UNA ATÍPICA FAMILIA AMERICANA 6.1.16

Si algú o jo mateix escribís un conte o una novel·la en la que s'expliquessin els fets que venen a continuació, us, o em dirien que això era impossible que,  ni a Kafka, Bolaño o Lovercraft, se'ls podia ocòrrer explicar una història tan truculenta i inversemblant com aquesta, que nomès podia ser fruit d'una ment malaltisa, i en canvi com sol passar sovint la realitat ha superat a la més malatissa de les ficcions..... Ah! apostaria sobre segur a que són testimonis de Jehovà.

"La família del nen que dimarts van trobar mort a un pis de Girona dormia i menjava al costat del llit on, des de feia més d'un mes, es trobava el cadàver del menor. El cos està en avançat estat de descomposició. A l'habitació on la policia va trobar el nen hi havia matalassos i fins i tot una taula.
Els investigadors creuen que la família hauria estat aquest temps convivint nit i dia amb el cos sense vida del petit, que es trobava dins un llit petit tapat amb una manta. Quan els mossos van arribar al pis, els pares van dir que el nen dormia per intentar que no els descobrissin. La parella està detinguda per homicidi imprudent. Està previst que els forenses facin l'autòpsia del cadàver dijous i que els pares declarin davant del jutge divendres.
El cas del menor trobat mort a un pis de Girona el dimarts ha obert nombroses incògnites que els investigadors tracten de resoldre. Segons fonts properes al cas, el petit feia més d'un mes que havia mort. Els pares tenien el cos dins un llit de petites dimensions, tapat amb una manta. A causa del pas dels dies, el cos està en avançat estat de descomposició.
Si aquest fet no fos prou colpidor, els investigadors han trobat al voltant del llit matalassos usats i fins i tot una taula. Això els fa pensar que la família podria haver estat tot aquest temps fent vida a l'entorn del cadàver: hi dormia, hi menjava i s'hi estava nit i dia."

Reconec que sóc incapaç d'entendre-ho, car el sentit de la vida no està en l'art com deia Wilde ni en la realització personal com diuen altres, el sentit de la vida rau en el fills, en perpetuar l'espècie, un fet que qualsevol animal pot dur a terme amb una naturalitat absoluta i que nosaltres el sublimem, conscients que és el més important que podem fer a la vida. 

Insisteixo, sóc incapaç d'entendre com un pare i una mare poden tenir un més a casa un fill de set anys mort, i seguir en la rutina del dia a dia, se m'escapa. Ha de ser gent sense sentiments i no cal que la justicia els condemni, ja estàn morts, nomès que encara no ho saben, pertanyen a la 'atípica familia americana'.

TRAMVIA 6.1.16

Per fi. La desconeguda pujava sempre en aquella parada. 'Àmpli somriure, malucs amples... una mare excel·lent per als meus fills', va pensar. La va saludar; ella va respondre i va reprendre la seva lectura: culta, moderna.

Ell es va posar de mal humor: era molt conservador. Per què responia a la seva salutació? Ni tan sols el coneixia.

Va dubtar. Ella va baixar.

Es va sentir divorciat: "¿I els nens, amb qui s'hauran de quedar?"

FI

tramvia

[Miniconte. Text complet.]

Andrea Bocconi

Ciudadseva.com

TRES NENS SENSE REIS 5.1.16

34 persones han mort - inclosos tres nens - en el seu intent d'arribar a Grècia a travès del mar Egeu.  Els morts intentaven arribar a l'illa grega de Lesbos des de Turquia, en la ruta van morir 805 persones en 2015. Els cossos dels morts han estat trobats en dos punts de la costa turca: 24 al districte de Ayvalik i els altres deu en el de Dikili Acnur ha tornat a exigir vies d'entrada legals i segures pels refugiats: el passat any van morir en total 3.771 persones intentant arribar a Europa per la Mediterrània. Hi ha tres nens que avui no tindràn reis. Nomès tres?

