EL GRAN GERMÀ CONTRA PEDRO



Suposo que a Kafka o Orwell aquesta notícia, per prevista per ells, els semblaria normal, o així hauria de ser-ho, llegeixin vostès i jutgin el que li pot passar a un funcionari madrileny per beure una llauna de cervesa al carrer. 'Pa mear y no echar gota', que deia aquell.
"A Pedro, un funcionari de 50 anys que prefereix no donar el seu veritable nom, beure una llauna de cervesa al carrer li va costar molt car. Per ser més exactes, 750 euros que l'Ajuntament de Madrid li va embargar del seu compte corrent el 2014 després d'un llarg periple administratiu i també judicial motivat per un procés sancionador replet d'irregularitats, segons l'afectat."Una nit d'estiu de 2012 un agent municipal em va abordar en una plaça cèntrica de Madrid i em va demanar el meu DNI. Prèviament havia passat més d'un policia uniformat pel lloc on estava prenent-me la cervesa jo sol. Em va dir que estava prohibit beure alcohol al carrer i, després d'agafar les meves dades, es va posar a prendre notes. Li vaig preguntar si m'anava a multar perquè ell no em donava cap informació i va assentir argumentant que era com si estigués prenent una copa", explica Pedro.Segons el seu testimoni, el policia no li va lliurar una còpia de la denúncia -a la qual va aparellada una multa de 600 euros- i tampoc el va informar de la possibilitat, en el cas de reconèixer l'acte de consum, d'acollir-se a una reducció de la sanció del 40%.
A l'octubre d'aquest mateix any, va rebre en el seu domicili una notificació de Madrid Salut. La sanció imposada està contemplada en la   Ley 5/2002 sobre Drogodependencias y otros Transtornos Adictivos de la Comunitat de Madrid. L'article 30 de la norma dicta que "no es permetrà la venda ni el consum de begudes alcohòliques a la via pública, excepte terrasses, vetlladors, o en dies de fira o festes patronals o similars regulats per la corresponent ordenança municipal".L'any 2012, es va introduir una modificació d'aquesta llei a través de la norma 2/2012 de Dinamització de l'activitat comercial a la Comunitat de Madrid que introdueix multes de 600 euros si l'infractor és major d'edat -si no té encara els 18 anys, la multa es redueix a 500-. Hi ha la possibilitat que aquest import es redueixi un 40% -fins 360 euros- si la persona interpel·lada reconeix la seva responsabilitat i paga en un termini determinat; una opció que no és viable si l'infractor no se li comunica verbalment ni tampoc se li facilita una còpia del butlletí de denúncia en l'acte, l'original pot signar o no, en el cas que decideixi presentar al·legacions.

