Un fantasma recorre Espanya, és el fantasma del populisme. La popular i  contundent reacció ciutadana contra la sentència pel cas de l'agressió sexual protagonitzada per la Manada és tot un símptoma d'aquest clima. Tot d'una, cansada, la gent ha dit prou. L'opinió pública ha volgut fer sentir la seva veu contra els jutges de l'Audiència de Navarra que no van considerar violació l'agressió soferta per la jove a Pamplona. Als pocs minuts les xarxes van ser brou de cultiu de la indignació, la gota de la sentència havia fet vessar el got de la paciència ciutadana i al cap de poques hores ja hi havia concentracions als carrers contra la decisió dels jutges. El Govern, davant el que se li venia a sobre, es va posar la bena abans que la ferida i va anunciar canvis en el Codi Penal. No hi va haver temps per fer matisos com recordar que el sistema judicial espanyol és garantista i admet la possibilitat dels recursos de manera que la decisió dels tribunals navarresos pot ser esmenada en el Tribunal Superior de Justicia. La resposta ciutadana de rebuig va ser de tal magnitud que es va acabar generalitzant en denigrar el funcionament de la justícia a Espanya i els dubtes sobre l'Estat de Dret.
Plou sobre mullat. Sent casos diferents, la resposta ciutadana al conflicte de les pensions ha adquirit el mateix matís i el carrer s'ha omplert de protestes massives. La gent no està per mitges tintes. I les concentracions viscudes el 8 de març per la situació de discriminació de la dona segueixen el mateix fil. Hi ha un profund malestar de com estan funcionant les coses, i ull, que aquestes concentracions del 8 de març són només la punta de l'iceberg, les dones han dit prou i res les aturarà.

La situació s'agreuja per culpa dels escàndols de corrupció que provoquen que el malestar es multipliqui i llavors es genera una  desafecció  contra el sistema. És el que ha passat amb la crisi de la sentència de la Rajada que posa en dubte la capacitat del sistema judicial, i en l'àmbit català, molts ciutadans ja fa temps que dubten del poder judicial, per l'esdevenir dels casos que afecten als consellers i conselleres implicats en el Procés, així xom Forcadell i els Jordis, i al que haurien de sumar els joves dels incidents d'Altsasu.
El problema és que aquest malestar absolutament lògic és un terreny abonat per als populismes que es beneficien sense necessitat d'aportar solucions als problemes. Ciutadans i Podem només han de enganxar-se al discurs crític de la majoria. És cert que el PP viu llastat pels casos de corrupció, però sobretot, per la pèssima administració dels mateixos com el cas Cifuentes ha evidenciat, lo que facilita la tasca d'oposició. Queda encara molt de temps per a les eleccions però hi ha la sensació que Ciutadans pot guanyar per incompareixença de l'adversari. I és que, a part dels problemes esmentats dels populars, els socialistes segueixen perduts en el seu desert particular i Podem viu una crisi interna profonda. Així, sense necessitat de fer molt més, Ciutadans pot recollir el descontentament d'aquest clima de malestar latent en la societat i erigir-se en alternativa de tot el que va malament. És la mateixa estratègia amb la qual altres populismes han arribat al poder a la vella Europa. Rivera sap llegir la situació i sap que té via lliure, que algú l'aturi pel seu propi bé i el nostre.