A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Corrandes de l'exili - Joan Oliver



Pensava aquest matí que no se que és més dur, si estar a Estremera o a  Brussel·les. Ho dic en el sentit que com l'assumpte d'Estremera és un segrest polític, negociant-lo (pla Moncloa) té una solució, humiliant (i buscada per passarells) pero té sortida, i crec que en un breu termini de temps. Però els qui són, estan o romanen a Brussel·les, com a mínim durant 20 anys no podran trepitjar la seva terra, ni asistir a funerals, naixements, casaments  ni cap acte personal o familiar, i això és molt més dur que estar a Estremera, que de cara a la posteritat sempre dona punts de patriotisme, encara que siguin punts de sutura per curar les ferides que la improvissació, imprevisió, inconsciencia i menysteniment de l'adversari els han causat, de la mateixa manera que ells amb la seva actitud han causat al seu país que és el meu i el de tots, Catalunya, un mal irreparable. 
Estem intervinguts per sempre més, adéu Estatut, hola 155 que ha vingut per quedar-se, bravo! bravo! bravo! Sr. Junqueras, tot han anat 'com sempre', o sia a rapar, a perdre 'com sempre' des de 1714. Bé que ho deia vosté, tot es farà 'com sempre', tot anirà 'com sempre'. I tenia raó, com sempre al llarg de la nostra historia, hem tornat a perdre, ens han vençut, i ens han vençut a tots, independentistes o no, perquè tots hi sortirem perdent després de la seva desfortunada aventura.
Sap, Sr. Junqueras, ho hauria de saber-ho, que la revolta nomès es pot fer amb sang, i a banda d'estar disposats a vessar-la, cal tenir la força armada per lluitar contra l'adversari, i no estic  parlant de la força moral, o de la raó, sinó de la força física, potser per aixó, el dia que la policia nacional va aturar als mossos quan anaven a destruir uns papers, i aquests mesells o disciplinats, es varen deixar incautar el material sense oposar resistencia, vaig saber que havieu o haviem perdut, que no hi havia res a fer. Delenda est Cartago, senyor Junqueras, que ja se vosté, Forn i els Jordis sou presos polítics o uns polítics segrestats, però pensi que ho sou, bàsicament, per passarells. 
Amb la vostra desafortunada actuació, heu lograt consumar el somni humit de Jose Maria Aznar de desfer-se de les autonomies, Delenda est Cartago, si Sr. Junqueras i sense disparar un sol tret, no els hi ha fet falta. Gracies! moltes gracies!, mai tan pocs ho havien fent tant malament i havien fet tan de mal a tot un país.