Aquesta vegada va de debò: demà és la fi del món. Sí, ja sé que ho he anunciat moltes vegades, però ara va de bo, que per als que no ho entenguin vol dir agafa't que vénen corbes.

Demà es farà públic un anunci sense precedents llargament esperat i gelosament guardat. Encara gràcies a filtracions interessades hem pogut assabentar-nos d'algunes coses, per exemple que pot tractar-se de la col·lisió de dues estrellonas. Ja es veu que la cosa va de contraris, perquè ho han captat dos aparells anomenat Lligo i Verge, un oxímoron, dos conceptes que no van junts a menys que alguna cosa es torci abans de la seva materialització. El descobriment sembla que és la llet perquè obre la porta a un nou concepte de l'astrofísica anomenada els multimissatgers, que em sento incapaç d'explicar-los tot i que ja ho he llegit diverses vegades.

Per a mi que en realitat es tracta d'un anunci encriptat. Perquè a veure, pensin una mica, que tot m'ho deixen a mi: a què els sona comunicat extraordinari, secret ben guardat i col·lisió de les grosses entre dues ones amb les seves corresponents gravitacions, anem, els que giren al voltant d'elles, que són molts i no sempre tiren a la mateixa direcció? Bingo. I per si fos poc, això dels multimissatgers no els recorda als multimediadors que suposadament van a impedir que tots, ones i gravitantes, ens convertim en forat negre.

Jo ho tinc molt clar, l'anunci de demà no va d'astronomia com ens volen vendre. Va d'una altra cosa. D'alguna cosa molt menys còsmica encara que ens creguem que és el súmmum. Perquè atureu-vos un moment, poseu en marxa el cervell i penseu què representem no ja en la història de l'univers, sinó del temps justament. Ens creiem els amos del món però aquest segueix girant aliè a tots nosaltres i així seguirà sent. ¿No hauria aquest descobriment, sens dubte infinitésimament més modest que l'anterior però molt més rellevant per al nostre dia a dia, fer-nos una miqueta més modestos? Estem a l'octubre i ens coem tant com els bolets amb calor i sense pluja, però això en canvi no treu a ningú al carrer. Realment com a espècie som un cas.

Proposo que abans que el temps s'acabi i acabem reduïts a pols d'estrelles creiem universos paral·lels en els quals seguir anant cada un a la seva com fem ara. Uns independents i altres ben units, amb una passarel·la per anar d'un a un altre segons l'ona amb que ens aixequem. No hauria de resultar molt difícil, el meu gat tres potes diu que ja vivim en universos paral·lels encara que estiguem uns al costat dels altres, independentistes, unionistes i tot el contrari, que són els que millor em cauen perquè reben per totes bandes.

Si ja funcionem en paral·lel, sense sentir el que diu l'altre ni arribar mai a fragar-nos amb ell, poc ens pot ensenyar l'astrofísica. Mal assumpte, perquè lo de la pols de l'enamorat només funciona com a poesia, i la realitat té ben poc de poètica.

ISABEL GÓMEZ MÉLENCHON -