* ACTUAL
Més de 80 anys en el cas dels homes i 85 anys en el cas de les dones. És l'esperança de vida per sexe dels espanyols, d'acord amb l'Estadística del moviment natural de població (matrimonis, naixements i defuncions). Escrivia l'Espinàs l'any 2001: El dia 7 de març de l'any 2000 vaig fer 73 anys. Devia ser bastant jove quan vaig llegir que a Catalunya, l'expectativa mitjana de vida per a un home era de 73 anys. El 2000 em semblava llunyà, la llunyania sempre és subjectiva. Una vegada el meu pare em va dir: "No és que el temps passi de pressa, és que un any és molt curt".
Arribat als 74 anys, doncs, he arribat a la vulgaritat de la mitjana, a allò que es considera grisament raonable. L'atzar m'ha estalviat una desaparició prematura. Com la d'algunes persones que tant he estimat. Perquè la vida és atzar; des del fet del naixement fins al fet de la mort. I així em veig als setanta-quatre, passat el temps reglamentari. Com en un partit de futbol, l'àrbitre m'ha concedit l'anomenat temps afegit. D'aquest temps afegit en va sortir un recull d'històries, un autoretrat local, atès que si Miró deia que per a ser universal s'ha de ser local, l'Espinàs ens demostra que per arribar a l'essència de la vida només li cal aturar-se en un moment quotidià i donar-li una dimensió que reflecteix la condició humana.
A tall d'inventar-hi, una història curta: PRIMERA FRESCA
"El moment de sentir el primer aire massa fresc al braç, no és una esgarrifança, encara, és com si la llum grisa del vespre de tardor s'hagués metal·litzat en contacte amb la pell. La pell freda fa aparèixer ara la frontera oblidada del cos. Pensar en un jersei, que posarà en els braços i en el pit una escalfor que sembla antiga, com una pell feta de records, d'aromes, de tactes maternals".
Aquest llibre és un autoretrat, sens dubte, però també una col·lecció d'apunts penetrants sobre allò que ens envolta, i que Espinàs converteix en pura i poètica matèria literària. Temps afegit - Josep Maria Espinàs - la campana.
* ACTUAL
El 5 de setembre de 1936, quan les tropes franquistes van llançar el seu atac a Còrdova i van arribar a Cerro Muriano, la població civil d'aquesta barriada cordovesa ubicada en plena Sierra Morena va viure el seu particular 'desbandà'. El 90% dels habitants de Cerro Muriano van fugir durant aquesta jornada cap al nord de la província. I el dia 5 d'aquest mes, 88 anys després i a la mateixa hora, una recreació històrica reviu aquell episodi de la Guerra Civil al mateix lloc on es va produir, sota la mirada d'alguns descendents, familiars dels que van haver d'emprendre la fugida de casa seva meitat de la guerra.
El que avui és el mirador del carrer Vereda de Cerro Muriano, s'ha convertit aquest 5 de setembre, en una escena d'aquella fugida del 1936. Una 'desbanda' que va començar de matinada, quan arribaven els ressons de l'entrada de les tropes franquistes a Còrdova i que va continuar aquell matí ia la tarda, ja amb suport de l'exèrcit republicà. Els veïns de Cerro Muriano van deixar casa seva i van emprendre la fugida cap a Vacar i Villaharta, en direcció contrària on provenia l'atac de les tropes revoltades.
D'aquell episodi de la Guerra Civil a Cerro Muriano hi ha documentació històrica, en particular les fotografies que van fer els fotoperiodistes Robert Capa, Gerda Taro, Georg Reisner i Hans Namuth, en què va ser el primer dels seus viatges per cobrir la Guerra Civil al front de Còrdova. Imatges que ja formen part de la història del fotoperiodisme i que van deixar per a la memòria el que es va viure en aquesta zona a la Guerra Civil. En una d'aquestes imatges apareix Josefa Ruiz, muntada en un burro, fugint de la guerra amb els seus tres fills, Juan, Arturo i Rosa. Un d'aquests nens, ja establert a Girona després de tornar de l'exili a França, va visitar el 2005 la família que encara quedava a Cerro Muriano. I en veure una exposició amb fotografies d'aquell episodi de la Guerra Civil, de sobte, va reconèixer la seva mare a la imatge. Aquell nen, Juan, visitava l'exposició amb Adela Romero, la seva neboda, veïna i avui regidora de Cultura al municipi d'Obejo (Còrdova), que ha rememorat amb aquesta recreació la fugida que van haver de fer els seus avantpassats.
