Resulta si més no sorprenent que sense haver vist l'exposició del Born on s'exhibeix entre altres escultures la de Franco, a cavall i decapitat, s'hagin aixecat tantes veus crítiques fins tot amb llençáment de caquis i ous contra aquesta estàtua. Possiblement aquestes agressions hagin estat obra de tertulians d'alguna emisora de radio o TV, són els únics capaços d'opinar sobre el que no saben o no han vist. Seria recomanable anar a veure l'exposició i després opinar sobre la mateixa i sobretot no anar-hi amb idées preconcebudes abans d'entrar-hi.
No seria aquest el cas de l'estàtua que Samaranch va regalar a la ciutat de Barcelona, i de la que l'ajuntament n'ha esborrat el nom del pare de les olimpíades pel seu passat falangista, però preservant l'estàtua. Ha estat una mala decisió, rancia i rancuniosa més pròpia del temps passats, en primer lloc perqué Samaranch, com molts catalans en aquells temps, va ser un falangista coiuntural, car si hem de començar a passar llista, n'hi va haver molts, molts més dels que semblaria i de fet es tracta d'entendre que era una manera de sobreviure políticament, i en segon, sense Samaranch Barcelona no hauria tingut Olimpíades amb tot el que varen comportar abans i després de la seva celebració a la ciutat. I això és mèrit únic i exclusiu de Joan Antoni Samaranch, agradi o no.
O sigui que la cosa va d'error en error, i enmig la ceguesa intransigent d'uns i altres, i així no es pot fer gran un país ni pretendre la independència amb tan poca maduresa cívica i política del personal que es perd en foteses d'estar per casa.