Si algú o jo mateix escribís un conte o una novel·la en la que s'expliquessin els fets que venen a continuació, us, o em dirien que això era impossible que,  ni a Kafka, Bolaño o Lovercraft, se'ls podia ocòrrer explicar una història tan truculenta i inversemblant com aquesta, que nomès podia ser fruit d'una ment malaltisa, i en canvi com sol passar sovint la realitat ha superat a la més malatissa de les ficcions..... Ah! apostaria sobre segur a que són testimonis de Jehovà.

"La família del nen que dimarts van trobar mort a un pis de Girona dormia i menjava al costat del llit on, des de feia més d'un mes, es trobava el cadàver del menor. El cos està en avançat estat de descomposició. A l'habitació on la policia va trobar el nen hi havia matalassos i fins i tot una taula.
Els investigadors creuen que la família hauria estat aquest temps convivint nit i dia amb el cos sense vida del petit, que es trobava dins un llit petit tapat amb una manta. Quan els mossos van arribar al pis, els pares van dir que el nen dormia per intentar que no els descobrissin. La parella està detinguda per homicidi imprudent. Està previst que els forenses facin l'autòpsia del cadàver dijous i que els pares declarin davant del jutge divendres.
El cas del menor trobat mort a un pis de Girona el dimarts ha obert nombroses incògnites que els investigadors tracten de resoldre. Segons fonts properes al cas, el petit feia més d'un mes que havia mort. Els pares tenien el cos dins un llit de petites dimensions, tapat amb una manta. A causa del pas dels dies, el cos està en avançat estat de descomposició.
Si aquest fet no fos prou colpidor, els investigadors han trobat al voltant del llit matalassos usats i fins i tot una taula. Això els fa pensar que la família podria haver estat tot aquest temps fent vida a l'entorn del cadàver: hi dormia, hi menjava i s'hi estava nit i dia."
Reconec que sóc incapaç d'entendre-ho, car el sentit de la vida no està en l'art com deia Wilde ni en la realització personal com diuen altres, el sentit de la vida rau en el fills, en perpetuar l'espècie, un fet que qualsevol animal pot dur a terme amb una naturalitat absoluta i que nosaltres el sublimem, conscients que és el més important que podem fer a la vida. 
Insisteixo, sóc incapaç d'entendre com un pare i una mare poden tenir un més a casa un fill de set anys mort, i seguir en la rutina del dia a dia, se m'escapa. Ha de ser gent sense sentiments i no cal que la justicia els condemni, ja estàn morts, nomès que encara no ho saben, pertanyen a la 'atípica familia americana'.