Explica com aquell “descobriment casual”, aquell moment de reconèixer a la foto el seu familiar va ser “tota una troballa”, “un orgull i una cosa molt important per a mi, per a la meva família”. I com a partir d'aquella troballa casual, els descendents del seu familiar i ella van compartir cartes i l'elaboració de l'arbre genealògic de la família, que la Guerra Civil va separar i després de tants anys es van tornar a 'reconèixer'.
Com aquella fotografia de Josefa Ruiz amb els seus fills, avui a Cerro Muriano gent gran i dones amb nens, amb maletes velles, han recreat com va ser aquella 'desbandà', acompanyats per milicians com a l'episodi històric. Han seguit la línia paral·lela a la carretera per on van abandonar rumb al nord el seu poble i també per les vies del tren, en grups, deixant enrere casa seva i les seves vides.
Aquesta recreació històrica servirà també per crear una exposició amb les fotografies fetes avui, rememorant les que al seu dia fes Robert Capa, i un llibre que deixi per escrit la memòria d'aquell 5 de setembre del 1936.
Organitzada des del Museu del Coure de Cerro Muriano, patrocinada per l'Ajuntament d'Obejo i amb la participació dels grups teatrals El Tenderete i Divulga Historia, a més de les col·laboracions de Culturmedia i Enfoco, aquesta escenificació es realitza per tercer any a la barriada per no oblidar la seva memòria de la Guerra Civil i forma part de l'anomenada Setmana del Refugiat, en què participen els veïns de la barriada per rememorar la seva història. Cordopolis. Diario de Córdoba
* ACTUAL
Fa temps que els analistes intenten dilucidar quant, com i de quina manera la intel·ligència artificial ens reemplaçarà a una part important dels éssers humans en els nostres llocs de treball, al marge de tot el que transformi aquesta tecnologia en les nostres tasques. Hi ha molts estudis que apunten aquesta nova revolució de la força laboral. Fins fa poc tot eren prediccions, però la realitat de la IA com a substituta de les persones comença a assolir-ho. Un dels exemples més impactants és el d'un col·legi privat de Londres, el David Game College, que ha posat en marxa un programa pilot per a grups de 20 alumnes en què totes les principals assignatures s'imparteixen mitjançant un sistema d'aprenentatge adaptatiu basat en IA.
Els alumnes que participen en aquest programa, entre 15 i 17 anys, paguen una matrícula que costa 27.000 lliures anuals (uns 32.000 euros). Amb el sistema de l'aprenentatge adaptatiu, un algorisme d'IA avalua de forma periòdica la comprensió del pla d'estudis per part de cada alumne i crea els itineraris particulars que considera que cada un necessita per adquirir els coneixements necessaris. Tot i que els alumnes podran comptar amb “tutors d'aprenentatge” quan ho requereixin, és obvi que es perden el factor humà en una fase clau de la vida.
El mateix Ministeri d'Educació del Regne Unit va sortir al pas d'aquest tipus d'educació el desembre de l'any passat per afirmar que “els professors són insubstituïbles, i la IA mai no podrà substituir el judici professional dels professors i la relació personal que mantenen amb els seus professors alumnes”. El govern, que fa nou mesos era d'un signe polític diferent de l'actual, aleshores proposava que “amb qualsevol eina d'IA, els professors estiguin sempre al comandament i hi hagi sempre un 'humà al bucle'”. Com a exemple, va assegurar llavors que no donaria suport a “l'ús de la IA per elaborar plans o orientacions personalitzats sense la participació humana experta”.
Altres llocs de treball que estan començant a patir una substitució als Estats Units és la dels taxistes i altres serveis de transport de viatgers. Els primers serveis que s'han posat en marxa amb companyies com Cruise han donat seriosos problemes, però en aquests moments Waymo, propietat de la matriu de Google, Alphabet, fa més de 100.000 trajectes setmanals a les ciutats de Los Angeles, San Francisco i Phoenix . Aquesta xifra és el doble dels que feia al mes de maig.
