D'aquí a set dies, Catalunya celebrarà els 200 dies de l'aplicació de l'article 155. Gràcies, President Puigdemont! Sense la seva perseverança, tossudesa i audàcia, mai hauriem pensat arribar a assolir aquesta fita. No seria just en aquests moments d'exit, oblidar als seus amics i filantròpics empresaris ni a tots els lleials que participen en la farsa: fer veure que el van a investir President telempatic sabent que és impossible. ¿I aquesta era la República que ens volien colar per fer un nou Estat d'Europa?
Aquest cap de setmana, no s'ha fet política a Berlín: s'ha representat una farsa que provoca vergonya aliena i ho sento pels que han de mantenir en públic el contrari. No és teatralitat ni maneig del tempo. Ni l'enèsima astúcia en aquest pols contra l'Estat en pla mosca collonera i la majoria de catalans. No hi ha res més ridícul que proclamar el contrari del que un sap que va a fer. I després surt l'exdirector de Rac1 i diu que si no pot ser investit Puigdemont, es probarà amb.... Jordi Sánchez. Sembla com si volguessin aconseguir la república per la força armats amb una escopeta de balins.
Ho acabo amb una anècdota...
H.G. Wells es va trobar en una ocasió amb Winston Churchill i li va preguntar sobre la marxa de la guerra.
- Estem tirant endavant el nostre pla -va dir Churchill.
- Tens un pla? -va preguntar Wells.
- Si, clar que sí!
- Quin!
- Continuar amb la nostra política general!
- Tens una política general?
- Evidentment! 'La política I.S.A.!
- ¿I en què consisteix la política I.S.A.
- En això: en Intentar Sortir de l'Atzucac.
. . .
6 Comentaris
Me está cansando el Puigdemont. Y yo soy un mindundi. Lo peor es que no me cansa a mi, que no lo voto, lo peor es que cansa a Junqueras, a la Artadí, a los abogados de Sanchez y Turull y a todo el conjunto de los independentistas.
ResponEliminaNo abogo por la postura independentista, no la creo factible, pero eso no quiere decir que no tenga sus razones y sus motivos, sus ansias y su ilusión ¡ quién soy yo para quitar una ilusión trascendente a una persona ¡, y por lo mismo, pienso que el Sr Puigdemont ha tomado egoístamente una postura personal, al margen de la línea de todos los partidos independentistas.
Pienso que sólo se importa él, y que le importa un carajal si al no elegir presidente y abolir el 155 se quedan enclaustrados los demás, y por lor los demás Junqueras y el resto de personas.
Ha dicho Tardá, persona con la que no comulgo pero a la que escucho, que si se repiten elecciones y ganan los constitucionalistas (por lo que parece podría ser problable), a alguien se le tendría que caer la cara de vergüenza (sic).
Que Puigdemont tome nota porque va por él.
Salut
Els té a tots, no ja cansats, sinó esgotats i fastiguejats, ja n'estan fins el collons -com dirien els de Sopa de Cabra-
ResponEliminaI mira aquesta, que és bona, es del exhororable:
ResponEliminaCon grandes ausencias en la sala, como la de su sucesor Artur Mas que ha mandado un escrito para ser leído pero con la presencia de cargos del PDeCAT como Carles Campuzano, Pujol ha sorprendido a los asistentes diciendo que los dineros no declarados que poseía en el extranjero tenían que servir “como previsión para un posible exilio” en sus primeros años de presidencia.
Lo que no dice el "prenda", es que no se exilió, pero la pasta si que quedó "exiliada" en Andorra.
Aquet si que és un ocell de debó.
entenc que al principi el pare de Pujol li deixés els diners a Andorra per si de cas, però més endavant, en veure que ja no hi habia perill,els habia d'haver aflorat o bé comunicar-ho. No hauria passat res, però és que hi ha hagut en el seu entorn familiar molt més que una deixa, masses misals i ITV's
EliminaEm sembla que el d'Andorra era alguna cosa mes que l'herència de l'avi Florenci. ¿Diners de la fallida de Banca Catalana?, ¿Percentatges dels vint anys d'obra pública?, ¿Saqueig i rapinya dels negocis inconfessables dels seus cadells?. L'explicació de les "fulles d'inversió" davant del jutge em va semblar bastant pedestre.
ResponEliminaSobre la situació de la investidura que no arriba mai, crec que és el reflex dels veritables interessi dels nostres separatistes: seguir vivint del conte a qualsevol preu, i seguir venent la imatge dels màrtirs pel "mandat democràtic inapel·lable" del poble català .
Però l'autèntic poble i els seus votants, en el fons els importem una mer .....
Salut.
noi, els missals no són barats, i pensa que Pujol té familia nombrosa. Quan als altres, que parin ja de mentir amb aixó del mandat democràtic del poble català, si de cas, de part del poble català.
ResponElimina