EL PROCÉS, COM LA COMÈDIA DE FALSET 5.1.16

Com acabarà el procés? Respondré com ho vaig fer el juliol del 2014 a Mònica Terribas a El matí de Catalunya Ràdio: “Com la comèdia de Falset, que havia de començar a les vuit i va acabar a les set”, és a dir, com el rosari de l’aurora. Coincideixo amb el diagnòstic d’un militant de la CUP, Xavier Monge, que abans de despenjar-se de Twitter va escriure: “Aniria sent hora de posar sobre la taula la pura realitat: el procés és el major frau de la política catalana”, “Un mandat inexistent, un full de ruta en blanc, una legislatura morta, i ­encara parlem d’investir el major cadàver polític del moment. Bravo”.

Aquest text és un spoiler de l'escrit de Rafael Jorba a la Vanguardia, m'ha agradat això de la comedia de Falset. L'escrit de Jorba però, va més enllà de l'anècdota quan diu que el problema no és la CUP, si el voleu llegir sencer: AQUÍ.

PETIT 1916, LA BOTIGA FANTASMA 5.1.16

La botiga Petit 1916 compleix un segle de vida, posant l'accent en el traspàs de generació en generació del negoci. L'emblemàtica botiga de marroquineria de Sabadell ubicada al centre de la ciutat, rep l'arribada del 2016 amb els braços oberts. L'establiment celebra, a partir de l'1 de gener, 100 anys, un segle d'història. A més d'aquest aniversari és una clara demostració de la preservació d'un llegat que passa de generació en generació i d'activitat viva del comerç local, com diu una de les filles del propietari, Ramon Petit Llobet, Rosa Petit. Ho expliquen avui a la Vanguardia.

Ramon, de 95 anys, encara es passeja pel local, encara que ja no treballa, el mateix en què va néixer i va créixer. Avui dia Petit 1916 ven maletes, bosses, carteres, cinturons i paraigües. "Al principi de començar el meu pare ja venia bosses", apunta Rosa, tot i que el producte s'ha anat "actualitzant", afegeix. El seu avi, Josep Petit, va arrencar elaborant persianes i espart, un material amb el qual van treballar i van tractar durant anys. Un ofici que va aprendre Ramon.

Fins i tot quan ell va marxar fer de soldat a la Guerra Civil Espanyola durant set anys, del 1938-1945, la persiana de la botiga es llevava cada dia. Una acció que continuarà els propers anys "si superem aquesta crisi", diu Rosa.

Per ara ella, amb la seva germana Àngels i una de les nétes del propietari prova de tirar endavant el negoci i reivindiquen el comerç de proximitat davant els grans superfícies que envolten la ciutat. A més, la empredenduría familiar s'ha desplegat per Sabadell i el Vallès. L'establiment espera celebrar una gran festa el 19 de març, el dia de Sant Josep." 

He escrit la botiga fantasma perquè malgrat ser de Sabadell des de fa 70 anys, pasar pel carrer de Sant Quirze dos o tres cops per setmana, i ser dels que s'hi fixen quan passegen pel carrer, sempre a la recerca d'una fotografia o de quelcom diferent o interessant, en una ciutat tan gris com Sabadell, fins aquest matí desconeixia aquesta botiga que per a mi es fantasma, atès s'ha amagat de mi durant 70 anys, i és difícil; hauré d'anar a veure-la, i partir d'ara fixar-m'hi més quan surti a passejar per la meva ciutat. 

Llarga vida doncs al Petit 1916, encara que per a mi acaba de nèixer avui.

56 ANYS D'UN ACCIDENT IDIOTA 4.1.16

«No conec res més idiota que morir en un accident de cotxe», va dir Albert Camus, el 3 de gener de 1960, en referència a la pèrdua de Fausto Coppi, després que alguns diaris europeus publiquesin per error que aquesta havia estat la causa de la mort de l'històric ciclista. L'endemà, el mateix Camus, es deixava la vida sobre l'asfalt de la carretera de Borgonya, a prop de La Chapelle Champigny.