Copia del boletín de denuncia por consumir alcohol en la calle.
Còpia del butlletí de denúncia per consumir alcohol al carrer.
En el butlletí original que fa servir la policia municipal, a què ha tingut accés eldiario.es, consta que Pere no va voler signar l'acta que els agents estan obligats a facilitar-li al presumpte infractor. L'afectat denuncia l'omissió d'aquest procediment, imprescindible per iniciar el procés sancionador, d'acord amb la llei. I, per tant, la impossibilitat d'objectar aquesta multa en els següents deu dies. "L'agent que va prendre les dades de la meva documentació no va fer absolutament res d'això. Vaig pensar: bé, igual el que volia era espantar-me. Confiava que es quedaria en res", reconeix. Ara ha pagat 150 euros addicionals pel recàrrec d'impagament.Fonts de l'Àrea de Seguretat i Emergències de l'Ajuntament de Madrid neguen aquest tipus d'actuacions contràries a la llei. "L'acta es lliura sempre. Pot passar que algú no vulgui signar. En aquest cas no se'ls lliura la còpia, consta en el butlletí de denúncia que no ha desitjat signar i el procés continua endavant", expliquen. És el que consta en el butlletí de Pedro.
Una recomanació de la Defensora del Poble
Els fets denunciats per aquest funcionari apareixen reflectits en una recomanació de l'informe de 2013 de la Defensora del Poble. En un apartat del document, basat en les queixes ciutadanes registrades per la institució, figura que "les actes [a partir de les que s'inicia el procés sancionador] no els són lliurades als denunciats, el que els causa una evident indefensió en desconèixer que han estat denunciats i no poder beneficiar-se de la reducció del 40% de l'import de la sanció ". Afegeix que la còpia "constitueix una garantia de l'administrat davant de l'Administració i fa possible el seu control jurisdiccional", recalca la Defensora del Poble.Però la polèmica no s'acaba aquí. Al novembre de 2012, l'Ajuntament va ordenar als agents, a través d'una ordre interna, "utilitzar" els seus sentits per dilucidar si les begudes contenen o no alcohol. "Per omplir l'acta i aplicar la llei, s'ha de produir infracció i ser comprovada pel policia a través dels seus sentits, excepte el gust ", deia el document que va revelar el diari El Mundo.Després d'una pregunta referent a un regidor d'UPyD a coordinador de l'Àrea de Seguretat i Emergències, Emilio García Grande, en una comissió en l'any 2013, el responsable -que va dimitir al febrer després de ser imputat en el cas del "petit Nicolás" - es va comprometre a "dotar els agents d'un sistema capaç de detectar in situ el contingut alcohòlic de la beguda que es consumeix" a fi que es comptés amb proves fefaents d'aquest consum.
El nas com alcoholímetre
Dos anys després, l'Ajuntament de Madrid no ho ha posat en marxa. Fonts d'aquesta mateixa àrea de govern justifiquen que "cap aparell en el mercat permet fer aquest mesurament en la beguda" i asseguren que "estan treballant en això". Per suplir aquesta mancança, apel·len a la "experiència dels agents" en la detecció d'aquests components, ja sigui ull o olfacte.Segons les mateixes fonts, el 2013 es van registrar 42.850 denúncies. L'any passat, aquest nombre es va reduir lleugerament fins a les 42.266. El consistori que dirigeix ​​Ana Botella no ha facilitat a aquest mitjà dades desglossades de la recaptació derivada d'aquestes sancions.Pedro va presentar diversos recursos, tant per la via administrativa com també per la penal. Tots van quedar en res: és la seva paraula contra la de l'agent que el va denunciar. "El súmmum és que en el butlletí de la policia i que jo no vaig signar -document que en cap moment va passar per les meves mans i del qual no vaig rebre còpia-apareix el nom de dos agents, quan només un va iniciar el procés sancionador", assenyala.Un administratiu de la policia municipal amb què Pedro va poder posar-se en contacte li va assegurar que aquestes multes s'havien convertit en una "qüestió prioritària" per a l'Ajuntament de Madrid. En el seu cas sembla que ho va ser, tot i que en diferit: dos anys després i després de nombroses notificacions de Madrid Salut i de l'Agència Tributària, la quantitat, voluminosa per recàrrecs per demora de pagament, se li va retirar del seu compte corrent. "
Sofia Pérez Mendoza - eldiario.es - TAMBÈ ÉS PODRIA TITULAR: LA CONXORXA DELS ENZES CONTRA PEDRO.

ABOU



Es diu Abou i nomès té 8 anys. Abou ha estat descobert per els Agents de la Guardia Civil quan anava a travessar la frontera de Ceuta amagat en una maleta Els agents van sospitar d'una dona que portava un 'trolley', i l'escàner va revelar el nen al seu interior. Segons ha informat l'institut armat en un comunicat, la intervenció es va produir dijous a les 12.00 hores en el servei de control i reconeixement de persones i vehicles que pretenen accedir a Ceuta procedents del Marroc per la duana terrestre del Tarajal. Els agents van sospitar d'una dona que portava una maleta 'trolley', que van fer passar per l'escàner ubicat a les dependències de la Guàrdia Civil, i van observar una figura humana a l'interior de l'equipatge.  



A l'obrir immediatament la maleta, van rescatar Abou, a qui es va prestar atenció per l'estat que presentava "i que podria haver originat un final tràgic", segons el comunicat de l'institut armat. Seguidament, es va detenir la dona que portava la maleta, una súbdita marroquina de 19 anys i resident a la localitat de Castillejos. Cap a les 13.30 hores els agents que continuaven als controls d'accés a la ciutat van interceptar un individu de Costa d'Ivori, proveït de permís de residència a Las Palmas de Gran Canaria, que va acabar reconeixent que el menor que va ser rescatat de la maleta era el seu fill. El menor ha sigut posat a disposició de la Fiscalia de Menors, i el seu pare està detingut. Expliquen els mitjans que el pare d'Abou, havia presentat una sol·licitud de reagrupació familiar que li havia estat denegada, el que l'hauria portat a prendre la decisió d'introduir al seu fill al país a través de la maleta.

