"La lluita antiterrorista i la política antiterrorista no es poden deixar en mans dels que no tenen el més mínim sentit d'Estat". Aquesta ha estat la resposta del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, quan li han preguntat per la denúncia dels Mossos d'Esquadra. El cos català assegura que la policia espanyola va alertar una cèl·lula jihadista del Vallès que estava sent investigada.

Els Mossos van posar en coneixement del jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, aquests fets. A continuació, Pedraz va obrir una peça separada, tot i que la va acabar arxivant. La filtració al grup investigat va provocar que els seus membres aturessin de cop la seva activitat durant un temps, tot i que la van acabar reprenent, fet que va permetre detenir-los. Les investigacions havien començat al març del 2014.

En l'operació policial, duta a terme l'abril, es van detenir deu homes i una dona a Sabadell, Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Barcelona i Valls, que segons fonts de la investigació disposaven d'imatges de dependències policials dels Mossos i la Guàrdia Civil a Catalunya, així com de llocs emblemàtics de Barcelona. A més, planejava segrestar una persona, vestir-la amb un mono taronja, i degollar-la davant una càmera per demostrar que es pot fer la jihad també a Barcelona, a més de fer seguiment a polítics.

Després de passar a disposició del jutge Santiago Pedraz a l'Audiència Nacional, va decretar presó incondicional per a set dels 11 detinguts en l'operació contra el jihadisme de dimecres passat a Catalunya, mentre que el jutge de menors de l'Audiència Nacional José Luis Castro també va ordenar l'internament a un centre de menors durant un període de sis mesos al jove de 17 anys detingut en aquest operatiu. La resta, entre els què es troba l'única dona arrestada dimecres, han quedat en llibertat, d'acord amb el criteri de la fiscal del cas, Dolores Delgado, però amb mesures cautelars.

Deia Jaume Perich, que la millor prova que als EUA qualsevol podia ser president, estaba en el propi President. I deia Marx (Grouxo) 'Él puede parecer un idiota y actuar como un idiota, pero no se deje usted engañar, es realmente un idiota.", no és aquest però el cas del Ministre de l'Interior.
Qualsevol no pot ser Ministre de l'Interior, i el Sr. Fernandez Diaz tampoc és idiota. El seu cas és més greu, és molt greu, és la indolencioa rancuniosa amb 'mando en plaza', l'inùtil al poder, el toro sobrer, el més resabiat, el llepaculs de l'amo, tot el que no hauria de ser, ni de reunir cap d'aquestes condicions per a ser un Ministre serios i responsable, i amb un mínim sentit d'Estat que reclama als altres i que ell no té.
Aquestes condicions no les té el Ministre, que nomès pot presumir d'una malaltissa rancunia patètica i miserable, una rancunia amb la que torpedina accions com la denunciada pels mossos, i això és molt greu, nomès que a ell, en no tenir cap sentit d'Estat ni de responsabilitat, se li enfot. Ës fill de qui és, cal no oblidar-ho, per tant la llavor és la que és malgrat durant anys sota la pell de bé, semblava fins i tot un demòcrata civilitzat.
Confesso que sentia un profund respecte per a ell en tot el temps que l'havia estat escoltant de tertulià amb l'Antoni Bassas, era un  home de dretes, però moderat, correcte, sensat, educat, curós en les formes... No sé que l'hi ha passat, però, o era un gran fingidor o el poder l'ha trastocat. De fet, en un país mitjanament democràtic, pel cas denunciat pels mossos i altres actuacions impresentables, faria ja temps que hauria d'haver estat cessat, però som a Espanya, zero democràtica i una unitat de destí en l'irracional. Són una xacra massa onerosa de la ens hauriem de desfer ja!