Va passar quan el seu amic i editor Michel Gallimard conduïa a gran velocitat la seva Facel Vega en una recta sense obstacles i el pneumàtic va rebentar. El Premi Nobel de Literatura 1957 anava a la dreta del conductor. «La topada amb un arbre va ser tan violent que el vehicle es va partir en tres trossos, i Camus va anar a parar als seients posteriors. La mort del famós escriptor va ser instantània ».

El cotxe va quedar tan destrossat que es va trigar molt de temps a extreure el cadàver de l'escriptor d'entre les restes del cotxe. Gallimard, en canvi, va ser traslladat greu a l'hospital i la seva dona i la seva filla van patir tan sols contusions. Avui es compleixen 56 anys de la seva mort. Camus tenia només 47 anys i tan sols tres abans havia aconseguit el Nobel de literatura. Va ser el segon escriptor més jove de la història en aconseguir-per darrere de l'anglès Rudyard Kipling, que va rebre el guardó el 1907 amb 42 anys, un menys que Camus- i va arribar a dir en una ocasió que la seva obra no havia fet més que començar . Ningú ho hagués dit a jutjar per novel·les com «L'estranger» (1942), «La pesta» (1947) o «La caiguda» (1956), que recomano, són plenament vigents a dia d'avui.

Us deixo unes cuantes frases d'ell que reflecteixen el seu pensament.

1. «No ser estimat és una simple desventura. La desgràcia de debò és no saber estimar.»
2. «Pot ser que el que fem no ens doni la felicitat, però si no fem res no hi haurà felicitat.»
3. «L'èxit és fàcil d'obtenir però difícil de merèixer.»
4. «L'estupidesa sempre insisteix.»
5. «Per a la majoria dels homes, la guerra és la fi de la soledat; per a mi, és la soledat absoluta.»
6. «La tirania totalitària no es construeix en funció de les virtuts dels totalitaris, sinó de les mancances dels demòcrates.»
7. «L'ésser humà té dues cares: no pot estimar sense estimar-se.»
8. «Tot i les il·lusions racionalistes, o fins i tot marxistes, tota la història del món és la història de la llibertat.»
9. «Tenim el costum de viure abans de pensar.»
10. «La decisió més important que prenem cada dia és no suicidar-nos.»
11. «Feliç i jutjat, o bé absolt i miserable.»
12. «Innocent ho és qui no necessita explicar-se.»
13. «Totes les desgràcies de l'ésser humà passen perquè no parlem clar.»
14. «No crec en Déu, m'avorreix.»
15. «Un home sense ètica és una bèstia salvatge deixada anar a aquest món.»
16. «Una premsa lliure pot ser bona o dolenta, però sense llibertat, la premsa mai serà una altra cosa que dolenta.»
17. «Sempre he cregut que si bé l'home esperançat en la condició humana és un boig, el que desespera dels esdeveniments és un covard.»

EL D.N.I. - PAPER MULLAT 4.1.16

"La reforma de la llei d'enjudiciament criminal obliga a revisar en sis mesos tots els expedients oberts, això obligarà a una carrera contrarellotge per evitar l'arxivament de 650.000 causes judicials a Espanya, expliquen a el periódico d'avui.

Les associacions de jutges i fiscals coincideixen que la reforma de la llei d’enjudiciament criminal, que limita les instruccions a sis mesos per a causes senzilles i a 18 per a complexes, els ha posat en un difícil compromís, el de revisar centenars de milers de causes en un temps rècord, fins al 5 de juny de 2016, i pràcticament amb els mateixos recursos humans i materials.

 «És una falta de realisme increïble», resumeix Álvaro García, president de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), que parla en boca del col·lectiu que pateix en primer lloc les conseqüències de la reforma. I és que els fiscals són els que ara han de revisar una per una totes les causes en fase d’investigació, una tasca per a la qual han comptat amb un reforç de tan sols 87 persones, de manera que preveuen que hauran de fer moltes hores extres sense deixar de banda el dia a dia de les noves causes.

