A vegades la barbàrie té tambè la seva bellesa, potser per la fascinació del foc, o la suma d'aquest el fum i les deixalles que hi ha al terra, creen una imatge visualment molt potent. El peu de foto resa: Egitpo sense més i entenc deu ser de la plaçá Tahrir, de quan la revolta inùtil del 2011. Però el que m'ha cridat l'atenció és a l'esquerra, a la banda de dalt de la foto en l'ùnic tros que no tapen ni el fum ni el foc, es veu una xapa de Coca-Cola, i he pensat en l'absurd de la meva observació i tambè en el Perich quan deia que Déu era a tot arreu i que aixo tampoc tenia gaire mèrit, la Coca- Cola tambè, Nomès que a la plaça Tahrir Déu no hi era i la Coca-Cola sí.
Que vols dir?, que han arribat les coses a un punt què és més important la Coca Cola que Déu? Doncs pot ser que sigui així. És tremenda la situació!
ResponEliminaFrancesc, t'ho dic perquè sé que t'agrada. Ara vinc de Barcelona i he comprat en una llibreria antiga en el centre de la ciutat, d'aquestes llibreries de "segona mà" dos llibres. "La Tia Tula" i "De teves a meves" de Pere Calders [Edició 1990] per un (1) euro!!
Ara diguem tu com pot ser que aquestes botigues no tanquin. I si hagués volgut en compro molts més.
simplement vaig trobar-me amb l'absurd de la placa de cocas-cola en un racó de la foto, emmig el foc i la barbàrie.
ResponEliminaLa majoria de llibres que compro són dels encants del Mercat Municipal del diumenges a Sabadell.
Molt ben vista l,absurdesa. La barbarie sempre ha resaltat mes, contrastada per la realitat, suposo perque primer es el cervell que ho capta i despres l,ull..
ResponEliminaPetons, Puigcarbo.
es que les imatges són molt potents, hi a vegades hi ha també la bellesa de les coses lletjes, o les coses trencades...
EliminaSi et fixes, encara que espero que no ho vegis, el que primer perden els motoristes en un accident son les sabates..quant els trobes, veus el cos a terra vestit pero Sense sabates, els peus nusos d,amunt de l,esfalt. O en un suicidi a les vies del tren veus un brac amputat i primer et fixes en la posicio de la ma, no saps ben be perque pero t,hi fixes i el que impresiona molt es veure que aquell canyell separat del cos encara subjecta un rellotge que corre.. Son contrastos de la barbarie i la realitat..
ResponEliminano nomès els motoristes, en qualsevol accident les sabates és el primer que es perd, deu tenir la seva explicació, pero no la sé.
EliminaMolt ben vista l,absurdesa. La barbarie sempre ha resaltat mes, contrastada per la realitat, suposo perque primer es el cervell que ho capta i despres l,ull..
ResponEliminaPetons, Puigcarbo.
La barbarie, el foc, ens fascinen, qui és el favorit a les pel·lícules, el dolent, el bo sempre es un guaperes babau, però el que ens fascina és el dolent, que sempre o gairebè mor en mans del tontolcul del bo.
EliminaSi, es veritat que els dolents ens fascinen pero arriba un moment que son tan previsibles com els bons.. El foc es molt mes violent, tot el que la naturalesa fa, es molt mes sensible per nosaltres, es un espectacle o una barbarie i si aquesta barbarie ve de la naturalesa es mes probable trobar-hi la bellesa. La bellesa es bella fins i tot morint..i quant no mora es una metamorfosi... Per foc, les postes de sol de novembre.. I els erols de rovellons i les mantes de rossinyols...els colors torrats, groguencs i vermellosos dels arbres.. uns caducant els altres arrelant la fulla al tronc per passar l,hivern...i les olors d,aixo, d,aquest bosc vermell de cireretes d,arboc i de poagres i a casa el tronc cremant a la xemeneia, la olleta al foc, i els llops al carrer.. auhhhh auhhh quanta bellesa, cadascu al seu lloc, tot es placid, perque tot succeix en el seu moment..
ResponEliminat'ha sortit una resposta lírica, molt poética Gemma.
Elimina