..... Què ha de fer un home llavors, quan comença a adonar-se que no té la suficient energia per assolir les fites que s'ha proposat?

"La resposta a aquesta pregunta és que cada home normal té prou energia per començar el treball sobre ell mateix. Només cal que amb vista a un treball útil aprengui a economitzar l'energia de la qual disposa, i que la major part del temps dissipa per complet. "

"L'energia es gasta sobretot en emocions inútils i desagradables, en mals humors, en presses inútils, nerviosisme, irritabilitat, imaginació, somni i així successivament. L'energia es malgasta en el treball equivocat dels centres, en la tensió inútil dels músculs fora de tota proporció amb el treball realitzat, en la perpètua xerrameca que absorbeix una enorme quantitat d'energia, en l'interès que dediquem sense parar a les coses que passen al nostre voltant o a les persones amb les quals no tenim res a fer ............"

"Quanta energia és així gastada en un treball profundament inútil i perjudicial en tot sentit: activitat d'emocions desagradables, preocupacions, inquietuds, apressament, i tota la seqüela d'actes automàtics enterament desproveïts de cap necessitat. Es poden donar fàcilment innombrables exemples d'aquesta activitat inútil. En primer lloc, hi ha aquest flux incessant de pensaments que no poden ser detinguts ni controlats, i que consumeixen una quantitat enorme de la nostra energia.

Després hi ha la tensió contínua i perfectament supèrflua dels músculs del nostre organisme. Els nostres músculs estan contrets, tot i que no fem res. Una part considerable de la nostra musculatura entra immediatament en acció per al més mínim treball, com si es tractés de fer el més gran esforç. Per recollir una agulla del terra, un home gasta tanta energia com per aixecar un home del seu mateix pes. Per escriure una carta de dues paraules, malbaratem una força muscular que n'hi hauria prou per escriure un gruixut volum.


Però el pitjor és que gastem la nostra energia muscular contínuament, tot i que no fem res. Quan caminem, els músculs de les espatlles i dels braços estan tensos sense la menor necessitat; quan estem asseguts, els músculs de les cames, del coll, de l'esquena i del ventre estan contrets inútilment; tot dormint contraiem els músculs dels braços, de les cames, de la cara i de tot el cos - i no comprenem que en aquest perpetu estat d'alerta amb vista a esforços que mai farem, gastem molta més energia que la que seria necessària per realitzar un treball útil, real, durant tota una vida.

"A més, podem assenyalar l'hàbit de parlar sense parar, de tot i a tothom, i si no hi ha ningú, de parlar-se a si mateix; l'hàbit d'alimentar quimeres, el somni perpetu, els nostres canvis d'humor, els continus passatges de un sentiment a un altre, i milers de coses completament inútils que l'home es creu obligat a sentir, pensar, fer o dir."

"Per regular i equilibrar el treball dels tres centres les quals funcions constitueixen la nostra vida, és indispensable economitzar l'energia produïda pel nostre organisme, no cal malbaratar-la en un funcionament inútil, sinó estalviar per a l'activitat que unirà gradualment els centres inferiors amb els centres superiors "

Tots els processos psíquics són materials. No hi ha un sol procés que no exigeixi la despesa de certa substància corresponent. Si aquesta substància està present el procés es desenvolupa. Però quan la substància s'esgota, el procés s'atura.

FRAGMENTS D'UN ENSENYAMENT DESCONEGUT. P.D.OUSPENSKY