La fina línia que separa la protecció de la llibertat dels ciutadans està en joc després de la cadena d'atemptats jihadistes que ha patit Europa en els últims anys. Els governs europeus intenten enfrontar-se al terrorisme amb mesures excepcionals que sovint coarten la llibertat. 
Després dels recents atemptats de Barcelona, ​​hi ha un risc evident d'adoptar mesures antiterroristes que tinguin un efecte contrari al desitjat, com ha passat en altres parts, començant per l'Iraq de Saddam Hussein que va desaparèixer amb la invasió aliada a l'any 2003. i no ho dic pels bol·lards que és una discussió esteril.
Després dels nombrosos atemptats dels últims anys, Europa camina més despistada que preocupada. Els atemptats han posat en alerta els dirigents europeus en més d'una ocasió i s'han adoptat mesures antiterroristes per a tots els gustos, algunes d'elles clarament discriminatòries. 
Naturalment, les autoritats han assenyalat que les mesquites són llocs de culte on en realitat es bressola el radicalisme islamista, cosa que és certa en alguns casos, però per descomptat no pot justificar que les autoritats no donen permís per construir-ne. Naturalment, l'argument que les mesquites són centres de radicalització és molt persuasiu, però cal recordar que els permisos per construir mesquites no s'expedien abans de les onades jihadistes dels últims anys, el que ens hauria de fer preguntar si realment som nosaltres els racistes i segreguem als musulmans en Europa, encara que tampoc és que ells facin gaires esforços per integrar-se.

És comprensible que els partits de la dreta espanyola, o de qualsevol altre país europeu, s'oposin a la construcció de mesquites, però els partits de l'esquerra també ho fan. És cert que l'esquerra i la religió són com aigua i oli, no es barregen, però en aquest cas l'esquerra hauria de prendre la bandera dels musulmans que són discriminats diàriament de mil maneres diferents, també amb la prohibició de construir mesquites. A més, en els últims atemptats a Europa els terroristes poc amics eren de visitar la mesquita i si del flirteig amb les drogues.

La reacció als atemptats jihadistes, assenyala un informe d'Amnistia Internacional, està anant al Regne Unit molt més lluny del que era admissible fa només alguns anys. Permet que es deportin sospitosos tot i que en els seus països d'origen hi hagi risc de tortura o permet que es practiquin detencions sense que es presentin càrrecs contra els sospitosos.
A França, on també s'han patit horribles atemptats jihadistes, l'anterior president François Hollande, va declarar l'estat d'emergència, estenent els poders de la policia fins deixar-los fora del control dels jutges. I a Espanya van pel mateix camí, deportant gent d'amagat, sense cap condició ni drets ni responsabilitat del que els hi pugui passar al seu país d'orígen.  L'Estat de vigilància del Gran Germà del que George Orwell ens va advertir està ben viu i gaudeix de bona salut  a l'Europa d'avui. 
Estem doncs davant una situació orwelliana i més que dels Governs europeus, depén de nosaltres els ciutadans que aquest estat de setge es perllongui o augmenti, per a ells, és la situació ideal, car les seves ments pensants també han llegit Orwell, i saben el que es fan. A Europa, tenim un problema.