Ahir, el Parlament de Catalunya, en un acte solemne, va aprovar per unanimitat la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. Una llei que anul·la totes les sentències dels consells de guerra instruïts a Catalunya per causes polítiques i dictades pel règim franquista des del 1938 fins al 1978, i que restitueix per fi la memòria de víctimes i represaliats.
Alemanya o Itàlia sí que han estat capaços de passar comptes amb els seus passats totalitaris, perquè han entès que per tenir una democràcia sòlida abans calia jutjar els feixistes i rescabalar les víctimes. Espanya, però, mai no ha jutjat la dictadura, i el franquisme ha quedat impune gràcies a una llei d’amnistia que va servir perquè els botxins no haguessin de pagar mai pels seus crims. 
La conseqüència ha estat una Transició feta amb peus de fang, amb uns fonaments democràtics febles que trontollen dia sí dia també. La prova fefaent la tenim en que la decisió del Parlament de Catalunya coincideixi amb la mateixa setmana en que el Congrés ha condecorat l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa, sobre qui pesa una ordre de recerca i captura internacional per crims contra la humanitat pels assassinats de Vitòria del març del 1976. Una mostra de com tracta Espanya encara a dia d'avui als franquistes i la impunitat d'aquests. I tota la preocupació d'uns i altres ha estat no per la condecoració imposada a Martín Villa, sinó per que es varen oblidar de convidar al rei emèrit a la celebració d'ahir al Parlament dels quaranta anys de les primeres eleccions democràtiques. ¿Democràtiques?