A l'imatge difosa per la Guardia Civil ens tapen pudorosament com es preceptiu els ulls del nen, potser no volen que veiem la seva mirada, el seu rostre se't queda gravat. El seu gest sembla indicar la recerca una alenada d'aire per sortir-se'n de l'ofec dins la maleta, però l'expressió ha de retratar una por profunda, una por que només podríem explicar si poguéssim fer un retrat fidel de com han estat les seves últimes setmanes. No se si la podriem resistir fixament, expressaria dolor, por, estupor, tristesa i sobretot la sensació de no entendre res, de sentir-se utilitzat sense ser art ni part. El pare detingut tindrà almenys la consciència, la seguretat que el seu fill sa i estalvi ha arribat a la terra promesa, no ho és tot, però per ells si ho és, malgrat el risc al que ha exposat al seu fill.

L'ÚNICA POLÍTICA AUTÈNTICA


L'única política autèntica i positiva és la tan bescantada 'política de campanar': la dels problemes concrets i les petites passions. La que es fa poble a poble, dia a dia. L'altra política - l'alta política - és només novel·leria: retòrica i aventura, meitat i meitat; catastròfica ben sovint, o inùtil en el millor dels casos.

'Envuelta en sus andrajos, desprecia cuanto ignora' deia de Castella Antonio Machado.

'Suelen reir de lo que no entienden' afirmava Joan Maragall dels catalans.

'A los catalanes les pierde la estética' deia Unamuno, frase que es veu molestaba a Paco Umbral.

Mal per mal, no sé qui deu ser pitjor, andrajos a part, naturalment. Coses de l'alta política.


ENQUESTA QUE QUELCOM QUEDA


No he seguit amb especial atenció la previa a les eleccions britàniques, però la còmoda majoria absoluta que ha obtingut el Partit Conservador de David Cameron, tot i que ha ha desconcertat a les firmes que elaboren enquestes al Regne Unit, que fins a les votacions pronosticaven un resultat ajustat amb els laboristes, a mi no m'ha sorprés. La gent menteix en ser enquestada, menteix sistemàticamet i acaba votant sempre als mateixos, que no està el personal per invents que diria en Mariano.... i els enquestadors venen a ser com els economistes, que l'encerten quan ja ha passat (no abans) i desprès t'ho expliquen tot fil per randa, i a més a més s'en vanten.
"Expliquen que els mètodes que es van utilitzar han de ser revisats amb deteniment en una investigació independent Durant mesos es va donar per fet que els comicis desembocarien en complexes negociacions per intentar formar un Govern estable, un escenari que va quedar diluït després del recompte, tot just un minut després del tancament dels col·legis electorals, quan es va divulgar el primer sondeig a peu d'urna. L'estudi atorgava una àmplia majoria als "tories" -encara no una majoria absoluta-, una sorpresa que va deixar descol·locat a tot el país, i en especial als laboristes, que no van dubtar a titllar el sondeig de "erroni". Si en alguna cosa fallava, però, era en no captar per complet la magnitud de la victòria del partit de Cameron, que va invalidar les prediccions que auguraven els comicis més renyits en dècades al Regne Unit. La inexactitud en les enquestes ha motivat que el British Polling Council, l'associació que agrupa les empreses demoscòpiques al país, obri una investigació sobre els mètodes que s'utilitzen per determinar la intenció de vot."
L'ùnica i fiable de totes les enquestes, és l'enquesta Papus (que no costa ni cinc), jo l'he fet aquest matí: al Santiago el pare, la Nuri que és la nora del Santiago, i al paqui de Bangla Desh on em foto el sigaló d'anís. Resultat de l'enquesta: a les properes generals, tornarà a guanyar el Pp però no traurà majoria absoluta, Podemos nasti de plasti, i Ciudadanos deu n'hi do, i el PSoE millor del qjue ells mateixos s'esperen. 'Por Izquierda Unida no me sale nada', ho sento.  
No l'he fet per les properes municipals, sincerament no hi ha ningú que en tingui ni idea de que carall acabarà votant el personal, encara que tot apunta a una elevada abstenció. Escrit queda per analitzar-ho quan sigui el moment.
Per què sigui del tot fiable, l'enquesta Papus s'ha de fer a la barra del bar amb tres individus dels habituals, és quan  hi afina més.

