Havia perdut el seu enllaç, en ser d'wordpress desapareix sovint, avui Júlia en un comentari m'ha deixat l'enllaç del bloc de Gabriel Jaraba, un tipus que m'encanta, per què és periodista de veritat i es nota en com li dóna la volta a la truita en el cas que ens ocupa, amb una deliciosa finezza analitza el fenòmen dels Pokémon go i la seva afectació a la nostra societat digital ....
ab
En defensa de Pokémon Go: no són zombis i vostè no ha entès res
No sé si hem d'agrair a Pokémon Go que hagi tornat una determinada versió de la polèmica entre apocalíptics i integrats. Vists alguns insospectes replecs de l'obra d'Umberto Eco, especialment en el camp divulgatiu, especulatiu i de la ficció literària, no sé si avui un servidor sostindria tan vigorosament com cinquanta anys abans el que semblaven ser les seves posicions de llavors. Els tecnoescéptics d'avui, com Ievgueni Morozov o Byung-Chul Han, han portat la qüestió molt més enllà, en el marc d'una crítica general a les destil·lacions tecnoculturals del neoliberalisme que -ara sí- toquen el nucli de la qüestió. El que roman, sorprenentment després de tot aquest temps, és la incapacitat de comprendre l'abast de fets propis del que podem seguir considerant cultura pop, una incapacitat que demostra no un elitisme cultural sinó una superficialitat manifesta que se sol atribuir, en canvi, als amants dels còmics, els videojocs, la música pop-rock i l'entreteniment digital...
... llegir l'article sencer en idioma mesetari
mientras los jóvenes de entre 5 y 30 años hacen explotar pokemones, el mundo es una ciénaga nauseabunda que no les ofrece mucho para escapar de tal idiotez
ResponEliminasaludos
Me ha gustado el artículo. Hay que leerlo dos veces, si, pero toca justa la fusta .
ResponEliminaSalut
L'article és molt bo en la seva ironia, i encerta de ple també en ridiculitzar als crítics que fan el mateix que aquells que descriuen el futbol amb 22 senyors o senyores en calça curta donant cops de peu a una pilota. Avui en dia gairebé tota la cultura és pop i està feta per a les masses en les que m'incloc, i ho faig sense vergonya perquè en sóc un fill. I no m'atreviria a dir, amb la facilitat en que molts ho fan, què és o no és idiota.
ResponElimina