«Jo en Companys el vaig conèixer, ja li ho dic. Un bon home. Molt trist. Massa confiat, si no, no hauria pas fet aquella mala fi» - Dedicat al senyor Pablo Casado, de condició: miserable.

Recordem Lluís Companys amb aquest text sobre la matinada en què el president va passar el coll de Lli camí de l'exili. La figura de Companys té com les de qualsevol polític llums i ombres, però el que més m'agrada d'ell es la seva honestedad, la seva coherencia en les seves creences, el fet de fugir a França i no a Mèxic que hauria set molt més segur, per trobar a Lluïset el seu fill discapacitat...Segons explica Josep Benet: Lluís Companys i Micó patí un agreujament de la seva malaltia. Quan la invasió alemanya provocà el trasllat de la clínica i dels seus estadants cap al sud, un bombardeig a la carretera féu que en Lluïset es perdés. Incapaç de parlar i sense documentació al damunt, fou confós per un soldat francès desertor, primer, i després ingressat en un sanatori prop de Llemotges. El president, confinat per les autoritats franceses a La Baule, a la Bretanya, renuncià a fugir dels alemanys, entre altres raons, per poder localitzar el seu fill. Però ja no el va poder veure més, ja que el 13 d'agost de 1940 era detingut per la policia militar alemanya acompanyada d'agents franquistes i dos mesos més tard, el 15 d’octubre, afusellat al castell de Montjuïc... més