A l'horitzó hi ha el futur robotaxi de Tesla, que s'havia de presentar l'agost passat i ara té nova data per al proper 10 d'octubre. El plantejament de la companyia d'Elon Musk és que qualsevol persona pugui comprar un robotaxi que treballi per a ell portant-hi passatgers. Tot funcionaria mitjançant una app de Tesla, que no tindria en realitat una flotilla pròpia. El vehicle utilitzaria el sistema de conducció autònom de Tesla (FSD) i seria un cotxe dissenyat per a aquest propòsit, que s'higienitzaria de manera automàtica després de cada trajecte.
Les tasques en què una IA pot estar ocupant el lloc d'éssers humans continuen creixent. El periodisme precisament n'és una. Encara que les màquines no poden sortir a fer reportatges, sí que poden automatitzar algunes tasques. Recórrer a la intel·ligència artificial generativa per aconseguir una productivitat més gran comporta també alguns riscos ètics, com la inexactitud de les informacions que una IA es pot inventar o la protecció dels drets d'autor. A Hollywood tenen la mirada posada a les noves IAs de generació de vídeo, que avancen en realisme de forma sorprenent dia a dia, i al sector financer estan de moda els robots brokers d'IA, que treballen les 24 hores i analitzen milions de dades per prendre decisions. Tot això i molt ja està en marxa. I acabem de començar. - Francesc Bracero.
* ACTUAL
Potser un dels viatges més importants de Pedro Sánchez en els últims mesos ha estat el que l'ha portat al Senegal, Mauritània i Gàmbia. Seguint el guió europeu sobre fluxos migratoris descontrolats, com el que ofega Canàries, Ceuta i Melilla, el president busca acords per a una emigració ordenada i circular a canvi de controlar sortides il·legals des d'aquests països. Quantitativament, potser no és molt rellevant al principi, però aquest és amb claredat un dels camins per enfrontar el problema.
La oposició ha reaccionat tan alterada que fins i tot es podria interpretar com un indici d'encert en la iniciativa presidencial. Han sonat trompetes, tambors i paraules gruixudes, amb tornades dels cors clamant per deportacions massives i altres mesures dràstiques. Cap proposta alternativa fins ara. I agraïts que algun dirigent de Vox no hagi repetit que cal enviar l'Armada a parar les piragües d'emigrants. Això ja es va dir i els militars van desautoritzar l'ocurrència.
Mentre la política hi va, sense indici d'acord entre partits, l'economia reclama mà d'obra. Aquest estiu no hi ha hagut dinar o sopar amb empresaris presents sense laments sobre la falta de treballadors. De qualsevol sector i especialitat: mecànics, soldadors, torners, fusters, electricistes, camioners, paletes, veremadors, ramaders, cambrers, cuiners i, per descomptat, metges, infermeres i fisioterapeutes. La llista és inacabable. La distància entre allò que reclama l'empresa i les posicions de la dreta contra qualsevol iniciativa de sortida s'engrandeix. És difícil creure que no se n'adonin, o que ningú no ho faci entendre. “Hi ha empresaris que estan a punt de perdre la viabilitat de les seves empreses si no troben treballadors”, explica José Ignacio Mora, director de Sercobe, una potent associació de fabricants i exportadors de maquinària. “Cal formar especialistes en origen enviant-hi professors i que vinguin amb un contracte de treball en condicions”, proposa Sercobe. Val per a altres sectors. En un país amb 2.660.500 aturats és absurd que no es trobi personal. “És que la gent no vol treballar”, protesten alguns ocupadors. Altres opinions són més càustiques com les que critiquen que “les ajudes de protecció social són tan altes, que et diuen que no els val la pena canviar-les pels salaris que els ofereixen”. Els sindicats i Yolanda Díaz no en parlen. Després hi ha la picaresca i el frau. Quan s'ha treballat un temps i es té dret a ajuda per desocupació, hi ha persones que es planten davant de l'empresari i li proposen anar-se'n “si m'arreglen l'atur”. És a dir, simular acomiadament tornant sota mà la indemnització, o fins i tot repartint-la. Hi ha cap estudi sobre quants casos es produeixen mensualment de desercions pactades amb greu sagnia per a la Seguretat Social? Convindria difondre aquestes dades estimatives. Agreugen el problema els errors de planificació i els embussos administratius amb burocràcia asfixiant. A Catalunya més de trenta mil joves no començaran el curs de Formació Professional per manca de places. A Madrid, el curs passat van ser més de cinquanta mil. Felicitats a tots dos governs autonòmics. Podríem sumar a aquestes pífies, la lentitud exasperant en la convalidació de títols de professionals obtinguts a altres països amb solvència educativa. Cal agilitzar aquests embuts i revisar si hi ha col·legis professionals que ho dificulten. És un conjunt d'elements, però segur que amb transparència, voluntat política i sentit d'Estat dels que haurien d'exhibir-ho, seríem capaços d'afrontar el problema.
