'haver-hi pocs diners, també els Reis d'Orient es veuen més limitats i estan obligats a fer un repartiment més apropiat de joguines", en el cas que siguin nens molt petits.

El que acabeu de llegir no és més que la justificacio d'una bestiesa, possiblement de la bestiesa més gran que els pares poden cometre amb els seus fills. La farsa dels Reis de l'Orient i tot el que comporta, possiblement sigui l'ùltima mentida amb que uns pares enganyen als seus fills i segurament és la mentida més cruel, de les que fan més mal. No entenc que opinen i que aconsellen aquest psicòleg i aquest pedagog, el que haurien d'aconsellar als pares és a dir la veritat a la mainada i deixar-se de l'enderga aquesta dels Reis de l'Orient o el Pare Nöel, tot això que no és més que una mentida, una bruta i asquerosa mentida. Enganyar als nens és greu, molt greu, i la nit de Reis, on els pares se senten terroristes de la felicitat (segons deia Mafalda), no és més que això, una obscena mentida, que es sevgueix perpetuant any rere any per vergonya de pares i fills.

El dia que els meus pares em varen dir qui eren en veritat els reis, vaig deixar de creure per sempre més en ells i en els Reis.