Misteri resolt que diria el professor de Debó, McAbeu m'ha donat la resposta a l'anunci que m'intrigava del 14·1·2016, i resulta que és de la Caixa "L'anunci del banc de fusta i la data era la campanya de CaixaBank per presentar un nou banc digital que van estrenar ahir", encara que segueixo sense entendre la seva finalitat atès, diria que la majoria no ens n'hem assabentat. Coses de la publicitat. I que n'ès d'important la publicitat a les nostres vides, molt més dels que ens pensem....
...Sense la publicitat, el món retornaria a l'Edat Mitjana, o gairebé, i no estic dient cap bajanada. Només cal adonar-se què, sense publicitat no hi hauria esports d’elit com la Fórmula 1, Futbol, Basquet, Tennis, atletisme, etc etc. Tampoc tindríem diaris, ni de paper ni digitals, ni Televisió, tampoc o a penes hi haurien ràdios, llevat d'alguna d'àmbit local. Si realment sobrevivia algun d'aquests medis seria amb diner públic i per tant controlat per l'aparell de l'Estat. Molts dels productes de consum actuals desapareixerien en no poder fer publicitat per vendrel's, i malgrat l'estalvi no se jo si baixarien de preu els productes de consum en estalviar-se les despeses de publicitat atès sel's hi reduïrien les vendes i possiblement encara s'hauria d'augmentar el seu preu de PVP.
Tampoc tindríem revistes del cor, ni series de TV, ni res d'una enorme tirallonga de coses de les que gaudim ara amb naturalitat i de les qui ens hauríem d'acostumar a prescindir-ne per força, aspecte que en molts dels casos potser s'hauria de considerar.
-
La força de la publicitat augmenta i es reaferma a la televisió, de fet com es sol dir: la televisió és alló que fan de tan en tant enmig dels anuncis. Anuncis que sovint no s'entenen. Si són rars segur són de automòbils, si són masclistes de detergents, llegius o fòtils de la llar, si parlen rar amb accent afrancessat o en anglès, són de colonies perfums i n'hi ha fins i tot d'intel·ligents (ara no en recordo cap), i haig de confessar-vos que sovint hi ha anuncis que no els entenc.
És per aixó que hem de mirar amb molta atenció els anuncis i comprar tot alló que ens insinúen sovint de manera enganyosa. Sinó no podrem veure el Barça per la Tele. Ah! i quelcom de necessari deu ser, atès sinó la Coca Cola ja no faria anuncis, i prous en fa.
Diuen que al 2017 ens envairà la publicitat digital, o sigui que ja no podrem anar ni pel carrer sense ser bombardejats pels anuncis, encara que a Toquio, Nova York o Londres ja hi estàn ficats fa temps.
.
Hi tambè un tipus de publicitat - només als diaris - que anuncia uns serveis d'un ofici oficialment no reconegut però que ells l'inclouen i que els deu donar prou beneficis atès malgrat la seva al·legalitat segueixen publicant els anuncis, com ens ho recorden aquí. L'ùnic diari de paper que va decidir no inserir-los 20minutos, ja no s'edita. I és que una cosa és la ética i l'altra el calaix.
-
-
La força de la publicitat augmenta i es reaferma a la televisió, de fet com es sol dir: la televisió és alló que fan de tan en tant enmig dels anuncis. Anuncis que sovint no s'entenen. Si són rars segur són de automòbils, si són masclistes de detergents, llegius o fòtils de la llar, si parlen rar amb accent afrancessat o en anglès, són de colonies perfums i n'hi ha fins i tot d'intel·ligents (ara no en recordo cap), i haig de confessar-vos que sovint hi ha anuncis que no els entenc.
És per aixó que hem de mirar amb molta atenció els anuncis i comprar tot alló que ens insinúen sovint de manera enganyosa. Sinó no podrem veure el Barça per la Tele. Ah! i quelcom de necessari deu ser, atès sinó la Coca Cola ja no faria anuncis, i prous en fa.
Diuen que al 2017 ens envairà la publicitat digital, o sigui que ja no podrem anar ni pel carrer sense ser bombardejats pels anuncis, encara que a Toquio, Nova York o Londres ja hi estàn ficats fa temps.
.
Hi tambè un tipus de publicitat - només als diaris - que anuncia uns serveis d'un ofici oficialment no reconegut però que ells l'inclouen i que els deu donar prou beneficis atès malgrat la seva al·legalitat segueixen publicant els anuncis, com ens ho recorden aquí. L'ùnic diari de paper que va decidir no inserir-los 20minutos, ja no s'edita. I és que una cosa és la ética i l'altra el calaix.
-
Cert ¡¡¡¡
ResponElimina