* ACTUAL
Durant el mes d’agost i en altres dates assenyalades de l’any, com sant Joan, festa major i Cap d’Any, un tram del carrer de l’Alcalde Crespí, de Sabadell, queda tancat al pas dels vianants. El tanca l’Associació veïnal de Torreguitart, “per garantir el descans dels veïns de l’edifici; una finalitat social”, segons explica el seu president, Antonio Recio, i també indica un rètol al mateix lloc. Enguany, es preveu reobrir-lo el 10 de setembre.
Recentment, el Partit Popular ha denunciat en un comunicat que es faci aquest tancament, que “impedeix el pas dels vianants”, que han de passar per l’avinguda de l’Alcalde Moix, situada en paral·lel darrere un edifici. A més, els populars assenyalen que les tanques estan fixades a murs d’un edifici públic com és l’IES Agustí Serra i Fontanet i que restringeixen l’accés a elements públics com els bancs, les papereres i l’enllumenat públic que hi ha en el tram tancat. Fonts de l’Ajuntament consultades pel D.S. detallen que el consistori “no ignora que el carrer és una zona de pas i hem parlat amb el veïnat per abordar el tema i garantir que el carrer queda obert”, sense més concrecions. La regidora del PP, Cuca Santos, afirma que “no entenem com és possible que una comunitat veïnal particular instal·lés unes reixes, aprofitant-se del carrer i privatitzant-ne el seu ús”. Antonio Recio afegeix que “fa temps que es fa aquest tancament per garantir el descans dels veïns de l’edifici. El carreró dona a vuit comunitats [que accedeixen als domicilis per l’avinguda de l’Alcalde Moix] i a l’estiu s’hi posava gent a prendre la fresca i feien xivarri fins a altes hores de la matinada”, persones que no tenien per què ser veïnes, motiu pel qual “els veïns es queixaven que no poden descansar a l’estiu a causa de la gent que seia als bancs”. El president de l’entitat veïnal indica que per als veïns dels pisos més pròxims a l’espai tancat no els afecta el tancament, perquè és una drecera que fan servir alguns veïns del carrer del Maestrat per anar cap a l’escola.
Quants carrers voldrien i no poden tancar a les nits, per evitar aldarulls innecessaris que pertorben la seva pau nocturna. Però això la Cuca no ho entén, clar que la Cuca no entén gran cosa de res en general. A més, com diu Antonio Recio, aquest tancament fa temps que es fa, i fins ara ningú s'havia queixat. També es tancaven a les nits altres carrers de Sabadell, sobretot quan la Zona hermètica estava en el seu apogeu. O per la Festa major, o un diumenge qualsevol per una carrera pedestre de les que tant sovintegen i en les que hi participen aquells que no saben que córrer és de covards. I parlant de tancar carrers. El Govern espanyol també posa reixes i tanca els carrers de Ceuta i Melilla i ningú es queixa, ni tan sols els del Pp. Més que n'hi posarien si poguessin i per descomptat, amb concertines.
* ACTUAL
* ACTUAL
* ACTUAL
* ACTUAL
.webp)
* ACTUAL
Cal llegir i escoltar sempre amb atenció Yuval Noah Harari, l’historiador que es va fer famós amb els seus llibres de divulgació científica. La seva campanya contra el mal ús que s’estava fent de la intel·ligència artificial (IA) el va fer formar part d’un primer manifest que va plantejar la paralització del desenvolupament d’aquesta tecnologia el març del 2023. Aquell crit d’alerta de 1.125 personalitats, entre les quals també hi havia Elon Musk –abans de comprar la xarxa social–, no va tenir cap conseqüència i la IA ha continuat evolucionant fins a entrar a formar part de les nostres vides.
Com sempre, el debat entre partidaris i detractors radica en l’ús que es fa d’aquesta tecnologia. Els defensors de la IA troben mil arguments per defensar la seva aplicació pels avenços positius que pot aportar a la nostra quotidianitat, com ara l’automatització de processos, l’agilitació de decisions o la correcció dels errors humans. Avui la IA millora la productivitat de molts processos industrials arreu del món.
