Balanç positiu, però amb alguns borrons. L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha repassat els seus 23 anys al capdavant del Govern català amb un regust agredolç, i és que si bé ha reivindicat la seva tasca en la construcció de la Catalunya posttransició, també ha admès errors de caràcter personal: "Hem deixat empremtes molt bones per a Catalunya, però alguna no ha estat adequada". Pujol reivindica doncs la seva obra de govern tot i que admet estar "insatisfet" amb si mateix.
En un acte organitzat per l'agrupació Els Amics de Jordi Pujol a la Institució Cultural CIC, l'expresident ha reaparegut i ha estat el primer a ser crític amb si mateix: "Personalment em sento insatisfet i dolgut, amb mi mateix, no amb el país". "Però s'ha fet molta feina", ha recordat a continuació.
El que va ser fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha explicat que "tota construcció de país requereix que hi hagi una gent que obri camí i deixi un reguitzell d'empremtes". "I això és el que vam fer entre tots per responsabilitat i compromís amb Catalunya", ha agregat. En aquest sentit, Pujol ha subratllat la tasca dels seus executius en matèria de policia autonòmica, escola catalana, defensa de la llengua, sanitat i política penitenciària. "Mai havíem fet un camí de petjades tan llarg", ha recalcat.
Un camí recorregut que, segons el parer de l'expresident -que va renunciar als seus privilegis públics després de la confessió de juliol de 2014 en què va admetre tenir comptes a l'estranger sense regularizar- ara està en joc: "Estem en un moment en què el vent del desert amenaça amb esborrar totes les petjades que hem deixat, -ha ejemplarizado- però hem de ser capaços de mantenir les bones empremtes aconsegueixes ".
No ha assistit l'expresident i successor de Pujol al capdavant de Convergència, Artur Mas, tot i que sí ha deixat un missatge per al 126.º president de la Generalitat: "Reconec el mèrit i el valor de la seva obra de construcció del país".
Tot el que ha dit Pujol és cert, però el problema rau en les empremptes no adequades, que és una manera molt eufemística de dir que ens ha traït, que ha robat, o més aviat diria que ha deixat que robin els seus més propers, dona i fills, i han robat molts missals entre tots, és el que té tenir familia nombrosa.
Diuen de Pujol, del President Pujol, que és una persona molt austera a nivell personal. D'acord, de Franco tambè ho deien, fins i tot que es comprava les sabates a Calzados Segarra que eren quasi de formigó armat, i en canvi 'la Collares' la seva esposa era tot el contrari.
Diuen de Pujol, del President Pujol, que és una persona molt austera a nivell personal. D'acord, de Franco tambè ho deien, fins i tot que es comprava les sabates a Calzados Segarra que eren quasi de formigó armat, i en canvi 'la Collares' la seva esposa era tot el contrari.
No veig que el President Pujol sigui conscient del mal que s'ha fet a ell mateix i que ha fet al país, i tot per algunes empremptes no adequades. O sigui que podriem dir que no progressa adequadament en el conjunt de la seva obra de Govern, amb massa ombres i poques llums, i entenc tambè que per a ell, aquest és un trauma molt gran i dur, el gran timonel de la patria ha caigut a l'alçada d'un grumet. En el fons ha estat el bastaix d'ell mateix.
8 Comentaris
Encara no hi ha prou perspectiva per destriar l'acció de govern, que també té llums i ombres però que crec que va ser eficaç en molts aspectes, encara més contemplant el passat des del present, i considerant com s'ha de tractar amb els del govern espanyol per esgarrapar-ne avantatges. Una persona pot ser un gran metge (o un gran mecànic) i un pocavergonya o un estafador però si vols que et curin l'aniràs a veure encara que et costi 'una pasta', no sé si m'explico. El pitjor de Pujol és que ell feia bandera d'això dels valors i la resta, però crec que és un mirall força adient dels vicis i virtuts de la nostra societat catalana, una mena de metàfora del conjunt.
ResponEliminaQuan es parla del fracàs de l'escola s'hauria d'incidir en tants fills seus aprofitats que van anar a bones escoles catalanes i on es 'treballaven' els valors ètics. Al menys n'hagués tingut un que fos monjo montserratí, per exemple.
