Es diu Abou i nomès té 8 anys. Abou ha estat descobert per els Agents de la Guardia Civil quan anava a travessar la frontera de Ceuta amagat en una maleta Els agents van sospitar d'una dona que portava un 'trolley', i l'escàner va revelar el nen al seu interior. Segons ha informat l'institut armat en un comunicat, la intervenció es va produir dijous a les 12.00 hores en el servei de control i reconeixement de persones i vehicles que pretenen accedir a Ceuta procedents del Marroc per la duana terrestre del Tarajal. Els agents van sospitar d'una dona que portava una maleta 'trolley', que van fer passar per l'escàner ubicat a les dependències de la Guàrdia Civil, i van observar una figura humana a l'interior de l'equipatge.  

A l'obrir immediatament la maleta, van rescatar Abou, a qui es va prestar atenció per l'estat que presentava "i que podria haver originat un final tràgic", segons el comunicat de l'institut armat. Seguidament, es va detenir la dona que portava la maleta, una súbdita marroquina de 19 anys i resident a la localitat de Castillejos. Cap a les 13.30 hores els agents que continuaven als controls d'accés a la ciutat van interceptar un individu de Costa d'Ivori, proveït de permís de residència a Las Palmas de Gran Canaria, que va acabar reconeixent que el menor que va ser rescatat de la maleta era el seu fill. El menor ha sigut posat a disposició de la Fiscalia de Menors, i el seu pare està detingut. Expliquen els mitjans que el pare d'Abou, havia presentat una sol·licitud de reagrupació familiar que li havia estat denegada, el que l'hauria portat a prendre la decisió d'introduir al seu fill al país a través de la maleta.

 A l'imatge difosa per la Guardia Civil ens tapen pudorosament com es preceptiu els ulls del nen, potser no volen que veiem la seva mirada, el seu rostre se't queda gravat. El seu gest sembla indicar la recerca una alenada d'aire per sortir-se'n de l'ofec dins la maleta, però l'expressió ha de retratar una por profunda, una por que només podríem explicar si poguéssim fer un retrat fidel de com han estat les seves últimes setmanes. No se si la podriem resistir fixament, expressaria dolor, por, estupor, tristesa i sobretot la sensació de no entendre res, de sentir-se utilitzat sense ser art ni part. El pare detingut tindrà almenys la consciència, la seguretat que el seu fill sa i estalvi ha arribat a la terra promesa, no ho és tot, però per ells si ho és, malgrat el risc al que ha exposat al seu fill.