LO BUE, SI BRE ....



Afirma miquel a can Saragatona, referint-se a twitter i feisbuc: 

"Davant de tanta efervescència expositiva, de tantes complicitats, de tanta agudesa expressada amb tan poques paraules, de tanta interpretació subtil de la realitat, de tants alegries o tristors reivindicatives, he pensat que potser hauria de deixar això dels blogs i mirar d'unir-me a la festa. Quan aconsegueixi expressar-me amb tres o quatre ratlles -o menys-, ho intentaré. Avui, m'ha sortit encara massa llarg, però tinc tot el temps del món per anar practicant, de moment....."

.... i possiblement tinga raó, nomès què succeeix que a vegades hi ha qui amb molt poc ho pot dir tot, encara que fa més intel·lectual un text llarg, erudit i saberut, i us en  posaré un exemple:

Joan Fuster: 542. Corrupció de menors? Probablement, fins que un menor no siga degudament corromput no esdevindrà adult.

Agustin Garcia Calvo: Como se mata a un niño, una niña, para hacer un hombre, una mujer. La disertació és bastant més extensa, pel que es pot deduïr, que Fuster hauria triomfat a Twitter i Facebook i Garcia Calvo no. 

Com deia un català exiliat a Heidelberg:

Lo bue, si bre, cuatro veces bue...

UNA ALTRA MENA DE BESTIAR


Ets intel·ligent, lùcid, honest, responsable, seriós, sense cap afany de manar ni manyuclar? en cas de ser la resposta (encara que falsa) afirmativa, ho sento! no pots dedicar-te a la política municipal ni menys encara a la general; això està reservat a una altra mena de bestiar que tot i ser inclasificable per la varietat folclòrica, està abastament definit i classificat. I ara, amb les properes municipals aquest bestiar ha ampliat el corral, però no us feu il·lusions, els nous mamabandùrries són calques dels vells, nomès és questió de temps i tocar poder per què siguin corruptes. 
La democracia té aquesta perversa facilitat de corrompre als adults, de la mateixa manera que l'educació de pares i mestres corromp als menors per adequar-los a ells i als polítics que els malgovernen quan siguin grans, llàstima que la majoria no creixin i siguin capaços d'arribar a adults intel·ligents, honestos, responsables i seriosos.... Si ho fan, com a molt, creixen com Creix.

Seria bo de no oblidar que la suposada regeneració política italiana, amb Mani Pulite, l'olivo. etc, va acabar amb Berlusconi de President del Govern i una preocupant dispersió del vot.

GILISELFIE



Ja ha començat l'esperada, l'anhelada campanya per les municipals, la gent ja frissava, neguitejava ansiosa sense ansiolítics, però per fi, ja la tenim aquí. L'alcaldable per CIu a BCN l'encara alcalde ja s'ha fet el 'giliselfie' de rigor amb una vara que no és la municipal, donant el tret de sortida.  A partir d'aqui, començaràn uns dies frenètics de campanya fins arribar al 24 de maig en que o molt m'equivoco o el panorama municipal cambiarà de colors i molt.
Al 'giliselfie' dels de CIu, en comptes de dir 'Lluís' o 'Patata' com sol fer-se, han dit: per la carretera de Terrassa passa un carro carregat de rocs, i el carreter diu 'arri burru', Doncs au, arriant que és gerundi.

Per cert, l'encara President de la Generalitat de Catalunya, el relativament honorable Artur Mas, ha sentenciat: "Per un Govern que no té les coses fàcils, tenir l'alcalde de Barcelona al costat és no només una necessitat, sinó un luxe molt gran que no ens podem deixar perdre." Més clar, l'aigua. Si el barceloní catalanista vol que el procés continuï endavant, cal que voti Trias. Doncs mira per on, em sembla que el Sr. Mas i el Govern estàn a tres setmanes de deixar de tenir l'alcalde al seu costat, o sia que la insinuació de Mas, no 'ha colau'.

El que no se si han entès uns i altres és que aquest 24 de maig la pregunta  és qui vols que sigui l'alcalde del teu poble, o de la teva ciutat, no el color del partit polític, que això és per més endavant, i molt em temo que uns i altres ho ignoren.