I és cert, Franco també era auster a nivell individual, per això em fa gràcia quan es critica algun polític o els Borbons fent referència a la seva disbauxa sexual, hi ha castedats molt inquietants, la veritat. En tot cas no ha estat tan sols Pujol, ja veus el Felipe... i el que no sabem. Fins i tot ens havíem tornat monàrquics, amb allò de la infanta catalana, ens fan beure a galet per totes bandes i tornarem a ensopegar amb les mateixes pedres, potser hem de viure pensant que tots són tan sols 'homes i dones' i no líders carismàtics ni mites vivents o difunts.
el que mées molesta d'ell, es que sempre ens renyava dient-nos que haviem de ser més patriotes, més catalans, i es posaba com a exemple i ja s'ha vist quin ha estat el seu exemple.
EliminaHay un par de párrafos interesantísimos en el escrito de JÚLIA:
ResponElimina"...El pitjor de Pujol és que ell feia bandera d'això dels valors i la resta, però crec que és un mirall força adient dels vicis i virtuts de la nostra societat catalana, una mena de metàfora del conjunt..."
I aquet:
"...Quan es parla del fracàs de l'escola s'hauria d'incidir en tants fills seus aprofitats que van anar a bones escoles catalanes i on es 'treballaven' els valors ètics. Al menys n'hagués tingut un que fos monjo montserratí, per exemple..."
Es un botón, pero un botón muy bien cosido en el traje que ha retratado de la sociedad catalana y a él como representante de esta.
Simplemente nos ha estafado emocionalmente. Recuerda aquello de Kant que en alguna ocasión hemos hablado:
"Todas las cosas tienen precio, las personas dignidad", y este señor se puso precio, el precio de colocar "bien a mujer, hijos y amigos".
Salut
Compte, que ho deu estar pagant molt car, ha d'estar passant un bon calvari, obssessionat com estaba en passar a la història, aquestes ombres al final li han de costar de païr.
EliminaTambé constato que molta gent li tenia mania de forma visceral 'des d'abans' i que amb el que ha passat s'hi ha abocat a fons, considerant els pecats generals dels polítics els del senyor Pujol acabaran semblant la xocolata del lloro i tot. Admeto que m'inspira certa indulgència, es quan et toquen algú que és 'com de la família'. A la història hi passarà, amb llunys i ombres, no hi ha cap polític, crec, que no tingui ombres i trampes, per exemple, Companys, tot i que això de què t'assassinin santifica, amb tot el respecte. Per no parlar de Negrín, Azaña i la resta. Els socialistes es van cobrir de glòria i molts polítics suposadament d'esquerra mai no han fet examen de consciència sobre el seu estalinisme, està bé condemnar Pujol però de forma una mica objectiva, em temo que mou passions diverses, encara, tot un mèrit ja que 'el mayor desprecio es no hacer aprecio', s'ha de dir que tenia carisma, el mateix que, a la seva manera, Maragall, fins i tot gent que no el podia veure quan el tractava en persona admetia la seva grapa, teatre, potser sí, però ben fet. Sobre els calerons, malauradament vivim en una societat que propicia aquest tema a tots els nivells, per desgràcia.
ResponEliminaCap dirigent polítics passa la prova del cotó, però Pujol s'ho ha buscat amb escreix.
EliminaI la realitat és que l'escola serveix de ben poc, al menys la primària, per més que adoctrinis -poc o molt sempre es fa encara que no es vulgui reconèixer, també ho fa la família- les coses poden sortir ben bé a l'inrevés, altrament tots els de la nostra edat seríem catòlics rancis i franquistes viscerals. No diré que no n'hi hagi però tampoc no són majoria.
ResponEliminaés que la obligació de l'escola és adoctrinar, pero no en el sentit que li dona aquesta gentussa. Adoctrinar és parlar de les coses que passen en un moment determinat? crec que no. Tu i jo i altres seriem tots tranquistes cent per cent. I fixa't que normalment sol ser a l'inrevès, quants nois i noies que han estudiat en col·legis catòlics han sortit ateus del tot, i aquests si que adoctrinen, i molt.
Elimina