DUI O NO DUI, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

El senador nord-americà Hiram Warren Johnson ja va dir el 1918 que "la primera víctima d'una guerra és la veritat", encara que és fàcil que això s'hagi dit abans amb tanta història recorreguda per llavors. Aquests dies, en plena efervescència, "la comunicació digital fa possible un transport immediat de l'afecte", com diu el filòsof sud-coreà Byung-Chul Han en el seu llibre Al Eixam. I, entre tanta indignació, amb les emocions a flor de pell és molt fàcil donar-li al botó de compartir sense discernir si el que tenim entre mans és veritat.

la quantitat de fakes i videos manipulats que hi ha hagut ha estat proporcional als que són reals (malauradament), això no treu que Rafael Hernando negui la palesa evidencia de la brutalitat policial i cínicament manifesti que els videos han estat manipulats, o Mendez Vigo parli de que no es pot negociar amb una pistola sobre la taula, encara que aquí l'ha traït el subconscient o l'inconscient, n'hi ha dotze mil i són dels seus.

Guerra, Bono, i altres políticis jubilats, com deia ahir el President Montilla vomiten bilis i odi contra Catalunya o el seu Govern, i ho fan impunement. Un jutge parla d'un 0,003% de ferits greus el dia 1-O, i els dotze mil soldats que varen venir per aquest dia, es quedaran fins el 18, o sia que de fet són forces d'ocupació, no de suport als mossos per un referendum que no es va celebrar, o sia, són l'enemic, preparat per activar-se si el President declara la DUI, potser dimarts, car dilluns no podrà ser en haver suspés el TC (toca collons) la sessió del dilluns.

Amb tot aquest panorama, la situació és dins la complexitat, simple:

1- Si el President Puigdemont declara la DUI, serem intervinguts del tot, ell i algú més empresonat, i haurem perdut part de la legitimitat fins ara adquirida. Però ja serem una República independent, reconeguda o no.

2- Si el President Puigdemont proclama eleccions autonòmiques urgents, en principi els partits sobiranistes podrien tenir més del 50% i per tant total legitimitat per declarar la independencia.

Tenint en compte que no cal que surtin mediadors, puig no hi haurà diàleg, en no voler-ne els de Madrid, la segona opció sembla la més raonable, com diu Santi Vila: El que distingeix els fanàtics de la resta de gent és que per als primers la realitat no interessa, especialment si contravé les seves pròpies conviccions. Per a la gent moderada, en canvi, més enllà de les pròpies idees i prejudicis, la realitat dels fets importa! I agradi o no, la realitat és que l’1 d’octubre Catalunya va celebrar un referèndum, que va mobilitzar milions de persones, tot i que no va ser reconegut com a legítim per una part de la societat catalana. 

Passat el temps, potser oblidarem moltes de les coses que han passat últimament, pero la salvatjada policial del dia 1 i l'obscé i beligerant missatge del Borbó, no ho oblidarem mai.

Calma doncs, és alló que a vegades convé fer una passa enrere per aconseguir  més tard saltar més endavant. Que les presses no ens facin perdre el somni.