No conec a l'historiador Josep Abad, autor de l'informe on suggereix els canvis de noms d'alguns dels carrers o places, sent un d'ells Antonio Machado, a qui per cert en Miquel Martí i Pol li va dedicar un curt i sentit poema: compliment a Antonio Machado:

No t'he dut flors, Antonio, t'he portat 
un silenci amorós, per no interrompre 
el teu íntim diàleg amb la mort 
que fa tants anys que dura. Compartir-te 
ha estat deturar el temps, per retrobar-me 
més ingenu que mai i amb un sanglot 
a flor de pell, com una criatura. 
No t'he dut res, Antonio, però estimo 
més que abans aquest mar que m'ha vist créixer 
i prop del qual confio de morir 
d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.

Miquel Martí i Pol
Llibre de les solituds

No sé que és pitjor si l'extremisme radical d'Abad en un text que nomès és una proposta de l'Ajuntament, o la quantitat de bestieses que s'han dit sobre ell, l'Ajuntament i el radicalisme procesista bolivarià, nazi, separatista. Caldria manifestar en primer lloc, que és la opinió d'una persona sobre una serie de personatges que considera per diferents motius no haurien de donar el seu nom a carrers o places de la ciutat, i obviàment no tots eren franquistes, per una pura questió de cronología històrica, i histèrica i no històrica ha estat més d'una reacció desaforada vers Abad, barrejant-hi l'ajuntament, el sumsum i el corda en un totum revolutum. Titllen a Abad d'ignorant i els qui ho fan si que ho son, perque en tot aquest lamentable assumpte, al darrere no hi ha més intenció que perjudicar a l'Ajuntament de SBD i  de rebot al procés, començant per la filtració de iSabadell.cat, qual precogs anticipant uns fets que encara no s'havien produït.
Josep Abad, que com deia al començament no tinc ni idea de qui és, s'ha limitat a complimentar un informe que li han demanat, i ell ho ha fet d'acord amb com veu les coses i els fets, hi i està en el seu dret, almenys encertat o errat, és honest, i argumenta el perquè aconsella aquestes retirades dels noms d'alguns personatges del nolmenclàtor, i es possible que en bastants dels casos no vagi massa errat, com el Marques de  Comillas i algún altre. 
Això dels noms dels carrers, és el compte de l'enfadós, a la Ronda Zamenhoff els franquistes li varen cambiar el nom per Ronda Alcazar de Toledo per que pensàvem que Zamenhoff (el pare de l'esperanto) era un perillós comunista, posteriorment va recuperar el seu antic nom. Casos com aquest n'hi ha un munt arreu del país, i tot per posar-hi noms, que hi posin números com a Manhattan, o res com a Pyonyang on no hi ha noms als carrers ni números a les vivendes, per despistar a l'enemic en cas d'invasió, i problema resolt per sempre. Els carters s'ho pasarien d'allò més bé.
A tall d'inventari, deixar constància que ha estat aquest consistori de l'ajuntament de Sabadell qui ha retirat el nom i les plaques de la plaça Marcet, Josep María Marcet i Coll exalcalde falangista de conveniència de Sabadell.
Aquí, es podria dir parafrasejant la célebre frase de James Carville, asesor del demócrata Bill Clinton: nomès és un informe estùpids. Keep calm! són coses que ja pasen a l'agost.

 Ho cantaba el Gavaldà: Que arribi l´agost, vital i enganxós, per treure´ns les presses i recuperar la tendresa del món. Que arribi l´agost, feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. Ja ho deia Genaro Talens, la poesía serveix per informar de les nostres negligencies i treure el millor de nosaltres, com en Miquel o Gavaldà.