Al contrari, els acèrrims opositors a aquesta tecnologia adverteixen sobre el risc que la IA substitueixi l’ésser humà en qüestions relacionades amb la ideologia i la informació. Harari, en una entrevista concedida al nostre diari, nega el concepte que la IA sigui com la impremta o la ràdio, que es limiten a difondre les nostres idees, i adverteix que “és capaç de crear les seves pròpies i pren decisions sobre la difusió de les idees”. L’ordre i la jerarquia de les notícies que llegiu a La Vanguardia, així com la seva extensió i contingut, han estat fruit de la decisió humana. Disposem d’algoritmes que ens informen sobre les notícies més llegides o, fins i tot, de com poder enfocar-les per fer-les més atractives, però la decisió final no és de cap màquina. Harari apunta directament a les xarxes socials, en què són els algoritmes els que decideixen quins missatges seran els que rebran més atenció per part dels usuaris.
Així, denuncia que més del 20% del contingut d’X el difonen bots, “que es fan passar per humans per divulgar històries”. I això el porta a una conclusió que valdria la pena tenir en compte: “La IA modela la cultura humana”.
Si voleu llegir l'entrevista sencera ho podeu fer aquí, o bé aquí, si esteu subscrits a la vanguardia digital.
* ACTUAL
* ACTUAL
Amazon té previst llançar a l’octubre una versió renovada del seu assistent virtual Alexa, que anomena internament Remarkable. El nou Alexa comptarà amb els models de llenguatge Claude de l’empresa emergent californiana Anthropic, en detriment dels models d’Amazon que, segons fonts anònimes de l’empresa, no estarien donant els resultats desitjats. Amazon té la intenció de cobrar entre 5 i 10 dòlars al mes pel nou Remarkable, mentre que la versió actual d’Alexa continuarà sent gratuïta. Alexa va sortir al mercat el 2014 com una eina per facilitar les compres en línia i integrar el comerç electrònic a les llars, però malgrat els esforços d’Amazon, tot el que hi fan la majoria d’usuaris és posar música o preguntar quin temps farà. I no és que la gent no comprem a Amazon. S’estima que entre tots ens hi gastem prop de 1.500 milions de dòlars al dia. El problema és que és molt més fàcil comprar en línia, en què pots veure el producte, comparar-lo amb d’altres i veure les seves valoracions, que no pas a Alexa. La veu és l’interfície més natural per interactuar amb sistemes d’informació humans, però no la més eficient per interactuar amb sistemes d’informació artificials. Proveu de mantenir una conversa senzilla amb Alexa o Siri al mòbil i veureu com acabeu inevitablement a crits.
Però això podria canviar. Els últims models grans de llenguatge (LLM) d’OpenAI, Google, Meta i Anthropic –el Claude en qüestió– sorprenen per la gran capacitat d’interpretar la parla i per la naturalitat que mostren amb les seves respostes; amb pauses, canvis de to, interjeccions i altres recursos prosòdics que les fan indistingibles de les d’un humà. No vol dir que siguin intel·ligents, que comprenguin el que els diem i que raonin, però sí que el nivell és prou alt com perquè ens ho sembli. El 2017 el periodista de The New York Times Mark Weaver va fer un petit experiment amb Alexa i la seva filla Grace de 3 anys. El primer dia, la nena va anar descobrint que li podia demanar de tot: que li expliqués un conte, que li posés música i quin temps feia. L’endemà al matí va ser a qui primer va dir bon dia i d’alguna manera, malgrat no saber ni llegir ni matemàtiques, va descobrir que s’hi podien comprar coses: “Alexa, compra’m nabius”. Però el salt qualitatiu va ser quan la Grace va passar de preguntar coses a deixar que Alexa decidís per ella: de “quin temps farà avui?” a “què em poso avui?”. I de recomanar, l’algoritme d’Amazon en sap molt.
La killer app de Remarkable serà la conversa. Un xatbotque, ara sí, respon de manera coherent al que li diem, que percebem com a intel·ligent, que és omnipresent i que aprèn dels nostres gustos és més proper a la protagonista de Her que a la pàgina principal d’Amazon. I crec que és en aquesta esquerda emocional en què els enginyers, sociòlegs i psicòlegs d’Amazon abocaran els seus esforços perquè ens recomani tot el que ens hem de posar. - Josep Maria Ganyet, a la vanguardia.
