EN EL NOM DELS PARES

L’Audiència Nacional ha donat 10 dies de termini als vuit condemnats pel setge del Parlament del 15 de juny del 2011 perquè ingressin a la presó de manera voluntària, segons van confirmar a aquest diari fonts de la defensa. El Tribunal Suprem els va imposar una pena de tres anys de presó per un delicte contra les altes institucions de l’Estat per haver participat en els actes d’assetjament dels diputats. En la interlocutòria se’ls adverteix que si fan cas omís a aquest requeriment, el tribunal n’ordenarà l’empresonament.

Puc entendre que es tractès d'una acció inapropiada, encara que és dificil mesurar el dret a la llibertat d'expressió i manifestació, i fins on poden arribar, la condemna a tres anys de presó sembla desmesurada com ja vaig comentar fa un temps, car en els fets pels que s'els ha condemnat que hom sàpiga no va haver-hi agressions físiques, ni ferits, llevat de la gabardina de la Tura.

Hi ha hagut molta celeritat i interés per part de la Justicia d'empresonar aquests joves, mentre Millet, Montull i altres mangantes campen pel carrer tranquilanment, havent comès delictes molt més greus i més antics.

Tres anys de presó, és aturar en sec la vida d'un a persona, amb la dificultad posterior de recuperar o aconseguir feina en sortir-ne, atès en els seus antecedents constarà la condemna i que han estat a la presó. En el nom dels pares d'aquests joves vull manifestar que aquesta condemna em sembla una desmesura que no s'entén, si no és com una manera reaccionaria de voler espantar al personal per què no gosi molestar mentre expresa la seva opinió als senyors parlamentaris i parlamentaries. Tot plegat, molt vergonyós i molt poc democràtic. Seguim retrocedint en la conservació dels nostres drets i llibertats com a ciutadans,