LA DECISIÓ DEL XIMPANZÉ


El ximpanzé que es va escapar aquest dilluns d'un zoològic de Mallorca ha estat trobat mort avui a la depuradora de la localitat de Sant Llorenç des Cardassar. La femella que vivia amb ell i que també va fugir va morir el mateix dia 4, després de ser tirotejada per la Guàrdia Civil.

Diverses associacions ecologistes i de protecció d'animals han denunciat els fets i demanen el tancament del Safari Zoo de Sa Coma. Antoni Muñoz, de l'organització GOB, ha assegurat a TV3 que les instal·lacions no compleixen les condicions sanitàries ni de seguretat necessàries -els ximpanzés van trencar la gàbia-. Per la seva banda, la Guàrdia Civil ha afirmat que la seva prioritat va ser en tot moment la seguretat ciutadana i que els animals eren "agressius" i "perillosos", encara que els "perillosos i agressius" han acabat sent els de la Guàrdia Civil que, innecessàriament varen matar la femella.

Mai sabrem si ha estat així, però n'hi ha que diuen que la parella havia planejat la fuga per a poder viure junts en llibertat, i que el mascle en ser assassinada la seva femella, desesperat, s'ha suïcidat. En cas d'haver estat així, mai hauria estat tan considerat un suïcidi, atès demostraria la capacitat del ximpanzé per fer quelcom que semblava reservat només als homínids, suïcidar-se, decidir lliurement llevar-se la vida, encara que el ximpanzé el que no sabia és Casona va prohibir suïcidar-se en primavera, encara que sigui per amor, o de tristesa per la pèrdua de la parella.

CIUTADANS EN BLANC



Parlant aquests últims dies sobre si votar, a qui, i la baixa participació, he rercordat aqiuest escrit de fa quatre anys sobre una nova opció de vot: Ciutadans en blanc.

"Ciutadans en Blanc s'autodefineix com un moviment ciutadà espanyol que es presenta a les eleccions polítiques espanyoles, i persegueix que els vots en blanc en aquestes eleccions siguin computats de manera que si arriben els suficients per obtenir un escó al Congrés dels Diputats i en els respectius autonòmics, aquest quedi buit.
Per aconseguir-ho han format un partit polític amb el mateix nom. L'únic objectiu del partit és aconseguir que el vot en blanc sigui computable, i excepte per aprovar la llei que ho faci, els representants del partit haurien de deixar buits els escons que poguessin aconseguir i retornaran els seus sous, havent de comprometre a això per escrit per poder formar part de les llistes.
A dia d'avui si s'emet un vot en blanc actualment no computarà a l'hora de repartir els escons del Congrés, cosa que es pretén que sí que passi amb els vots a favor de Ciutadans en Blanc.

De moment, a les darreres eleccions municipals, han  aconseguit arrabassar a 4 polítics municipals els seus escons. Per primera vegada en la història el vot en blanc tindrà representació, que suposa un abans i un després per al moviment de Ciutadans en Blanc. De seguir en aquesta postura i agmentar-la seria una manera de fer veure als polítics els descontentament del sistema electoral de llistes tancades i potser si el movimentaonseguis crèixer i erl Parlament s'anès omplint de sillons buits, s'ho repensarian i d'una vegada començarien a fer-nos cas."

Aquests són els escons que han arrabassat a les passades eleccions

1 escó a María de Palautordera
1 escó a Gironella.
2 escons a Foixa:

La página web de Ciudadanos en blanco la trobareu aquí

PASSEJAR LA PERDIU


Companys i companyes, 'miembros y miembras' que us passeu per aquest humil, modest i senzill bloc. En més d'una ocasió haureu escoltat o fins i tot emprat l'expressió: marejar la perdiu, molt nostrada per cert. Però aquesta tarda, aprofitant que tenia al quasi centenari fent la migdiada, he sortit amb la bicicleta i m'he trobat a aquest senyor de la foto que duia a passejar en Pitu. Fins aquí molt bé, hi ha molta gent fins i tot encara que no sigui al parc de la Clota a Can Puiggener, que duu a la seva mascota a passejar, si no fos..... que en Pitu és una perdiu.
Quan me'ls he vist venir passejant a tots dos, m'he dit a mi mateix, o sia a jo, o a hom, No pot ser: és un avió?, és Superman?, no! és una perdiu, només li faltaba dur la vanguardia sota el braç com a l'acudit de l'Eugenio.



