.

POLÍTICA DE GESTOS


El temps ho dirà, però diria que la nova política nomès és nova en els gestos no en l'actitud, no dur corbata o lluir rastes és nomès una questió d'estètica, no d'ètica. De moment estan començant a moure's amb molts dels parametres de la dita vella política i caient en alguns errors de finançament com els de la vella polítca. Caldria recordar que en política com a la vida, els gestos estan molt bé però no es suficient, cal l'àctitud i fets, i sobretot, no caure en els mateixos errors que els que pretenen erradicar de la vella política, que ni és tan vella com tampoc és tan nova l'altre.

6 comentaris:

  1. Que cadascú vagi com vulgui, tot i que no m'agraden les rastes interpreto que a ells tampoc els hi agraden les corbates ni les americanes,si això de la indumentaria és carn de titular anem llestos...també es queixava la Sra. Arrimades d'això de la indumentaria concretament dels titulars que apareixen arrel de la seva indumentaria al Parlament i es defensava d'això dient que son uns masclistes...que a Madrid no ho son tant jajaj en fi, molt interessant tot plegat pel Hola o pel Lectures..penso com tu calen actituds i fets.

    Bona tarda :D

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. de moment nomès hi ha actituds, veurem quan comencim a esdevenir els fets, jo no hi confiaria massa, però.

    ResponElimina
  4. Agraeixo el teu consell. M'ho miro amb un punt d'escepticisme però alhora m'agrada que tothom tingui el seu moment, la seva oportunitat, suposo que per un polític no hi hà res pitjor que voler cambiar el món i que no et deixin fer-ho :D

    Però que pensin, que per un votant no hi a res pitjor que li tornin aquell "món" al cap de quatre, vuit o trenta anys, pitjor del que estava abans.

    Això de la independència, era evitable, ho he dit sempre. I ens sortirà molt cara si es que s'arriva a fer... no hi haurà una guerra amb armes bèl·liques, però segur que algú o alguns dispararàn trets que no ens faran sang però si que ens faran mal, molt de mal...tot i que alguns pensen que Catalunya és autosuficient i que sortirem inmunnes, jo no ho crec, com tampoc en sortirà Espanya i això no m'alleuja tot i que penso que faran que sigui impossible. De què tenim por els catalans? de tornar a fer un païs o de desfer-lo?
    Si era una qüestió de diners com diuen uns quants que encara no la pesquen del tot, es veurà, perque una independència sempre surt més cara que una "dependència".

    Perdona que hagi aprofitat per comentar-te aqui l'entrada de dalt. He vingut per esborronar el primer comentari duplicat i mira ja m'hi he quedat...






    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Gemma,tot plegat és un desproposit, les AGENCIES DE QUALIFICACIÓ són el principal problema, suposant que ens independitsesim d'on trauriem els diners si els nostres bons estan considerats escombraries, a banda que a les nacions europées la independè cia catalana no els hi fa cap gracia, sortirien després els independentistes de Bélgica, de França, de la Gran Bretanya, animats pels catalans, És molt complicat Gemma, i s'està dedicant molt de temps i esforços a aquest procés, sabent a més a més que no arribarà a port. Aixoés el que més em fot, aquest engany a la gent que de bona fe creu en la independència.

    salut

    ResponElimina