«Són 87 persones més per acabar amb l’embús de la Justícia a Espanya», critica García, i recorda la circular que va enviar fa uns dies la Fiscalia General –que va haver d’anul·lar davant les protestes–, en què demanava a cada fiscal revisar 25 causes a la setmana, quan 25 qualificacions (escrits d’acusació) és el que fa un fiscal per mes, afirma.

Per García, amb aquesta llei «inaplicable», es produiran dos problemes: el de les causes «incontrolades», és a dir, casos oberts guardats en algun racó del jutjat dels quals no hi ha registre informàtic i s’arxivaran de facto, i els mateixos terminis d’instrucció tancats i poc realistes. Com a exemple, un exhort a un jutjat de Màlaga triga quatre mesos a contestar-se, una comissió rogatòria a Suïssa pot trigar fàcilment un any i un informe psicosocial, sis mesos. «No hem d’assumir aquests riscos, perquè el dia que passi un cas Mariluz o un Gürtel que no puguem perseguir, ens posarem les mans al cap», opina el fiscal."

A finals dels 60's del segle passat, a les beceroles de la informàtica, un comercial de Sabadell, el Sr. Frauca, ens explicava a mi i als meus companys de feina a P.Prat SA. que en el futur avançaria molt el que ara era una informàtica rudimentària, i parlava de pantalles, de teclats, i sobretot, deia que en el futur la informàtica estalviaria molt de paper, que ja no seria necessari, atès la informació es podria guardar en disquets i consultar-la per la pantalla sempre que és volgués. 

Ja podeu veure que malgrat encertar en el desenvolupament de la informàtica, el Sr. Frauca, no la va encertar amb el de l'estalvi de paper, almenys si fem cas a la fotografia, o podem constatar si anem de visita a qualsevol jutjat, encara que possiblement aquí el problema sigui la justícia que va encara més enrere que a finals dels 60's del segle passat, carpetes curulles de fulls din A4, expedients interminables, a lo millor per un simple robatori, el problema és la Justícia rancia, antiga i ineficient. La justícia, notaris, les lleis en general vull dir.

Un exemple senzill del qual en parlava l'altre dia, en morir el pare no hem sabut trobar el llibre de família, per tant, els 3 germans ens hem d'identificar davant d'un notari, per fer-ho, hem de presentar a dues persones no familiars que certifiquin que som fills del pare i la mare, el que ja ho diu el Document Nacional d'Identitat, que deu ser paper mullat, atès, a més a més, hem hagut de demanar la partida de naixement de cada un dels germans, el que ja consta en el DNI, lloc, dia, més i any de naixement, nom del pare i la pare. Tot plegat, un cost de temps, diners i molèsties, i segur que encara faltarà algun altre paper quan avui vagi al notari a portar la resta de paperassa que faltava.

PAÍS FATAL, PAÍS AIMAT 3.1.16

Roda de premsa de la CUP posterior al consell polític | Sergi Cámara - naciódigital.cat

Si fos aquest país fatal, país aimat, normal, en no aconseguir el candidat a la Presidència de la Generalitat, en aquest cas Artur Mas, el suport suficient per poder formar govern, crec que s'hauria de retirar i donar pas a un altre, ja vaig comentar que de fet, ell, anava de número 4 a la llista de JxSi. 

Pot agradar o no la postura de la CUP, però almenys són coherents, varen dir des del primer moment que no pensàven recolzar a Artur Mas, i ho han mantigut, conscients - crec - que els costarà vots a les properes eleccions; però a vegades a la política hi ha gent que fa el que creu que ha de fer, sense pensar en possibles redits o perjudicis. Ah! i que ningu és confongui. Qui ha perdut no és la CUP, qui ha perdut és Artur Mas i Gavarró, amb la seva tossuderia en no voler retirarse i donar pas a un altre candidat que podria generar un consens que ell no ha aconseguit.

