Contra el concert econòmic basc i la nova llei de la quota qual s'aproven aquest dijous en lectura única al Congrés amb el suport del PP, PSOE i Units Podem se segueixen alçant veus que denuncien el privilegi i la desigualtat de tracte que Euskadi -i també Navarra- manté en relació a la resta de territoris. És legal i constitucional aquest sistema? Sens dubte, i avalat a més des de 2008 per la mateixa Unió Europea. ¿Injust? Bastant, si es té en compte que el finançament per habitant a Euskadi ve a duplicar la mitjana de les comunitats de règim comú. Conegudes les dues premisses el major greuge és la conjuntura. Per què s'aproven ara aquestes noves regles mentre es manté empantanegat el model de la resta de comunitats amb majors necessitats de finançament?

La resposta és evident i va més enllà de la capacitat del PNB de facilitar la vida al PP amb el seu suport parlamentari, decisiu en el cas dels Pressupostos de l'Estat. S'intenta mostrar als bons entenedors que el camí de la negociació i el pacte és un agradable sender pel qual transitar entre azalees i rosers davant del escarpat precipici de la unilateralitat. Passa, però, que només es tracta de la postal d'un destí al qual cap tour operador del Govern ofereix viatges perquè el seu preu és prohibitiu.

S'ha parlat molt de les ocasions en què el llavors molt honorable Jordi Pujol va rebutjar la via del concert econòmic, si més no com a proposta de negociació, i fins de la renúncia expressa que l'Estatut de 2006 va fer d'ella. Ni en el Pacte del Majestic, subscrit amb el PP per donar estabilitat a Aznar quan parlava català en la intimitat, ni en les dues vegades que el Parlament va abordar l'assumpte es va arribar a plantejar com a possibilitat aquest nou sistema de finançament per entendre, el que són les coses, que seria rebutjat per inconstitucional.
L'única temptativa informal va anar a càrrec del diputat d'Unió Sánchez Llibre en una de les reunions que va mantenir en el Ministeri d'Economia en plena negociació parlamentària de l'Estatut, que acaba d'arribar a les Corts per a un raspallat del que després presumiria Alfonso Guerra. El llavors vicepresident Pedro Solbes li va explicar que tant la bilateralitat entre l'Estat i la Generalitat com la pretensió de recaptar tots els impostos estatals eren clarament inconstitucionals. Sánchez Llibre va tractar de donar-li la rèplica amb una pregunta: "Llavors, no és constitucional el concert econòmic basc?". Va intervenir en la disputa el llavors secretari d'Estat, Miguel Ángel Fernández Ordóñez: "No és el mateix perquè els bascos són el 5% del PIB i vosaltres el 20%. No sabem si recapten o no tot el que diuen recaptar amb el seu sistema fiscal i no podem controlar-ho. A més, existeix ETA ". Més clar l'aigua.
Des d'Euskadi se sosté amb raó que ni el Concert és un privilegi medieval, ja que en realitat va ser una imposició d'Alfons XII en suprimir els furs bascos després de la tercera guerra carlina, ni és cert que els bascos no contribueixin al sosteniment comú, encara que sigui discutible que l'Quota -la quantitat que s'abona per les competències exclusives de l'Estat, per les no transferides, per les amortitzacions del deute públic i pel Fons de Compensació Interterritorial, i que el 1981 es va estimar en el 6,24% del PIB general- s'ajusti a paràmetres objectius.
El que sí que sembla insostenible és l'argument que seria possible estendre el seu model a la resta de comunitats. Com el paper ho aguanta tot, en teoria si les 17 autonomies paguessin una quota com a contribució a les càrregues que elles no assumissin en el percentatge corresponent al seu pes en el PIB nacional, l'Estat rebria el 100% del seu pressupost i podria finançar totes les seves competències. La realitat és que el país acabaria en fallida.
Hi ha un quota basca però seria de ciència-ficció que n'hi hagués una catalana i un altre madrilenya, per citar un parell d'exemples. Assumint que el País Basc gaudeix d'un tracte fiscal privilegiat, el que afegeix més injustícia és la demora en establir un marc de finançament adequat per al conjunt de territoris. És un imperatiu per a Catalunya si, però també per a la resta d'autonomies, on hi ha ciutadans que també necessiten de serveis socials que han de ser satisfets. Més prudent encara que no fer llenya als focs que intenten apagar o allunyar la flama dels polvorins és prevenir els incendis. 

JUAN CARLOS ESCUDIER - 
Per què hi ha un quota 
basca i no una catalana