La immolació del PSOE a favor de la reelecció de Mariano Rajoy ha culminat aquest diumenge amb la votació del Comitè Federal en favor de l'abstenció en la investidura que se celebrarà a uns dies. Si l'1 d'octubre vam ser testimonis del suïcidi del PSOE, ara hem assistit al funeral. Han faltat les ploraneres, però només perquè el resultat era el previsible des de l'execució de Pedro Sánchez. Als militants i votants del partit, ja no els deuen quedar ni llàgrimes.

 Per 139 vots a 96, el PSOE ha decidit tirar a les escombraries el missatge amb què es va presentar davant els espanyols en les dues últimes eleccions generals. La vella guàrdia del partit, els torreblancas d'El País i els dirigents no tan vells que encara creuen que som als 80 o 90 han guanyat la partida.

 Potser hagin condemnat el partit a travessar una llarga fase d'irrellevància en què deixaran d'aspirar a ser alternativa del govern, bé perquè ja no poden governar sols o perquè es neguen a construir un Govern d'esquerres amb Podem. Potser només hagin retardat un any la temuda compareixença a les urnes. No ho sabem. Seria estúpid anunciar el futur d'una època en què només els idiotes estan segurs del que ve per davant.

 El que és indubtable és que el PSOE s'ha demostrat incapaç de donar respostes noves a l'escenari creat després de la fi del bipartidisme. No és l'únic responsable, però s'havia col·locat en una situació en la qual totes les opcions eren dolentes. El PP es va limitar a esperar que el cadàver del seu vell enemic passés per la seva porta. Ciutadans es va mostrar disposat a pactar a la seva esquerra i dreta. Podem acceptar acompanyar al PSOE fins al final, encara que d'una manera tan barroera que això li va costar un milió de vots al juny .... Gràcies Susanita i els set nans barons, a prendre pel rulé, tots, tots i tots.