EL PRINCIPI DE DILBERT 3.1.16

"Un ximpanzé amb retard mental podria beure's una caixa de cerveses i encara podria dur a terme la majoria de les funcions directives d'una empresa"

Si li sembla que estic sent una mica dur, observi la següent llista de funcions directives i intenti endevinar les que no pot realitzar un ximpanzé:

Funcions directives:

· Evitar les decisions

· Assistir a reunions

· Balbucejar

· Exigir informes de progrés

· No llegir informes de progrés

· Repartir recompenses i càstigs a l'atzar

· Arrufar les celles a la gent que creu en la Política de Portes Obertes.

Scott Adams - Dilbert i l'estratègia de la mostela

Scott Adams rep un munt de correus electrònics d'empleats d'altres empreses que li expliquen les absurditats que succeeixen en les seves empreses, a tall d'inventari aquest correu:

"Benvolgut senyor Adams:

La passada primavera vaig organitzar una campanya de donació de roba a la feina. Vam aconseguir recol·lectar gairebé tres tones de roba per a la gent necessitada.
A canvi de la meva bona obra, vaig rebre un regal del Departament de Relacions Comunitàries. Es tracta d'una pedra tallada amb la inscripció "inspiració". La caixa contenia diversos paràgrafs impresos: Que és una pedra, a més d'un mineral natural format de l'escorça de la Terra? I continuava: "Vostè actua guiant-se per una inspiració que fa que la nostra comunitat i el nostre món sigui un lloc millor"

Tot això estaria bé si es tractés d'una pedra autèntica. Però suposo que aquests dies és una cosa que escasseja: em van enviar una pedra de plàstic.

MAS, LA CUP I EL GAT 2.1.16

"En una nit dantesca de tempesta i aigua a dojo, llamps i trons, un home circula per una carretera secundària amb el seu automòbil. Té un rebentón en una de les rodes i per més que mira i remira és incapaç de trobar el gat per apujar el cotxe i aixì poder canviar la roda. (En el temps de l'acudit no hi havia encara mòbils, o posem que no tenia cobertura o s'havia quedat sense bateria per actualitzar-lo). Preocupa't atès per aquella carretera secundària i en una nit com aquella no hi passa ningú, l'home recobra l'esperança en veure allà enllà la tènue llum d'una casa de pagés.
Ja està, es diu l'home, m'acosto a la casa de pagés (segur que tenen cotxe en viure tant apartats), els hi dic que em deixin el gat i els dono cinc-centes pessetes pel gran favor que em faràn i un cop arreglat i canviada la roda ja els hi tornaré. Però a mida que va acostant-se a la casa l'home va mal rumiant: Cinc-centes pessetes és molt, al cap i a la fi només em deixaràn un gat i prou; Saps qué! els hi donaré tres-centes pessetes i ja està bé.

Continúa acostant-se a la casa i ja comença a estar encaboriat i rùful com el temps: Que cony! tres-centes pessetes, vint duros i van que xuten que ells no han de fer res, per cinc-centes pessetes ja m'el quedo jo el gat i no els hi torno.
Arriba l'home a la porta de la Masia i truca a la porta. Veu que miren per la finestreta i finalment li obren; aleshores, l'home enfurismat del tot li deixa anar a la bona dona que li ha overt la porta: SAP QUE LI DIC! QUE JA ES POT FOTRE EL GAT AL CUL! i se'n torna cap el cotxe sense que la bona dona hagi entés res del que acaba d'escoltar."

Aquest és un vell acudit de l'Eugenio, però crec que se'l poden començar a aplicar els de la CUP, quan finalment decideixin donar el SI a la investidura de l'Artur Mas que amb el que l'han fet patir, el més probable es que els hi digui com l'home de l'acudit: que ja es poden fotre el seu SI al cul!. Jo, d'ell ho faria.

