About Me

29/4/15

L'ESPANYA DE MACHADO


L'escrit que ve a continuació té cinc anys, però salvant algún dels personatges esmentats ja retirat podria ser d'avui mateix, per què res ha canviat i tot segueix igual. "Envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora..... això era l'Espanya de Machado i ho continua sent en plé segle XXI....

Sense anar més lluny i a ran del cas de l'entrenador de l'Eibar a Almeria, Eduardo Inda ha tornat a insistir en el vell tema del castellà vers les altres llengües d'Espanya.

"El Mundo, ABC, la Razón, TeleMadrid, la Cope o l'emisora pirata d'en Fede, i altres ens més o menys beligerants, tenen una obsessió malaltissa amb la llengua i Catalunya, que no s’atura mai i ve de vell, però últimament tornen a insistir en el tema de la immersió, els drets trepitjats del castellà, etc, etc, etc, (últimament de fet seria en aquest cas una iteraciò, car sempre és últimament en aquest tema) En dir aquesta gent no em refereixo tan sols als mitjans esmentats, podriem posar-hi als del Pp, afegir-n’hi bastants del PSoE, i subproductes residuals com UPyD o Ciutadans.
No hi ha manera que ens deixin tranquils tant si ens necessiten com si no, i la veritat és que la cosa comença ja a provocar un enorme cansament. A sobre en un tema la immersió lingüistica que s'ha fet prou bé, atès ha aconseguit que la majoria de nens catalans parlin habitualment en castellà entre ells, i que es doni la paradoxa de poder viure a Catalunya només parlant espanyol i en canvi no sigui possible fer-ho només en català, sobretot a l'àrea metropolitana i zones costeres turístiques.
Fent un exercici de filología o sociología histórica, o tenin en compte el personal potser d'hauria de dir histérica, s’hauria de retrocedir en el temps i començar per dir que l’espanyol o castellà, és un dialecte del Català que a la seva vegada ho és del llatí, posterior l'espanyol per tant al Català i possiblement a l'andalús.
Que és un dialecte del llatí és obvi i que el català és anterior al castellà, és una altre obvietat, atès els romans no tenien helicòpters ni cap altri medi aeri per personar-se directament a la "Meseta", per tant és evident que la derivació del llatí cap a altres dialectes com el català o l'andalús va començar per la cornisa mediterrània, no per la meseta. Per cert que segons explicava l’Espinás fa un temps al seu petit observatori, en castellà antic Espanya s'escrivia així, atès encara no els hi havia donat temps d'inventar-se la "Ñ".

Recordo haver sentit explicar que aixó de la Ñ a Espanya o la GN a França entre altres diferències entre llengues romàniques, venia donat a diferenciacions fil·lològiques que s'havien fet a cada país per reconeixer-se entre ells pels escrits; així veíem que Coñac, Conyac o Cognac defineix exactament el mateix però sabem que és en Español, Català o Francés. 


Continuo dient i crec sincerament que en el fons tota la polèmica que arrosseguem fa anys i panys amb els veïns mesetaris, no té solució, perquè encara es sorprenen a dia d'avui que parlem català, com si fóssim una espècie de bitxos rars, o simplement per molestar-los, nosaltres?, molestar a quin ens importa un rave?.
I com deia abans arriba un moment que tanta ignorància cansa i molesta. No en sé el motiu de la seva actitud, però el pensament i la intel·lectualitat espanyola, llevat de raríssimes excepcions es va aturar al 1939 i fins ahir al vespre no ha evolucionat ni un bri, gens, vaja. Ço és el problema.
I el que és més preocupant és que sembla no ho farà mai més, s'han instal·lat en el dia de la marmota de manera perenne, i enrocats en si mateixos no se'n mouen. Si us fixeu en les imatges físiques de Pedro J. Ramírez en Federico Jimenez, Pepe Oneto, Mayor Oreja, Antonio Burgos, l'Alcalde de Mérida, o no parlem ja del de Salamanca, el bigotut Sr. Lanzarote, si home! el "de la calle del expolio", o Pepe Bono (mi padre era falangistaaaaaaaaaa!) que fa fins i tot presentable l'altre Bono el de iutú, que ja és dir.
Bé, tota aquesta fauna que he detallat i més que n'hi ha, és rància, és esperpènticament Valleinclanesca, no ha estat capaç d'evolucionar ni ho serà i s'ha enrocat en la seva pròpia rancia ignorància fent l’únic que saben fer els nostres veïns, insultar i desqualificar i sobre tot cridar més que l'altri. Espanya és l'únic país del món mundial més o menys civilitzat, on la raó la té el qui més crida, i si no és l'únic poc li deu faltar.
I que hem de fer amb aquest personal i davant d’aquesta situació?, doncs el que hem fet sempre, callar, aguantar el xàfec i treure’n el que puguem quan ens deixin, i per suposat, demanar perdó a tot l'orb i a qui faci falta perquè en una ocasió algú s'ha excedit un xic i el senyors s'han molestat, mentre nosaltres hem hagut d'aguantar durant anys i panys les
impertinències, insults sovintejats i la barroeria demagògica d'aquest personal, com Rodriguez Ibarra (un altre espècimen) a qui encara a sobre li han rigut les gràcies: "Ibarra és así! deien...."

Així ha estat durant més de tres-cents anys, i molt em temo que així continuarà durant els tres-cents següents, sinó fotem d'una punyetera els dallonsis sobre la taula i tirem pel camí dret i no precisament del Constitucional, acte que no farem. Faltaria més.-
-.

SHARE THIS

4 comentaris:

  1. ¿ Verdaderamente escuchas lo que dice este tal Eduardo ?
    Es un impresentable

    ResponElimina
  2. ho és, pero hi ha qui l'escolta i va sembrant cizanya.

    ResponElimina
  3. Sí,pero Machado també queia en el parany, pel que fa al tema català

    ResponElimina
  4. també Júlia, també, de casta le viene al galgo, pel que es veu. De fet Espanya i democràcia - per exemple - és un oxímoron, o Espanya i comprensió de l'altre.

    ResponElimina

About Me