Si es vol conservar una ciutat que està acostumada a viure lliure, més val governar amb el suport dels seus propis habitants, i no d'una altra manera. -
Com a model, tenim als espartans i als romans. Els espartans van crear tant a Atenes com a Tebas un govern oligàrquic, encara que en les dues ciutats van ser després enderrocats. Els romans per la seva banda, van destruir Càpua, Cartago i Numància, però no les van perdre. No obstant això van voler conservar Grècia d'una manera semblant a la dels espartans, és a dir, deixant-la lliure i permetent-lis les seves pròpies lleis, però no van poder aconseguir-ho, de manera que es van veure obligats a destruir moltes ciutats d'aquella província per a no perdre-la. Perquè, en veritat, no hi ha un altre mitjà més segur per mantenir una possessió que el de destruir-la. Així que qui s'apodera d'una ciutat acostumada a viure en llibertat i no la destrueix només pot esperar que aquesta el destrueixi, perquè, en cas de revolta, s'escudarà sempre en el nom de la llibertat perduda i en el de les seves antigues institucions que mai s'obliden per molt temps que hagi passat, i encara que hagin estat molts els beneficis obtinguts.
Com a model, tenim als espartans i als romans. Els espartans van crear tant a Atenes com a Tebas un govern oligàrquic, encara que en les dues ciutats van ser després enderrocats. Els romans per la seva banda, van destruir Càpua, Cartago i Numància, però no les van perdre. No obstant això van voler conservar Grècia d'una manera semblant a la dels espartans, és a dir, deixant-la lliure i permetent-lis les seves pròpies lleis, però no van poder aconseguir-ho, de manera que es van veure obligats a destruir moltes ciutats d'aquella província per a no perdre-la. Perquè, en veritat, no hi ha un altre mitjà més segur per mantenir una possessió que el de destruir-la. Així que qui s'apodera d'una ciutat acostumada a viure en llibertat i no la destrueix només pot esperar que aquesta el destrueixi, perquè, en cas de revolta, s'escudarà sempre en el nom de la llibertat perduda i en el de les seves antigues institucions que mai s'obliden per molt temps que hagi passat, i encara que hagin estat molts els beneficis obtinguts.
Malgrat tot el que faci o s'intenti prevenir, mentre no es disgregui i dispersi als seus habitants mai s'oblidaran d'aquest nom i d'aquestes institucions, i els tornaran a esgrimir en tant es presenti l'ocasió. Així ho va fer Pisa després de més de cent anys de domini Florentí. Tanmateix, quan les ciutats o províncies estan acostumades a ser governades per un príncep, encara que la seva estirp hagi desaparegut, com estan per una banda habituades a obeir, i de l'altra, ha desaparegut ja l'antic príncep, són incapaços d'escollir entre ells a un de nou i de viure lliures. A més, com solen trigar a empunyar les armes, amb gran facilitat un altre príncep els pot vèncer i sotmetre'ls. Però en les repúbliques hi ha més moviment, més odi, més desig de venjança, i mai obliden l'antiga llibertat, per això, el millor en aquest cas és destruir-les o viure allà.
la pregunta és: que en té de maquiavèlic Maquiavel?
la pregunta és: que en té de maquiavèlic Maquiavel?
.png "English"){kind=small}
3 Comentaris
Las polis griegas tenía 157 maneras de gobernarse diferentes.
ResponEliminaMonarquía, república, oligarquía, tiranía, democracia...y todos legítimos pues eran elegidos por los ciudadanos de la Polis.
La única regla era: NO PUEDE MANDAR QUIEN NO HA APRENDIDO A OBEDECER.
Y en todos los casos:
El político, mandar.
El gobernante , bueno y prudente.
El ciudadano obediente.
Por cierto, en todos los casos de legislación, los esclavos valían menos que una vaca.
La pregunta de Aristóteles era ¿ cuál es el régimen mejor PARA LA MAYORÍA?.
Que es mayoria, y tu me lo preguntas? mayoria eres tu. Deixem-ho en un 60/65% encara que amb un 50.1% n'hi ha prou, però no és aconsellable.
ResponEliminaCorrecto. 50´1 % no es mayoría. Mayoría es tres cuartas partes del aforo. AFORO, palabra griega que delimita las personas dentro de un recinto cerrado.
ResponEliminaSe sabía que los representantes de ese 75% daba pie a legislar en deterioro al 25% restante, pero que eso obligaba a hacerlo bien, pues las críticas serían muchas, y sin embargo podría ser factible el logro, pues con esa "mayoría" no habrían impedimentos de gran envergadura.
Salut