ADÈU A NATALIE 2.1.16

Ha mort als 65 anys Natalie Cole, llegendària cantant de jazz, soul i R & B, i filla del llegendari músic Nat 'King' Cole, informa 'LA Times'. La cantant va morir al 31 de desembre del 2015 a un hospital a Los Angeles per insuficiència cardíaca. Des de fa diversos anys Natalie Cole, que va ser sotmesa a un trasplantament de ronyó, patia problemes vinculats amb la drogoaddicció, incloent hepatitis C. En vida la cantant va vendre més de 30 milions de còpies dels seus discos.

Vaig publicar l'altre dia el vídeo d'ella i Diana Krall en directe interpretanto Route 66, que precissmente havia gravat el seu pare Nat King Cole, conegut a Espanya més pels seus enregistraments de Ansietat i cançons per l'estil en castellà que en el seu vessant de cantantante i pianista de Jazz i R & Blues.

Les maleïdes drogues apareixen de nou, com a part consubstancial d'un artista, sigui de cinema, televisió o música, suposo que és gairebé inevitable que passi, la fama és efímera i només es té a estones, i el dia té 24 hores que sovint han de ser molt dures per a qualsevol artista cuand no exerceix la seva activitat.

No sóc molt de obituaris, però en aquest cas ha mort una cantant per la qual sentia una autèntica devoció des de fa anys. Descansi en pau al cel dels angelets negres del poeta veneçolà Andrés Eloy Blanco que ens va cantar Machín.

*  *  *

No seria aquesta una peça de les més representatives del seu estil musical, però aquest vídeo és dels meus que tinc de capçalera. I amb ella, Frank Sinatra....

ON ÉS LA DIFERÈNCIA? 1.1.16

Quan era menut, devia tenir sis o set anys, amb el pare i la mare vàrem anar fins a Puigcerdà, ho férem amb la moto amb sidecar que tenia el pare, una Rieju com la de la foto, abans havia tingut una MAF amb la que gairebé mai aconseguíem arribar enlloc, ates tenia moltes avaries, i una ALEU que l'eslògan que havia fet el pare era: 'Si vols anar a peu, comprat una Aleu', per què també s'avariava molt.

Com deia en començar, em varen dur a Puigcerdà i el pare després de travessar el pont just arribar a la Duana em va ensenyar França, i fins i tot hi vàrem entrar. I clar, vaig quedar molt decebut, jo pensava que França com era un altre país era diferent del meu, però era tot igual que a Catalunya, les muntanyes, les cases, els carrers, tot, l'únic que els rètols eren en francès.

Amb aixó del canvi d'any em passa el mateix, la diferència entre un any i l'altre és que no hi ha diferència, no veig cap diferència entre l'últim dia de l'any vell i el primer de l'any nou, tot és igual, somort igual, avorridament igual. No se pas que celebrem doncs, potser només que estem somorts i avorrits però vius.

BON ANY 2016!

EL NOI DELS ULLS BLAUS 31.12.15

A la tardor de l'any 1974, va actuar al Madison Square Garden de Nova York, davant de vint mil persones, l'home que venia estil, la veu, el noi dels ulls blaus. Aquesta última tarda de l'any que ens deixa, he xalat veient al canal XTRA l'actuació sencera en directe de Frank Sinatra. Us deixo uns quants vídeos. 

BON ANY NOU!

 

*

*

* *

ACABEM AMB L'ATUR 31.12.15

Daniel Lacalle: Es poden crear milions de llocs de treball en molt poc temps. L'economista presenta 'Acabem amb l'atur', un llibre en el qual exposa les mesures que veu necessàries per fomentar l'ocupació a Espanya. La Vanguardia.

En aquesta sèrie d'economistes que han calat en la societat, Daniel Lacalle ha arribat a un gran públic gràcies a una combinació de simplicitat en les seves explicacions, un constant anàlisi de l'actualitat econòmica i un bon desplegament a les xarxes, on interactua diàriament amb seus seguidors. Recentment ha publicat el seu últim llibre, Acabem amb l'atur (Deusto), en el qual proposa una sèrie de mesures amb les quals reduir l'elevada taxa d'atur espanyola, un dels grans mals maximitzats per la crisi econòmica.

