El que els explico avui pot ser que m'ho cregui o potser no. Els ho explico: Hi ha en la cosa política un component infantil que, però, convé no prendre's molt seriosament. El que hi ha en joc és massa important com per a ignorar la importància de la dramatització.
Fins i tot convé dubtar que Maquiavel tenia raó quan assegurava que la virtut del governant la decideix sempre la seva fortuna, que no hi ha acció política que no tingui conseqüències imprevisibles o que més d'una vegada les bones intencions dels polítics han portat a un país al desastre.
Convé ignorar els que asseguren que en política la urgència dels problemes a resoldre és sempre més gran que la saviesa disponible per resoldre'ls, perquè és més reconfortant creure que som governats per una guineu previsora que per un be sobrepassat per les circumstàncies. L'elector és massa narcisista i res erosiona més ràpidament la seva confiança que la sospita que el seu vot ha servit per fer pujar algú com ell.
La ideologia (sigui del color que sigui) és la fe en l'existència de la saviesa política i en què algú dirigeix, per tant, el que es representa en els escenaris.
Deia Karl Krauss que la política és el que un home fa a fi d'ocultar el que és i el que no sap. Podem dir-ho també d'un país. La política és creure de bona fe que podem dir "Prou de política!" Com diu el sensat en els àpats familiars quant comença a elevar-se el to de les discrepàncies amb la realitat. "Prou de política!", diem, i ens disposem a somiar el nostre somni més estimat: que vivim en un hotel i que l'Estat té el deure de garantir-nos amb diligència la satisfacció del que creiem merèixer.
Acabo amb una anècdota...
H.G. Wells es va trobar en una ocasió amb Winston Churchill i li va preguntar sobre la marxa de la guerra.
- Estem tirant endavant el nostre pla -va dir Churchill.
- Tens un pla? -va preguntar Wells.
- Si, clar que sí!
- Quin!
- Continuar amb la nostra política general!
- Tens una política general?
- Evidentment! 'La política I.S.A.!
- ¿I en què consisteix la política I.S.A.
- En això: en Intentar Sortir de l'Atzucac.
Fins i tot convé dubtar que Maquiavel tenia raó quan assegurava que la virtut del governant la decideix sempre la seva fortuna, que no hi ha acció política que no tingui conseqüències imprevisibles o que més d'una vegada les bones intencions dels polítics han portat a un país al desastre.
Convé ignorar els que asseguren que en política la urgència dels problemes a resoldre és sempre més gran que la saviesa disponible per resoldre'ls, perquè és més reconfortant creure que som governats per una guineu previsora que per un be sobrepassat per les circumstàncies. L'elector és massa narcisista i res erosiona més ràpidament la seva confiança que la sospita que el seu vot ha servit per fer pujar algú com ell.
La ideologia (sigui del color que sigui) és la fe en l'existència de la saviesa política i en què algú dirigeix, per tant, el que es representa en els escenaris.
Deia Karl Krauss que la política és el que un home fa a fi d'ocultar el que és i el que no sap. Podem dir-ho també d'un país. La política és creure de bona fe que podem dir "Prou de política!" Com diu el sensat en els àpats familiars quant comença a elevar-se el to de les discrepàncies amb la realitat. "Prou de política!", diem, i ens disposem a somiar el nostre somni més estimat: que vivim en un hotel i que l'Estat té el deure de garantir-nos amb diligència la satisfacció del que creiem merèixer.
Acabo amb una anècdota...
H.G. Wells es va trobar en una ocasió amb Winston Churchill i li va preguntar sobre la marxa de la guerra.
- Estem tirant endavant el nostre pla -va dir Churchill.
- Tens un pla? -va preguntar Wells.
- Si, clar que sí!
- Quin!
- Continuar amb la nostra política general!
- Tens una política general?
- Evidentment! 'La política I.S.A.!
- ¿I en què consisteix la política I.S.A.
- En això: en Intentar Sortir de l'Atzucac.
. . .
Diu d'ell: Me muevo entre la pedagogía y la filosofía política (valga la redundancia). Mi primera patria, Navarra; la segunda, Cataluña y, la tercera, Bulgaria.
.png "English"){kind=small}
3 Comentaris
Muy bueno G . LURI.
ResponEliminaHe aprovado F. Política con su libro y el de Mario Bunge.
Un abrazo
Està clar que si un no fa política, algú li fa per ell. La política pateix d'horror vacui, no tolera que el seu espai estigui buit, quan algú el desocupa, algú altre enseguida ocupa el seu lloc.
ResponEliminaLes persones en general, en política i en la vida, sobre tot en l'amor, ens autoenganyem constantment. Les persones pensen unes coses, creuen unes altres, desitgen unes que no tenen res a veure amb les anteriors, fan unes de ben diferents i s'esforcen molt per a que tot encaixi, però gairebé ningú ho aconsegueix.
una encertada definició, més en els homes que en les dones, tot s'ha de dir.
ResponEliminaRecordo haver escrit quelcom similar:
La política és l'art de dir una cosa, pensar-ne una altre, fer-ne una tercera...., i cobrar la comisió.