El cas d'Abou, diria que ens ha agafat a la majoria amb el pas canviat i ha generat sensacions i sentiments contradictoris. Els fets objectius són que sabent que anava dins una maleta o que l'entràven d'una altra manera, era una acte il·legal, i en el cas d'Abou la vida del nen va còrrer un risc real. Des del punt de vista de la llei, aquesta no pot tenir sentimentalismes ni compadir-se de ningú, ens agradi o no, ha de ser asèptica, i el pare d'Abou de moment està empresonat.
Dit això, hi ha situacions, decisions que van més enllà de l'àmbit purament de la Justicia, i potser és el Govern qui hauria d'intervenir-hi. Si realment el pare no sabia que anava a ser introduit dins una maleta, potser el Govern hauria de decidir-se a alliberar-lo perquè Abou pugui estar amb ell, o com a mínim i mentre s'ho acaben de pensar, que el nen pugui estar amb la seva mare.
Com a pare ho puc entendre el que ha fet aquest home, però no ho puc compartir, s'ha de tenir en compte que ha posat en perill la vida del seu fill, això cal no oblidar-ho.
A Change.org, han posat fil a l'agulla i porten recollides gairebé 50 mil signatures demanant la llibertat del pare d'Abou.
La verdad no se que opinar. Me he de ver en el entuerto.
ResponEliminaVale más no diga nada, estaré de todas formas equivocado.
es un cas complex Miquel, i a vegades anem amb el lliri a la mà...
ResponEliminaEm sobta que la gent s'escandalitzi quan moren tots els dies tantes criatures, que venen o intenten venir sovint en molt pitjors condicions que aquest nen, 'ojos que no ven'... El problema no és individual, és global, social i universal.
ResponEliminaLi ha tocat Júlia, és all´ço del hasgtag i els de Change.org. En certa manera estem fent tots plegats una mica el canelo AMB AQUEST CAS, lo del pare deu n'hi do. Per molt menys aqui et retiren la custodia del nen, però quan tota una societat es posa en plan Frank Capra, que bonic és viure.....
ResponElimina