Lacalle combina en una mica més de 300 pàgines mesures que es podrien aplicar en un curt termini, com facilitar la creació d'empreses o la reducció d'impostos, amb altres mesures estructurals, com implementar la matèria econòmica en els àmbits educatius i la reducció de la mida i paternalisme d'una administració pública que veu "hipertrofiada".

No se a que espera qui acabi formant abans Govern a la Generalitat o a Madrid, per fitxar a aquest senyor, que en quatre dies pot arreglar el problema de l'atur, això si, quan se li passi la resaca. Tenia jo un cap que deia que els contables eren com la fulana, no servien per a gran cosa pero s'havien de tenir l'un i l'altra, i molt em temo tot i pecar de rfeduccionista que amb els economistes succeeix el mateix, de fet, venen a ser una espècie de forenses que diseccionen el cadàver quan ja no hi ha res a fer. Aquest Sr. Lacalle però, proposa mesures concretes i es vanta d'acabar amb l'atur en quatre dies. A que esperen doncs per fitxar-lo.

Bona sortida i entrada d'any!

EL DISCURS DEL NÚMERO 4 30.12.15

Artur Mas ha ancorat el seu tradicional missatge de Cap d'Any en la conjuntura més immediata possible, és a dir, en la decisió que prendrà el consell polític de la CUP diumenge que ve. Conscient que la seva investidura és negada per amplis sectors del partit anticapitalista, clau de la majoria simple que li ha de permetre renovar el càrrec, Mas ha afirmat que en els "escenaris polítics d'una gran complexitat" que s'han obert a Catalunya i a l'Estat "obliguen a dialogar, a negociar i a pactar entre idees, persones i partits molt diferents".

En el seu discurs, pronunciat al saló de la Mare de Déu de Montserrat, on va firmar a l'agost el decret de convocatòria de les eleccions del 27-S, Mas també hi ha mig renyat els cupaires. El president en funcions ha tingut ben present el "dret a decidir" dels catalans, però gairebé encara més "el deure de decidir" dels representants polítics, encara que "no sigui fàcil". És a dir, cal mullar-se. Afirma Mas que no pot eludir la responsabilitat que els ciutadans li han atorgat, i aqui és on volia arribar. El president en funcions de la Generalitat de Catalunya era el número 4 de la llista de Junts pel si, que encapçalava Raúl Romeva, que si de cas és qui, i no Mas, s'hauria de postular com a candidat a President de la Generalitat, mai Mas, que anava en quart lloc a la llista de JxSi, amagat dins aquesta llista per no contaminar-se d CIU. Aixi de senzill, i l'ùnic que amb la seva tossuderia està provocant el president en funcions és una paralització del procés i de la normalitzacio de la situació política al país, i a més a més s'emporta totes les culpes la CUP, que al cap i a la fi, és consequent dins la seva inconsequència. El culpable és Mas, que ningu s'equivoqui, entestat en la seva tossuderia de ser President de la Generalitat com sigui.

SUSANITA TIENE UN RATÓN 30.12.15

Per més que insisteixin els mitjans, per més hores de televisió que s'hagin dedicat a l'assumpte després de les eleccions, al PSOE no ha passat res que arruïni cap de les possibilitats que aquestes eleccions li han obert. És més, el partit avança per l'únic camí que li resulta possible en funció del seu pes electoral. Que no és una autopista però que tampoc condueix al pedregar. Recordeu que segons les enquestes els socialistes podien quedar en quarta posició darrere de PP, Podem i C 'S, i han acabat en segon lloc, d'acord que han perdut 1,5 milions de vots i 20 escons. Molts, però bastants menys que els que se li auguraven pocs dies abans en les enquestes. Per això en saber-se el resultat de les eleccions aquella nit, més d'un va respirar a fons, alleujat, no havia estat tant dolent com vaticinaven, és més, es va passar del drama de la derrota a comprovar que existia la possibilitat de Governar, i immediatament varen començar les esquerdes i l'atac desmesurat i cainita de Susana Díaz contra Pedro Sánchez, que tot i semblar bastant inconsistent, sembla seriós, 'honest', i té un somriure franc i captivador, mentre que Susana Díaz és una especie d'Esperanza Aguirre disposada a tot. Passi el que passi doncs per aquesta lluita de poder, qui ben segur hi perdrà és el PSOE. Susanita tiene un ratón, un ratón chiquitin, cantaven els pallassos de la tele, Susana Diaz no canta, però li van les rates i els ratolins, sobretot els de claveguera.

