Des dels passats 10 o 15 anys podem dir que el món viu un nou ordre mundial. Però en realitat no és un nou ordre, sinó un nou caos mundial. I aquest caos ve generat per unes turbulències que no són de caràcter polític, sinó econòmic. I tot el que aquestes estructures i persones decideixen s'enfoca únicament a dos propòsits: a obtenir més beneficis i, el segon, no a mantenir l'ordre sinó a contribuir a que tots nosaltres acceptem de forma passiva les condicions que imposen precisament per obtenir més beneficis. John Berger 

Sabem que els poders públics i els mitjans de comunicació de masses utilitzen avui dia la paraula llibertat per trair-la i embrutar-la. Però quan penso en el que passa al món m'adono que ara és més necessari que mai resistir. Aquest moment, quan decideixes resistir i lluitar, és quan comences a donar les primeres passes per deixar de ser el que ens obliguen d'alguna manera a ser i començar a ser una cosa que tu tries, i és quan protestes. Perquè protestar és negar-nos a ser reduïts a zero i al fet que se'ns imposi el silenci. Per tant, en cada moment que algú fa una protesta, per fer-la, s'aconsegueix una petita victòria. El moment, encara que transcorri com qualsevol altre moment, adquireix un cert caràcter indeleble. Es va i no obstant això va deixar impresa la seva empremta. El més important d'una protesta no és que sigui un sacrifici efectuat darrere d'un futur alternatiu més just.
Primer de tot, distingir entre ser simple i simplificant. Simple té a veure amb reduir o ser reduït a l'essencial. Mentre que la simplificació és usualment part d'una maniobra en alguna lluita pel poder. Les simplificacions serveixen a qui les fa. La majoria dels líders polítics simplifiquen, mentre que aquells que no tenen poder reaccionen simplement al que passa. Sovint hi ha un abisme entre les dues actituds. 
El diferent d'aquesta tirania global d'avui és que no té rostre. No és el Führer, ni Stalin ni un Franc. Les seves maniobres varien segons cada continent i les seves maneres es modifiquen d'acord amb la història local, però la seva tendència panoràmica és la mateixa: una circularitat represiva.