Resulta si més no sorprenent que sense haver vist l'exposició del Born on s'exhibeix entre altres escultures la de Franco, a cavall i decapitat, s'hagin aixecat tantes veus crítiques fins tot amb llençáment de caquis i ous contra aquesta estàtua. Possiblement aquestes agressions hagin estat obra de tertulians d'alguna emisora de radio o TV, són els únics capaços d'opinar sobre el que no saben o no han vist. Seria recomanable anar a veure l'exposició i després opinar sobre la mateixa i sobretot no anar-hi amb idées preconcebudes abans d'entrar-hi.
No seria aquest el cas de l'estàtua que Samaranch va regalar a la ciutat de Barcelona, i de la que l'ajuntament n'ha esborrat el nom del pare de les olimpíades pel seu passat falangista, però preservant l'estàtua. Ha estat una mala decisió, rancia i rancuniosa més pròpia del temps passats, en primer lloc perqué Samaranch, com molts catalans en aquells temps, va ser un falangista coiuntural, car si hem de començar a passar llista, n'hi va haver molts, molts més dels que semblaria i de fet es tracta d'entendre que era una manera de sobreviure políticament, i en segon, sense Samaranch Barcelona no hauria tingut Olimpíades amb tot el que varen comportar abans i després de la seva celebració a la ciutat. I això és mèrit únic i exclusiu de Joan Antoni Samaranch, agradi o no.
O sigui que la cosa va d'error en error, i enmig la ceguesa intransigent d'uns i altres, i així no es pot fer gran un país ni pretendre la independència amb tan poca maduresa cívica i política del personal que es perd en foteses d'estar per casa.
Share To:

Francesc Puigcarbó

comentaris:

10 comentaris:

  1. Todos tendrán su minuto de gloria. Todos irán a hacerse una sefie, que dicen los del diseño de las palabras, cuando en realidad se harán un autoretrato. Todos se arrumacarán junto al descabezado para que quede constancia de lo mucho que lo odian, aún sin haberle conocido y aguantado. Todos le imprecarán a voz de soprano, para que quede fe de que así lo han hecho.
    Pocos se darán cuenta que las proporciones de Viladomat, Josep, son armoniosas, y casi nadie dará en el detalle de su autor, que fué discípulo de Arnau, el de el hogar-chimenea del restaurate hotel España, junto Les Rambles, una maravilla labrada en mármol.
    Por supuesto, nadie sabrá que el tal Viladomat, Josep, realizó en 1934 una obra en homenaje al gran federalista Pi i Margall, llamada La República, y que se puede ver en la plaza del mismo nombre, en Nou Barris.
    Ahora lo que toca es ir a joder la estatua, romperla, quebrar el material y hacerse selfies, que dicen los del diseño de las palabras. Lo que hay detrás, la vida que se jugó Viladomat, Josep, si se negaba al trabajo, eso si que no lo sabe nadie.
    La mejor honra que se le puede hacer al autor es no ir a verla, no hay más. Ir a propósito a romperla es de necios. Romper algo que llevó mucho tiempo y dolores de cabeza a uno de nuestro mejores artistas, es cuanto menos que de energúmenos. Que la dejen en paz. Que pasado el tiempo de exposición se la lleven. Que la guarden y que futuros escultores tomen nota de las proporciones, excepcionalmente bien resueltas.
    Lo demás, son postureos y ganas de salir en el TVEN3.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja ho està de trencada, la cama li varen serrar i tornar a posar i li falta el cap, pero el que s'hauria de fer és anar a veure l'exposició i després opinar si l'estàtua calia o no exposar-la.

      Elimina
    2. Mira, FRANCESC, sólo los bárbaros se dedican a romper esculturas, y menos de un artista genial, por mucho que nos incomode el tema.
      NO sabemos estar ni diferenciar, y así nos va.
      Mañana vendrá otro dictador hijo de puta y romperá La República, del mismo autor, entonces nos daremos cuenta que nosotros hicimos lo mismo y no tendremos derecho a quejarnos.
      Dejemos la estatua en paz. Guardada para estudio de proporciones y personas que sepan del tema de arte. Todo lo demás, insisto, postureo y ganas de salir en tuiter.
      Salut

      Elimina
  2. "PERO DE QUE VAN"...EL PROBLEMA ES EL LLOC,EL BORN.AQUESTA COLLA DE "JUSTICIALISTES"AMB EVITA INCLOSA,TENEN LA DERIA DE DESNATUTALITZARLO,ELS BARCELONINS HO SABEN BE,AIXI QUE VAN "AGAFAR LA BARA"JA VOLIEN TORNAR A SOTERRAR LES RUNES...A FER PUNYETES¡¡¡.A MES A MES L'EXPOSICIO ES UNA "BIRRIA",JO JA LE VISTA.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Samaranch era un feixista i era prou ric com per sobreviure sense ficar-se en aquella mena de pràctica indecent que Franco i els seus feien de la política. Els jocs estan molt bé però no m'enlluernen prou com per permetre que algú com Samaranch quedi redimit d'aixecar tan sovint el braç dret. Uix!

      Elimina
    2. NO VA SER L'ÙNIC Samaranch, n'hi havia molts més, i alguns con ell o Dionisio Ridruejo varen treballar contra el franquisme des de dins, o dit d'una altra manera més aviat varen contemporitzar. Molt pitjor va Ser Fraga o Martin Villa sense anar més lluny.

      Elimina
  3. Amb respecte a Samaranch es podria dir aquella dita italiana que diu : "un bon finál tota una vida honora".

    I sobre l´exposició, no acabo d´entendre que pugui provocar tot aquet arrabassament de passions. Al cap i a la fí, el dictador porta curanta anys mort, i ens tindrían que preocupar mes els seus hereus ( que estan molt vius ) i com fer-los fora del poder definitivament.

    No tenan nassos de llençar-li els ous a en Rajoy.

    Una abraçada

    ResponElimina
  4. ben vist lo de Samaranch. Quan a la expo, jo que sé,m intentaré anar a veure-la que és el que s'hauria de fer, i després opinaré.

    ResponElimina

About Me