Rela­cionar els incendis de Galícia amb el compte enrere del conflicte entre els governs d’Espanya i Catalunya es veia a venir, i precisament va venir en un tuit d'un rar especímen de la política com és Esteban González Pons. El PP no ha tingut una bona setmana. La patxorra exhibida per Mariano Rajoy, que va contribuir a calmar el cap de setmana, va ser sabotejada per la actitud incontinent de Pablo Casado relacionant Companys amb Puigdemont i per Xavier García Albiol, que va passar per Preguntes freqüents amb l’única intenció de mostrar un vídeo lamentable que, segons ell, confirma el malèfic adoctrinament de les escoles catalanes. Un video que es d'una escola de Cambrils on varen escenificar el setge de la vila per Felip II allà pel mil cinc-cents. A tot això no sé si acabaran d'aplicar l'article 155 que ningú sap exactament com s'aplica, el que vol dir que el Pp l'aplicarà com li surti de les gònades. 
La noticia bona és que un bruixot fantasma se n'ha anat a Navarra, i que millor no tenir l'assegurança a Segur-Caixa, no semblen de fiar. Per cert, nomès és una pregunta que em faig: Suposem que ja tenim la República, ha passat un temps i tot funciona amb normalitat i moltes Empreses han tornat: El Govern pot nacionalitzar la Caixa?. Em sembla que ganes no els n'hi deuen faltar.
Diuen desde la premsa de Madrid que la Fiscalia va a per Trapero, compte, jo m'ho pensaria dues vegades o tres, molt de compte amb anar inflant gónades de segons qui, que no està sol. Mentre, el creuer animat tu-tu que ens costa 300 mil euros diaris de moment no s'en va, a no se que deixi de surar un dia d'aquests. Podrien sortir cada dia a donar un tomb pel port con si d'una golondrina es tractés, almenys els uniformats no s'avorririen tant, fins i tot els podrien portar a menjar una paelleta a Cambrils.
En tota aquesta pandemia que sembla serà la República de Catalunya, i tots aquests missatges de la por, d'empreses que s'en van, el PIB que decreix, el turisme que baixa, etc etc, diria que l'autèntica por, el pànic, és que el problema no seria per Catalunya sinó per Espanya, ja ho deia Victoria Prego, no se si amb aquesta intenció. Passaran coses, i no totes seran dolentes, i més d'un s'haurà d'empassar les seves paraules, els seus propis vòmits, espero no ser jo.