En lloc de participar en una construcció política sostenible assistim com a espectadors a un relat perenne. Però aquesta narració pot tenir un final impredictible novament. Perquè ja s'albira l'ajust de 8.000 milions d'euros que es traduirà, un cop més, en retallades socials i atur com a primer símptoma; ens amenacen amb una multa de 2.000 milions per l'incompliment d'un dèficit incontenible, tenim un deute que ja ha superat el PIB -mérit de la gestió econòmica del Partit Popular - i hem assistit a l'anunci que el fons de les pensions s'extingirà l'any vinent, a més dels cops de cua que d'aquí un més donarà el Brexit, l'atenció política sembla girar nomès davant la volatilitat financera obviant la social que és el que va impulsar l'allunyament de Gran Bretanya.

 La política, inexorablement, com el gran relat social tornarà i molts dels polítics que avui insisteixen en la seva vocació literària es quedaran sense lectors.

 No pocs són els que insisteixen que si Rajoy no aconsegueix la seva investidura forçarà una tercera elecció. D'ocórrer, pot ser que el públic desperti com el protagonista del breu conte d'Augusto Monterroso i s'adoni que el dinosaure encara és allà i decideixi acabar amb ell.

 Artícle sencer: Miquel Roig - el diario.es
  • "El dinosaurio"  - Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí. - Augusto  Monterroso.