6/11/16

L'ÀGUILA QUE CREIA SER UNA GALLINA


Hi havia una vegada un granger que, mentre caminava pel bosc, va trobar un aguiló malferit. El va portar a casa, el va guarir i el va posar al seu corral, on aviat va aprendre a menjar el mateix menjar que les gallines i a comportar-se com elles.

Un dia, un naturalista que passava per allà li va preguntar al granger: "Per què aquesta àguila, el rei de totes les aus i ocells, roman tancada al corral amb les gallines?"

El granger va contestar: "Me la vaig trobar malferida al bosc, i com la vaig deixar allà amb les gallines mai ha après a volar. Es comporta com elles i, per tant, ja no és una àguila.

El naturalista va dir: "Em sembla un gest molt bonic per part teva haver-la recollit i guarit. Li has donat l'oportunitat de sobreviure, li has proporcionat la companyia i la calor de les gallines del teu corral. No obstant això, el seu cor és d'àguila i amb tota seguretat, se li pot ensenyar a volar. Vols que ho intentem?

-No Entenc el que em dius. Si hagués volgut volar, ho hagués fet. Jo no li ho he impedit -va dir el granger-

-És veritat, -va respondre el naturalista- tu no li ho has impedit però li vas ensenyar a comportar-se com les gallines, per això no vola. ¿I si li ensenyéssim a volar com les àguiles?

-Per Què insisteixes tant? -va dir el granger- Mira, es comporta com les gallines i ja no és una àguila. Que hi farem! Hi ha coses que no es poden canviar, va afegir.

El naturalista va insistir:

-És veritat que en aquests últims mesos s'està comportant com les gallines, però el seu cor és d'àguila i ha de volar. Em deixes que ho intenti?

-Està bé -va dir el granger-.

Al dia següent, el naturalista va treure l'aguiló del corral, el va agafar suaument en braços i el va portar fins a una lloma propera. Li va dir: "Tu pertanys al cel, no a la terra. Obre les teves ales i vola. Pots fer-ho ".

Aquestes persuasives paraules no van convèncer l'aguiló. Estava confús i al veure des de la lloma als pollastres menjant se'n va anar donant salts a reunir-se amb ells.

El granger que el va veure li va dir al naturalista: "Ja t'ho vaig dir, és una gallina" però l'home va insistir: "No, és una àguila i sempre serà una àguila".

Sense desanimar-se, al dia següent, el naturalista va dur l'aguiló a la teulada de la granja i el va animar dient-li: "Ets un àguila. Obre les teves ales i vola. Pots fer-ho".

L'aguiló va tenir por de nou. Mai ho havia contemplat el món des d'aquella alçada. Tremolant, va mirar al naturalista i va saltar una vegada més cap al corral.

El pagès va somriure i va insistir: "Ja t'ho vaig dir, s'ha convertit en una simple gallina"

No, va respondre fermament el naturalista: "És àguila i el seu cor sempre serà el d'un àguila. Demà la faré volar "

Al dia següent, el naturalista i el granger es van aixecar molt d'hora. Van agafar l'àguila i la van portar fins a dalt de la muntanya. Quan van arribar, el sol estava sortint per darrere dels alts pics.

Llavors, el naturalista va aixecar l'àguila cap amunt i li va ordenar: "Àguila, ja que tu que ets una àguila, ja que tu pertanys al cel i no a la terra, obre les teves ales i vola"

L'àguila va mirar al seu voltant tremolant, com si experimentés la seva nova vida, però no va volar. Llavors, el naturalista la va agafar fermament en direcció al sol perquè els seus ulls es poguessin omplir de claredat i contemplessin l'infinit de l'horitzó.

Llavors va ser quan ella va obrir les seves potents ales, es va erguir sobirana sobre si mateixa i va començar a volar cap amunt. I va volar i volar fins que els dos homes la van perdre de vista. Mai més va tornar.

   *  *  *

Conte procedent de Ghana que segons es diu era explicat per l'educador James Aggrey a principis del segle XX en el convuls període de la descolonització del continent africà. Posteriorment, ha estat usat amb una finalitat molt similar pel teòleg brasiler Leonardo Boff. Saüc

SHARE THIS

8 comentaris:

  1. Bonic relat, i amb "moraleja" : fins que no arrivis al teu limit, mai sabras si el pots superar.

    Salutacions

    ResponElimina
  2. Un altre moraleja: si vols estar en el camí encertat escolta el que et diu el teu cor.

    Que bonica la perspectiva de l,horitzó en aquest conte..

    Sense ser gallina no hagués estat possible retrobar-se...potser aquesta moraleja es la que més m,agrada de la colonització..

    ResponElimina
    Respostes
    1. es que si no fos gallina ja hauria volat pel seu compte i el naturalista no s'hi hauria fixat.

      Elimina
  3. Interesant el que ens diu la GEMMA.
    M´apunto
    Salut

    ResponElimina
  4. salut Miquel, consti que no té res a veure amb la gallineta de Llach, o potser si?

    ResponElimina
  5. i perquè no?

    Com més lectures tingui més bo serà...

    O no..

    El colonizador que me desconolice buen colonizador será..




    ResponElimina
    Respostes
    1. en el fons és això la faula, ensenyar a volar en llibertat i no nomès a una àguila.

      Elimina