ABOU



Es diu Abou i nomès té 8 anys. Abou ha estat descobert per els Agents de la Guardia Civil quan anava a travessar la frontera de Ceuta amagat en una maleta Els agents van sospitar d'una dona que portava un 'trolley', i l'escàner va revelar el nen al seu interior. Segons ha informat l'institut armat en un comunicat, la intervenció es va produir dijous a les 12.00 hores en el servei de control i reconeixement de persones i vehicles que pretenen accedir a Ceuta procedents del Marroc per la duana terrestre del Tarajal. Els agents van sospitar d'una dona que portava una maleta 'trolley', que van fer passar per l'escàner ubicat a les dependències de la Guàrdia Civil, i van observar una figura humana a l'interior de l'equipatge.  



A l'obrir immediatament la maleta, van rescatar Abou, a qui es va prestar atenció per l'estat que presentava "i que podria haver originat un final tràgic", segons el comunicat de l'institut armat. Seguidament, es va detenir la dona que portava la maleta, una súbdita marroquina de 19 anys i resident a la localitat de Castillejos. Cap a les 13.30 hores els agents que continuaven als controls d'accés a la ciutat van interceptar un individu de Costa d'Ivori, proveït de permís de residència a Las Palmas de Gran Canaria, que va acabar reconeixent que el menor que va ser rescatat de la maleta era el seu fill. El menor ha sigut posat a disposició de la Fiscalia de Menors, i el seu pare està detingut. Expliquen els mitjans que el pare d'Abou, havia presentat una sol·licitud de reagrupació familiar que li havia estat denegada, el que l'hauria portat a prendre la decisió d'introduir al seu fill al país a través de la maleta.

A l'imatge difosa per la Guardia Civil ens tapen pudorosament com es preceptiu els ulls del nen, potser no volen que veiem la seva mirada, el seu rostre se't queda gravat. El seu gest sembla indicar la recerca una alenada d'aire per sortir-se'n de l'ofec dins la maleta, però l'expressió ha de retratar una por profunda, una por que només podríem explicar si poguéssim fer un retrat fidel de com han estat les seves últimes setmanes. No se si la podriem resistir fixament, expressaria dolor, por, estupor, tristesa i sobretot la sensació de no entendre res, de sentir-se utilitzat sense ser art ni part. El pare detingut tindrà almenys la consciència, la seguretat que el seu fill sa i estalvi ha arribat a la terra promesa, no ho és tot, però per ells si ho és, malgrat el risc al que ha exposat al seu fill.

6 comentaris:

  1. Te aseguro que estoy estupefacto.
    Hay una película que ruego busques
    El HAVRE o EL HABRE , no se muy bien si con V o con B. . Es francesa y trata de este tema pero sin maldad ni maniqueísmo.
    Un crio de esta edad que escapa de un container en el puerto del Havre (ya te digo que no se como se escribe en francés). Se que te gustará, porque en parte es una tragi-comedia que hace pensar, y tu vales para eso.

    Por cierto, he buscado y rebuscado y no encuentro una carta que le escribiste a tu padre y que colgaste pero que no pude entrar no se porque motivo, ¿ la has sacado ?
    Salut

    ResponElimina
  2. buscaré la pel·lícula Miquel.

    Quan la carta al pare, es va publicar per error, la vaig escriure a l'Hospital General de Catalunyb la nit en que estava ja sedat i la doctora ens va dir que ens preparessim pel pitjor, AFORTUNADAMENT VA REACCIONAR BÉ i encara el tinc a casa, justet, tocadet pero amb mi. L'altre dia `per error es va publicar, nomès hi havia set visites i la vaig guardar de nou, espero que per molt de temps.

    ResponElimina
  3. OK...ufffff
    em teníes preocupat ¡¡¡¡
    Bé...bé....una abraçada

    ResponElimina
  4. va sortit molt justet de l'hospital,les cames ja no l'aguanten i el porto a tot arreu amb una cadira de rodes, té molt poca gana, és va acabant vaja!

    ResponElimina
  5. Ho sento molt, Francesc.

    Francesc, la pel•lícula es diu "El Havre" (2011) Si, busca-la, t’agradarà molt. És amb una pel•lícula, senzilla, com la vida mateixa, amb personatges plens d'humanitat, amb una pobresa portada amb dignitat. I uns éssers humans que es donen suport els uns als altres i que la vida pobra, gairebé marginal, no els deshumanitza. (no et descobreixo res)

    ResponElimina