PROHIBIT PROHIBIR LES PIZZES 29.12.15

La noticia l'he llegit a la Vanguardia, i demostra entre altres coses que és cert que estem manats per idiotes; prohibir els forns de llenya per coure les pizzes és com prohibir respirar, una bestiesa. Les mesures de les autoritats italianes arriben tard, i tot per no haver prohibit la circulació de vehícles motoritzats a temps, que aquests si que contaminen. 

Potser es arribada l'hora de prohibir els vehícles motoritzats de tot tipus, avions inclosos (com ja comentava fa uns dies) almenys en les árees més industrialitzades i poblades, llevat dels imprescindibles que de fet són pocs, i aprenem a moure'ns pel territori d'una altra manera, com es feia abans, vaja! Això fa temps que ho saben aquests governs, però la industria de l'automòbil és molt important amb tot el que comporta de llocs de treball i moviments de personal de cara al turisme interior i exterior que es veuria greument perjudicat.

Restringir la circulació, és més una mesura de cara a la galeria que útil, que els hi ho diguin als xinesos de Pequin. Aquí, o es canvia tot el sistema de funcionament d'aquesta societat, o anem camí del pedregar, i el fotut, és que les autoritats ho saben, però no s'atreveixen, no gosen a aplicar les mesures que serien necessàries per evitar aquest desastre, són mesures molt impopulars que afecten a molts nivells i ningú s'hi atreveix, però més tard o mes d'hora, aquestes i altres per evitar, per paliar la contaminació ambiental s'hauran de prendre, agradi o no, per més impopulars que siguin.

Hauria d'estar prohibir prohibir els forns de llenya per coure les pizzes, no és una mesura, és una bestiesa, no és ni el problema ni la solució, fa segles que els homínids cremem llenya i ho seguirem fent.....

Itàlia restringeix la circulació de vehicles en les grans ciutats i l'ús dels forns tradicionals de fusta. Els forns de fusta han estat prohibits pels alts nivells de contaminació que emeten. Les autoritats d'Itàlia han adoptat mesures contra els forns tradicionals de fusta per a pizza per reduir els alts nivells de contaminació de les grans ciutats.
L'alcalde de la localitat de Sant Vitalino, als afores de Nàpols, ha prohibit aquests forns. Segons la normativa municipal, els forns han de tenir filtres especials per a la pol·lució per poder funcionant.Les autoritats de Milà també han prohibit durant sis hores la circulació de cotxes, motocicletes i ciclomotors des d'aquest dilluns i fins dimecres per intentar reduir els alts nivells de contaminació, mentre que Roma no poden circular vehicles amb matrícula imparell durant un període de nou hores .
Les condicions meteorològiques gairebé sense vent, l'ambient sec i la manca de pluja ha impedit que es dispersi la contaminació ambiental, de manera que les autoritats municipals de Roma i de Milà han adoptat aquestes mesures restrictives, que no afecten vehicles que contaminen menys com els híbrids.
Les autoritats de Milà, que porta diversos dies sota un núvol de pol·lució, han posat en marxa un bitllet reduït de transport que permet moure tot el que es vulgui per la ciutat per 1,5 euros. Els que incompleixin la normativa s'arrisquen a fortes multes. L'alcalde de Milà, Giuliano Pisapia, va anunciar les restriccions la setmana passada i va instar totes les ciutats a introduir aquestes mateixes mesures de tres dies. "En aquests dies d'emergència no ens podem quedar impassibles", va dir.