.

MUSTAFÁ MOND i DÉU


Mustafà Mond va tancar el llibre i es va recolzar en la seva butaca ....
- Una de les moltes coses del cel i de la terra sobre les que aquests filòsofs no van somiar va ser això (va moure la seva mà): nosaltres, el món modern. 
"Només es pot ser independent de Déu mentre s'és jove i afortunat, la independència no ens porta, segurs, a la fi "Bé, doncs nosaltres tenim joventut i fortuna fins al final. ¿Que es dedueix? Evidentment, que podem ser independents de Déu. "El sentiment religiós no compensa de totes les altres pèrdues". Però és que nosaltres no tenim pèrdues a compensar; el sentiment religiós és superflu. I ¿perquè buscar un succedani dels desitjos juvenils, quan els desitjos juvenils no ens falten? ¿Ni un succedani de distraccions, quan seguim gaudint de totes les antigues bagatel·les fins a la fi?. Quina necessitat tenim de repòs, si les nostres ànimes i els nostres cossos continuen delectant-se amb l'activitat? ¿Ni de consols, quan tenim el soma? ¿Ni d'alguna cosa immutable, quan hi ha l'ordre social?
- Creus llavors que no hi ha Déu?
- No; crec que molt probablement n'hi ha.
- Per què, llavors ...?
Mustafà Mond el va detenir.
- Però es manifesta de diverses maneres als diversos homes. En els temps premoderns es manifestava com l'ésser que es descriu en aquests llibres. Ara ...
-¿Com es manifesta ara? - Va preguntar el Salvatge.
- Bé; es manifesta com una absència; com si no existís en absolut.
- Culpa de vostès.
- Digui culpa de la civilització. Déu no és compatible amb les màquines i la medicina científica i la felicitat universal. Cal escollir. La nostra civilització ha escollit les màquines i la medicina científica i la felicitat. Per això he de guardar aquests llibres tancats a la caixa de cabals. Són pura immundícia. La gent s'escandalitzaria si ....
El salvatge el va interrompre:
-Però ¿no és natural sentir que hi ha Déu?
- El mateix podria vostè preguntar-se si és natural tancar els pantalons amb cremallera - va dir l'Inspector sarcàsticament -, Em recorda un altre dels antics, anomenat Bradley- definia la filosofia com la invenció d'una mala raó per al que creiem per instint. ¿Como si es cregués res per instint! Un creu les coses perquè ha estat condicionat per creure-les. Inventar males raons per al que es creu per altres males raons: tal és la filosofia. La gent creu en Déu perquè ha estat condicionada per creure en Déu ....

UN MÓN FELIÇ
ALFOUS HUXLEY
(Fragment)
 

4 comentaris:

  1. Un día de estos volveré a remira la peli.
    Salut

    ResponElimina
  2. la peli no l'he vist, la buscaré....

    ResponElimina
  3. Me he leído el libro tres veces y es de lo mejor que he leído. El trabajo mato la filosofía y la religión.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tengo una edición en castellano de 1935.

      Elimina