L'home m'ha explicat que el Pitu li varen donar els seus nebots i que ara té deu mesos i que cada dia per la tarda el porta a passejar, no al seu costat, però si sempre a la vora seu sense escaparse. A casa diu que sempre el té solt que no s'escapa. En Pitu s'ha encapritxat dels cordons de les meves bambes, però ja podeu veure que no és fa gens l'estrany.


Una mica mes amunt, ja a les rodalies de Can Puiggener, el mestre Duquende, feia volar aquest estel que semblava un ocell, o sia el més semblant a un avió, per cert que feia volar l'estel amb una canya de pescar deixant anar el fil (em sembla es diu sedal, almenys en castellà). A Duquende no l'he volgut retratar, no duia el barret que ultimament l'acompanya i sense ell no és el mateix, però si us abelleix el podeu escoltar. 

Hi ha coses que només poden passar a Can Puiggener.

DELINQÜENTS SEXUALS


Una parella de Florida està sent jutjada per tenir sexe en una platja pública, cosa per la qual els podrien ficar a la presó fins a 15 anys. Així ho ha dictaminat el jutge que els acusa d'un delicte de conducta obscena i un altre d'exhibició lasciva. Segons el diari 'Collonades Mail'. La dona, de 20 anys i l'home, de 40, han estat declarats culpables i hauran de registrar-se en un llistat de delinqüents sexuals.

Rar em sembla un païs que té un llistat de delinqüents sexuals, rar i anòmal a banda d'una mica hipòcrita llepafigues, l'ùnic acte sexual obscé que conec, és quan Cristiano Ronaldo obre boca a punt de xarrupar el melindro en cel·lebrar un gol mentre s'obre de cames, però no és pot tampoc considerar delicte en ser l'acte d'un nen beneit. 
Conya merengue a banda, el que si em sembla obscé, és condemnar a una parella per practicar el noble i natural art del fornici en una platja pública (que no púbica), quan es tracte d'un acte fill de la mare naturalesa, un acte que en les seves consequencies és el que dona sentit a la vida si la cosa dels espermatozoides funciona com ha de funcionar, i nou mesos i un dia més tard dona lloc a una nova vida; això mai pot ser considerar obscè i menys encara lasciu, car en el fons l'obscé i lasciu éstà en la mirada de qui els va filmar o del jutge que els vol condemnar. I això passa per que ja no és com abans, quan de tant en  tant, pels pobles, es podien veure gossos copular pel carrer, i ningú s'escandalitzava. 
Ara que està de moda la frase del JO TAMBÈ, O TOTS SOM podriem apiuntar-no's al hastag: #JO TAMBÉ SÓC DELINQÜENT SEXUAL, #TOTS SOM DELINQÜENTS SEXUALS,  o millor encara#QUE MÉS VOLDRIA JO QUE ESTAR EN UNA PLATJA DE FLORIDA FORNICANT COM UN BERRO AMB UNA MOSSA DE 20 PRIMAVERES.

Francament, un delicte sexual és un altre tipus de comportament molt diferent del que s'està acusant a aquesta parella de Florida a qui se'ls podria titllar com a molt, d'exhibicionistes domingueros.

ENRERE POT SER ENDAVANT


No sempre anar enrere, és retrocedir. A ran de l'ùltim ingrès del pare hem baixat un graó més i ja va amb cadira de rodes per anar pel carrer i fins i tot per estar per casa; ja no pot amb el taca taca, o sia que no pot manifestar-se com Domitila. Però a vegades succeeix que una passa enrere poden ser dues endavant; ara, amb la cadira de rodes tenim un radi d'acció molt més gran que abans quan anava amb el taca taca, atès es cansava de seguida i feiem sortides molt curtes.
Aquest matí que hem inaugurat la nova temporada de sortida amb cadira de rodes, hem anat fins el Parc Taulí, però no ens hi hem quedat, i hem voltat per Can Puig Gener, i com jo ja de bon matí he portat al Roberto a l'escola (aqui tant et toca el pare com el net), ja m'he fixa't que al tio Flores convidaven al personal a formatge i pernil a peu de carrer, mentre un mag feia figures amb globus per la mainada, però amb el Santiago hem passat del mag i qui el vetlla i hem anat directes al pernil i el formatge, (vegeu la foto), i després fins la plaça d'Espanya i cap a casa, en total una hora i mitja.

