L'Ajuntament de Sabadell per boca d'ERC desmenteix aquesta informació de el periódico. Ho fa a twitter

 Ho expliquen a el periódico: un informe demana canviar de nom la plaça Antonio Machado de Sabadell per "anticatalanista", el text, encarregat per l'ajuntament, també proposa modificar els carrers dedicats a Goya, Góngora o Quevedo per ser exemples del "model pseudocultural franquista"

L'aplicació de la llei de memòria històrica a la llista de carrers dels municipis espanyols està donant lloc a nombroses polèmiques, com la que s'ha donat a Madrid amb la paralització del canvi de nom del carrer Millán Astray per decisió judicial. L'últim episodi té lloc a Sabadell i, si s'aplica un informe encarregat per l'ajuntament, segur que portarà cua.

Segons va avançar el digital 'iSabadell.cat' i detalla aquest dimarts 'El Mundo', el document elaborat per l'historiador Josep Abad proposa modificar el nom de la plaça dedicada al poeta Antonio Machado, ja que considera que "sota l'aurèola republicana i progressista amb què s'ha revestit la seva figura hi ha una trajectòria espanyolista i anticatalanista". Al mateix sac que l'autor de 'Campos de Castilla' -que va morir el 1939 a Cotlliure (Catalunya Nord) poc després d'exiliar-se fugint de les tropes franquistes-, Abad també hi col·loca Francisco de Quevedo, ja que els considera "hostils a la llengua, la cultura i la nació catalanes".

Altres noms que l'informe es planteja si haurien de continuar al nomenclàtor són els de Francisco de Goya, Calderón de la Barca, Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, José de Espronceda, Ramón de Campoamor, Gustavo Adolfo Bécquer, Leandro Fernández de Moratín, Tirso de Molina o Mariano José Larra, perquè són exemples paradigmàtics del "model pseudocultural franquista" que, segons l'historiador, s'hauria de corregir.

"Avui dia, els referents culturals són mundials i no estan restringits a Castella -en detriment dels referents culturals propis- com en dictatorials temps passats, o almenys no hi haurien d'estar", afegeix Abad en el seu text, alhora que insta a adequar el nom dels carrers de la ciutat "a la realitat sabadellenca, catalana i mundial" per "desfer-se de les últimes rèmores d'un nomenclàtor que era una eina de propaganda franquista i castellanista espanyolista (tant a nivell de personatges com a nivell històric, geogràfic i cultural)".

Seguint aquest raonament, l'historiador també suggereix renovar els noms dels carrers dedicats a Agustina de Aragón, Bailèn, Dos de Maig, Numància, Covadonga, Franciso Pizarro, Rif, Tetuan, i fins i tot a Dolores Ibárruri 'la Pasionaria' o a Rafael de Riego, el creador de l'himne de la República.

El consistori, governat per Unitat pel Canvi, ERC, Crida per Sabadell i Guanyem, va encarregar l'informe, però, segons explica a 'El Mundo' la regidora de Cultura, Montserrat Chacon (ERC), el van sol·licitar per "disposar d'una fotografia amb què començar a treballar". "És una eina més, una proposta, no significa que el que l'informe digui és el que hàgim de fer", afegeix Chacon.
Ara, el document ha estat enviat a les entitats de la ciutat perquè decideixin si hi volen incloure alguna modificació i, posteriorment, haurà de ser avalat pel govern local. Més que govern és desgovern o despropòsit, quan és vol ser escrupulosa o políticament correcte passen aquestes coses. Llevat dels franquistes cent per cent, la resta de noms de carrers s'haurien de deixar tal qual es varen posar al seu dia, amb les llums i ombres dels personatges dels mateixos. En el cas de Machado, que segurament el debía posar algun ajuntament postfranquista, es debia -suposo- a la seva tasca com a poeta, no per la seva posició personal sobre Catalunya, bastanta lògica i raonable pel seu temps i entorn, per cert...., a veure si després d'haver escrit aixó: “Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.”, es quedarà el poeta sense cap carrer en tot el país.