A l'octubre de 2012, Mario Conde es va presentar a les eleccions al parlament de Galícia com a candidat de SCD. El seu lema "Junts Podem" L'any 2000 va arribar a ser candidat al Govern en les files del CDS. 
"No vull els vots que vinguin de la corrupció perquè això és una vergonya". Era l'any 2012 i Mario Conde, detingut per repatriar des de Suïssa els diners que va saquejar de Banesto, llançava arengues com a candidat a la presidència de la Xunta de Galícia sota les sigles d'un partit que ell mateix havia inventat en la seva penúltima reinvenció personal. Sociedad Civil i Democràcia (SCD), un joc amb les sigles del CDS, va ser fundat per ell al juny de l'any 2011. 
"El vici està en el sistema", va diagnosticar. Proposava reformar la Constitució per "reforçar la sobirania ciutadana", una nova llei electoral, la supressió del finançament de l'Estat als partits polítics, l'eliminació del Tribunal Constitucional i una bateria de mesures a favor de la regeneració política. Que si limitació de càrrecs, que si responsabilitat penal per la gestió irregular de recursos públics, que si transparència total... 
Anunciava llavors que renunciaria al seu salari com a diputat autonòmic i desafiava des de Galícia a Artur Mas a convocar un referèndum "si el que vol és la independència". Defensava a ultrança la nació espanyola i desconfiava del sistema autonòmic. 
"L'estat de les autonomies és financerament insostenible i ineficient. Mentre no es reformi, no trobarem una solució per a la crisi", receptava el candidat com a tertulià habitual d'Intereconomía.

Cert és que Conde no portava cua, però si és cert que va deixar una bona 'pua' a Banesto. Ja ho veieu, no hi ha res de nou, llevat del que hem oblidat, i tot, tot i tot, està inventat. Parlem?. ay! això és de la Caixa, que per cert parla poc i no gaire bé. Ja us ho explicaré un altre dia....