* ACTUAL
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha carregat aquest dissabte contra l'executiu de Salvador Illa, a qui acusa d'estar "carregat d'alts càrrecs que han expressat odi a la identitat nacional, la llengua que parlen i els desitjos de llibertat de gran part de la societat catalana". Segons el parer del dirigent de Junts, l'actual Govern "no pot ser un govern per a tots els catalans", per més que ho digui el president, ha opinat en un apunt a la xarxa social X. Mentrestant, la peculiar portaveu del PP al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, denunciava preventivament que, en cas que el candidat del PSC, Salvador Illa, aconseguís els suports per ser president de la Generalitat (com així va ser), ho seria amb l'agenda més independentista de tots els presidents de la Generalitat durant la democràcia”, incloent-hi Carles Puigdemont i Quim Torra. I una tal Ayuso parlava abans-d'ahir mateix de cop d'estat. La presidenta de la Comunitat de Madrid que no para en la seva obstinació d'envestir contra el president del Govern, Pedro Sánchez, i ha llançat greus acusacions contra ell. L'ha culpat de preparar un cop d'estat contra el rei Felip VI per instaurar una República i de voler "ficar a la presó" els partits de l'oposició, "com a Nicaragua". "S'ha convertit a Le Pen de l'esquerra europea", ha afirmat. Ni tan sols val la pena comentar que opinen ERC, la CUP o els comuns. És el perquè de tot plegat, tenim totes les dades i una conclusió: ara i aquí, hi ha massa gent que desbarra i que no gira rodó, però que es pot esperar atès el nivell mental i intel·lectual de la classe política que ens ha tocat patir. Són bojos aquests polítics espanyols i espanyoles.
* ACTUAL
.jpg)
* ACTUAL
No és un diumenge de finals d'agost la millor data per celebrar res, però és el dia en què toca fer-ho. Diuen que diuen que a Kamala Harris li agrada el gospel i el jazz, Yes She can, ella pot, mentre que Donald Trump, put. Però al noi del Santiago li agrada més Serrat...
Fins l'any vinent, si algún déu vol.
* ACTUAL
Introducció del fulletó de l'Exhibició i venda de quaranta pintures i quatre dibuixos de Gustave Coubert, Pavelló del Realisme, amb motiu de l'Exposició Universal de París de 1855. Carta oberta als alumnes - Ramón Álvarez a la vanguardia.
“París, 25 de desembre de 1861
”Senyors col·legues:
”Estàveu ansiosos d'obrir un estudi de pintura on poguéssiu continuar la vostra formació com a artistes sense restriccions, i estàveu desitjosos de suggerir que el posessin sota la meva direcció. Abans de respondre, li he d'aclarir les coses sobre la paraula direcció. No em puc exposar que es tracti d'un problema de mestre i alumnes entre nosaltres. He d'explicar-li el que recentment vaig tenir l'oportunitat de dir al congrés d'Anvers: no en tinc, no puc tenir alumnes. Jo, que crec que cada artista ha de ser el seu propi mestre, no puc somiar erigir-me en professor. Ser no sols pintor, sinó també home; en definitiva, crear art viu: aquest és el meu objectiu
No puc ensenyar el meu art ni l'art de cap escola, ja que nego que l'art es pugui ensenyar o, en altres paraules, sostinc que l'art és completament individual i no és, per a cada artista, res més que el talent que sorgeix de la seva pròpia inspiració i dels seus estudis de la tradició. Dic a més que, segons la meva opinió, per a un artista l'art o el talent només poden ser una manera d'aplicar les seves pròpies capacitats personals a les idees i els objectes del temps en què viu.
”L'art de la pintura només pot consistir, sobretot, en la representació d'objectes visibles i tangibles per a l'artista. Una època només pot ser reproduïda pels seus propis artistes, és a dir, pels artistes que hi van viure. Considero que els artistes d‟un segle són bàsicament incapaços de reproduir l'aspecte d‟un segle passat o futur, és a dir, de pintar el passat o el futur.
En aquest sentit, nego la possibilitat d'un art històric aplicat al passat. L'art històric és per naturalesa contemporània. Cada època ha de tenir els seus artistes que ho expressin i ho reprodueixin per al futur. Una època que no ha estat capaç d'expressar-se a través dels seus artistes no té dret a ser representada per artistes posteriors. Això seria una falsificació de la història.