Ai senyor! la vida de jubilat és dura, però en el fons, agraïda.

EL 'PISET' DE MONSENYOR


Em sembla escandalós que el Sr. Rouco Varela, expresident de la Conferència Episcopal Espanyola s'en vagi a viure a un àtic de 370 m2, amb 6 habitacions i 4 banys al centre de Madrid, la reforma del qual ha costat més de 400.000 euros a la diòcesi madrilenya, acompanyat d'un ajudant, un secretari i dues monges que l'atenen.
És escandalós perquè contrasta amb el missatge de l'evangeli i del papa Francesc: "Una església pobra per als pobres". Contrasta també perquè el nou arquebisbe de Madrid viu molt senzillament a la residència de les germanetes dels pobres (almenys de moment), donant un millor exemple d'austeritat de vida, encara que sigui de cara a la galeria, pero i viu.
És un escàndol, perquè en els temps de crisi tan prolongada que ja portem, amb tants milers i milers de persones que no tenen res, recorrent als serveis socials a Càritas o altres ONG, que es veuen desnonats, amb tantíssima gent a l'atur sense ajuda, un bisbe no pot, no deu, no ha de viure així, exhibint aquesta forma de viure i de gastar tantíssims diners en el seu propi habitatge, col·laborant a un major endeutament de la diòcesi i servint d'escàndol per a moltíssimes persones, especialment els més necessitats.
No em convenç la reacció dels bisbes que ho veuen normal i ho justifiquen. Indica que tampoc ells transmeten en aquest cas la nova orientació del papa Francesc de viure senzillament, donant exemple com ell mateix està fent amb fets i amb paraules.
Crec que Rouco no ha llegit bé el missatge de l'Evangeli, ni les paraules de Jesús: "No porteu ni or ni plata, ni sarró, ni dos vestits ..."; ni ha entès tampoc l'actitud d'aquest papa Francesc qui, precisament en el seu discurs als nous cardenals, els deia amb tota claredat i duresa: "Busqueu la santedat, no el poder o el prestigi".
Gestos com els de Rouco només serveixen per fer més gran encara més la bretxa que separa els ciutadans de l'Església. Perquè, amb la que està caient, amb tantíssima gent sense habitatge, sense feina, sense res, no es pot entendre aquesta despesa tan exagerada en qui hauria de donar el major exemple de comportament cristià. De fet, Rouco és conseqüent en la seva inconseqüència, viurà com jubilat de la mateixa anera que va vure com a president de la Conferècia episcopal, d'esquenes al poble, ambu na supebia i intransigència gens cristianes.

SORT QUE JO JA NO HO VEURÈ


El secret de la vida no està en l'art com deia Wilde, la felicitat no és l'absència de por com deia Punset (el que no està demostrat que s'hagi de morir), el secret de la vida, el que fa feliç a la gent és molt més simple, molt més senzill i no cal cap filòsof per definir-ho.... 
.... El secret de la vida es tenir un mòbil d'última generació amb WhatsApp, per poder anar pel carrer teclejant compulsivament mentre un lleuger somriure -vull creure que de felicitat- aflora als llavis. Com no me n'havia adont fins ara, burru de mi!, a les cinc en punt d'aquesta tarda llençaré el meu Samsung GT-E1200 i em compraré un Smartphone, Iphone o com és digui l'ùltim de l'últim que hi hagi en noves tecnologíes de mòbil, fins i tot encara que dims de les seves funcions no hi hagi de la de trucar i rebre trucades, que no deixa de ser un concepte arcaic, la gent ja no es truca a dia d'avui, whatsappeja que és el que pertoca, i aviat segons diu el meu germà petit que treballa al Banc de Sabadell, ho farem tot amb el mòbil, i quan dic tot, vull dir tot, tot i tot.

Com diria l'avi del Minoria absoluta: Sort que jo ja no ho veuré! 

- Nena, vols veure l'antena del mòbil?(*)

(*) ho sento forma part de l'acudit de l'avi del Minoria.
més...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

DIGITALS
B L O C S
COMENTARIS
-