Després de la tensiò per un si per un no, o un alomojó, del President Puigdemont al Parlament de Catalunya, que tanta expectaciò ha aixecat arreu, i veient que la cosa s'allarga i ja en parlarem, davant la declaració d'independencia més curta de la historia, atès ha durat segons, arribat és el moment de cambiar de full de ruta i parlar-vos vía wiki de:

 LA SOCIETAT ANTROPOSÒFICA

 El 1899 Steiner va publicar un article al Magazin für Literatur, titulat La revelació secreta de Goethe, sobre la naturalesa esotèrica del conte de fades de Goethe: La serp verda i la blanca assutzena. Aquest article va motivar una invitació per part del Comte i la Comtessa Brockdorff per parlar en una reunió de teòsofs sobre Nietzsche. Steiner va continuar parlant regularment als membres de la Societat Teosòfica, convertint-se en secretari general de la seva recent formada secció alemanya el 1902, sense unir-se mai formalment a la societat. Dins d'aquesta societat, Steiner va conèixer Marie von Sievers, amb qui va treballar i que va esdevenir la seva segona esposa el 1914.

El 1904, Steiner va ser nomenat per Annie Besant dirigent de la Societat Esotèrica a Alemanya i Àustria. La secció alemanya de la Societat Teosòfica va créixer ràpidament sota la guia de Steiner, que va impartir conferències sobre ciència espiritual al llarg de la major part d'Europa. Durant aquest període, Steiner va mantenir un enfocament original, reemplaçant la terminologia de la Senyora Blavatsky per la seva pròpia i basant la seva recerca i ensenyaments espirituals en la tradició esotèrica i filosòfica occidental. Aquesta i altres diferències (concretament la proclamació per part de C.W. Leadbeater i d'Annie Besant que Jiddu Krishnamurti era el vehicle d'un nou mestre mundial i la reencarnació del Crist, afirmacions que Steiner va rebutjar públicament, van portar a una ruptura formal el 1912/1913, quan Steiner i la majoria dels membres de la secció alemanya de la Societat Teosòfica es van separar per formar un nou grup: la Societat Antroposòfica.

Tot i les grans convergències entre la teosofia i el seu propi sistema esotèric, Steiner va negar que Blavatsky o Annie Besant l'haguessin influït i va mantenir que la seva filosofia era un conjunt íntegre que venia de la percepció espiritual directa.

La Societat antroposòfica va créixer ràpidament. Alimentada per la necessitat de trobar una seu per a les seves conferències anuals, que incloïen representacions d'obres teatrals escrites per Édouard Schuré i pel mateix Steiner, es va prendre la decisió de construir un teatre i un centre organitzatiu. El 1913 va començar la construcció del Goetheanum, en Dornach (Suïssa). Una part significativa de l'edifici, dissenyat per Steiner, va ser construïda per voluntaris que van oferir les seves habilitats o simplement la voluntat d'aprendre noves. Una vegada començada la Primera Guerra Mundial, el 1914, els voluntaris del Goetheanum podien sentir el so del foc de canó més enllà de la frontera suïssa, però tot i la guerra, gent de tot Europa va treballar pacíficament banda a banda en la construcció de l'edifici. El 1919, l'Goetheanum va representar l'estrena mundial d'una producció completa de Faust (Goethe). En aquest mateix any, es va fundar la primera escola Waldorf a Stuttgart (Alemanya).

Des de 1919, l'ajuda de Steiner va ser requerida en nombroses activitats pràctiques. La seva activitat com a conferenciant es va expandir enormement. Al mateix temps, el Goetheanum es va desenvolupar com un centre cultural d'ampli espectre. La nit de nadal de 1922/1923, l'edifici va ser incendiat premeditadament, només es va salvar una escultura legòrica de grans dimensions que representa les forces espirituals actives en el món i en l'ésser humà: el Representant de la Humanitat. Steiner va començar immediatament a treballar en el disseny d'un segon Goetheanum - fet de ciment en comptes de fusta -, que va ser completat el 1928, tres anys després de la seva mort.

Durant la conferència de la Societat antroposòfica de la nadal de 1923, Steiner va fundar l'anomenada Escola de Ciència Espiritual, prevista com a una universitat oberta per a recerca i l'estudi espiritual.