La imaginació a l'art consisteix a saber trobar l'expressió més completa d'una cosa existent, no a inventar o crear aquesta cosa mateixa.
”La història d'una època s'acaba amb ella mateixa i amb els representants que l'han expressat. No és una tasca dels temps moderns afegir res a l'expressió dels temps passats per ennoblir o embellir el passat. El que ha estat, ha estat. L'esperit humà ha de començar sempre a treballar novament en el present, partint dels resultats adquirits. Mai no s'ha de partir de conclusions preconcebudes, passant de síntesi en síntesi, de conclusió en conclusió.
”Els veritables artistes són aquells que reprenen la seva època exactament al punt en què l'han portat els temps anteriors. Retrocedir és no fer res, és pura pèrdua; vol dir que no s'han comprès ni aprofitat les lliçons del passat. Això explica per què les escoles arcaiques de tota mena es redueixen a les recopilacions més estèrils.
”Sostinc, a més, que la pintura és un art essencialment concret i que no pot consistir més que en la representació de coses reals i existents. És un llenguatge completament físic, les paraules del qual estan formades per tots els objectes visibles; un objecte abstracte, no visible, inexistent, no és dins l'àmbit de la pintura.
”La imaginació a l'art consisteix a saber trobar l'expressió més completa d'una cosa existent, però mai a inventar o crear aquesta cosa mateixa.
”El bell existeix a la natura i es pot trobar enmig de la realitat sota els aspectes més diversos. Tan aviat com és allà, pertany a l'art, o millor, a l'artista que sap veure'l allà. Tan bon punt la bellesa és real i visible, té la seva expressió artística en aquestes mateixes qualitats.
L'artifici no té dret a amplificar aquesta expressió; interferint-hi, només es corre el risc de pervertir-la i, en conseqüència, de debilitar-la. La bellesa que ens proporciona la natura és superior a totes les invencions de l'artista. La bellesa, com la veritat, és relativa a l'època en què es viu i a l'individu capaç de comprendre-la. L'expressió del bell guarda una relació precisa amb la capacitat de percepció adquirida per l'artista.
”Heus aquí les meves idees bàsiques sobre l'art. Amb aquestes idees, pensar en la possibilitat d'obrir una escola per a l'ensenyament dels principis convencionals seria tornar a les nocions incompletes i rebudes que han dirigit per tot arreu l'art modern fins ara.
”No és possible tenir escoles de pintura; només hi ha pintors. Les escoles no serveixen per a res, tret de discernir els procediments analítics de l'art. Cap escola no és capaç d'arribar a una síntesi aïllada. La pintura no pot, sense caure en l'abstracció, deixar que domini un aspecte parcial de l'art, ja sigui el dibuix, el color, la composició o qualsevol altre de l'extraordinària multiplicitat de mitjans la totalitat dels quals constitueix per si sola aquest art.
Per tant, no puc obrir una escola, formar-ne alumnes, ensenyar aquesta o aquella tradició parcial de l'art.
”Només puc explicar a alguns artistes, que serien els meus col·laboradors i no els meus alumnes, el mètode pel qual, al meu entendre, un es converteix en pintor, pel qual jo mateix he intentat convertir-me en un des dels meus primers dies, deixant a cada persona el control complet de la seva individualitat, la plena llibertat de la pròpia expressió en l'aplicació d'aquest mètode. Per assolir aquest fi, l'organització d'un estudi comú, que recordés aquelles col·laboracions extremadament fructíferes dels tallers del Renaixement, podria sens dubte ser útil i contribuir a l'obertura de l'era de la pintura moderna, i m'entregaria amb entusiasme tot allò que volguéssiu de mi per assolir aquest objectiu.
”Amb la més profunda sinceritat, Gustave Coubert”
* ACTUAL
* ACTUAL
Expert en salut pública i neurociència de les addiccions, Rubén Baler en una entrevista a El País disserta sobre l'addició dels nens a les pantalles: "No podem dependre dels polítics ni podem esperar que els científics ens salvin. Crec que la solució és en l'àmbit local, a les escoles. Els pares poden, de moment, frenar l'ús de pantalles al llit perquè els afecta el son i això és un cercle viciós que els porta a ficar-se en situacions de risc i la manca de son els canvia el cervell en si. No entenc per què els nois porten els dispositius a classe perquè això interfereix en l'aprenentatge, en la dinàmica de la classe i en l'atenció. El primer és educar-se en com funciona el cervell i sobre com s'estan aprofitant de nosaltres: som conillets d'índies, un bé rendible.
Allò que tots sospitàvem fa temps i s'ha constituït en un problema de desenvolupament cerebral als individus, a casa, a l'hora de dinar o dormir, pel carrer, a les escoles... Estem a mercè dels fabricants i comerciants, l'objecte se'ns imposa i aquell nen que no en tingui es compara amb altres nens i se sent en desavantatge. Els béns rendibles dels uns són els mals de la majoria.
Diu Baler: “Estem pagant un preu voluntàriament i la decisió és de cadascun: o som zombis i somnàmbuls o prenem les regnes de la nostra pròpia vida. En aquest moment, estem venent la nostra ànima al diable, tant la privadesa com els nostres cervells, les decisions de cadascú. Entenc com és de difícil perquè aquest aparell [assenyala al mòbil] és a tot arreu i en depenem, però hauríem d'esforçar-nos a veure el bé i el mal, intentar aprofitar-nos del que ens ofereix per al nostre benestar i rebutjar els efectes nocius d'aquestes tecnologies”.
Penso que un adult força desenvolupat pot controlar i discernir sobre l'ús del mòbil. Pot, però alhora entra a la dinàmica i se sent atrapat de manera no tan irreversible com els nens, però sí pertorbadora. Ara bé, l'assetjament de tants productes, no només el mòbil, sobre la ment infantil i l'adolescent pot ser lesiva, generar addicció i configurar línies tancades de pensament per al futur. Rubén Baler matisa el que hi ha al darrere: "Hi ha una financialització de l'economia. Hi ha grups que estan molt interessats en la rendibilitat dels negocis: si parlem del menjar brossa, són indústries que produeixen una quantitat increïble de guanys, però aquests àpats són addictius, no ajuden la salut pública Les plataformes [de continguts digitals] són addictives. Les indústries del tabac, el cànnabis o l'alcohol produeixen quantitats enormes de guanys a la companyia, la salut pública no és una prioritat, i en aquesta equació, la població sempre perdrà.
Si algú dubtava o restava importància a tant de producte nociu, el neurobiòleg ho deixa clar. Agrada escoltar opinions fonamentades de persones amb coneixement i experiència d'estudi dels nous fenòmens psicosocials.
Vist a el Laberinto Grotesco
* ACTUAL
Els Mossos d'Esquadra ultimaran avui el dispositiu de seguretat dissenyat els últims dies per garantir la celebració del ple d'investidura que comença demà i per impedir l'accés al Parlament de Carles Puigdemont, després d'anunciar l'expresident la voluntat d'estar al ple. Un pla que contempla el tancament del parc de la Ciutadella, al qual només es permetrà accedir mitjançant l'acreditació per assistir al ple, segons han confirmat a La Vanguardia fonts al corrent del dispositiu “de màxims”.
Mentrestant, Sergi Pamies es dirigeix el Molt Honorable president del Parlament: Em prenc la llibertat de dirigir-me públicament per demanar-li, si us plau, si podria canviar el dia del debat d'investidura. Dijous no em va bé. En principi semblava que seria dimecres i no tenia cap inconvenient. Al contrari: era la manera d'accelerar un bloqueig polític que, com escrivia ahir Pau Luque, sol confondre la independència amb l'adrenalina. La qüestió és que dijous tinc un compromís fora de Barcelona, agendat (vaig aprendre aquesta paraula dels polítics) des de fa setmanes.
I la pregunta que em faig, és, i si els mossos no l'aturen per fer-li la guitza?, i així demà es podrà fer el ple per proclamar president de la Generalitat Salvador Illa. Puigdemont és un cadàver polític passi el que passi demà, en què té prevista la seva arribada a les 9 del matí, segons acaba d'anunciar a les xarxes. L'últim acte sol ser sagnant i èpic, però aquest no serà el seu cas, serà un acte amb acta de defunció, d'una defunció llargament anunciada. De Puigdemont i Juntsxcat, l'únic que es podrà dir, és que mai tan pocs, han fet tan de mal a tot un país. Miserables.
* ACTUAL
